L’Espai Sèneca acull la segona edició d’aquesta exposició col·lectiva, després de la pionera celebrada al Castell de Santa Bàrbara a l’estiu de 2021. Reuneix quatre creatius digitals emergents i dos artistes sènior, en una selecció a cura de Jorge Sebastián Lozano, professor d’Història de l’Art de la Universitat de València i Alberto Burgos, arquitecte d’Alacant.
Les obres de Pedro Bella, uh513 (María Castellanos i Alberto Valverde), Noelia Medina Fernández, Natalia Stuyk, Quino Torregrosa i Alejandro Ybarra, mostren la gran diversitat d’enfocaments en l’art produït actualment amb eines o sobre suports digitals.
El regidor de Cultura, Antonio Manresa, ha destacat que “l’art digital en les seues diferents facetes està prenent auge. Aquesta exposició és la continuació d’una sèrie que s’anirà portant més endavant i que s’anirà augmentant perquè l’art digital és un art més que hem de donar cabuda i acostar les obres”.
La interactivitat dona protagonisme a l’espectador
Diverses de les peces consisteixen en vídeos realitzats mitjançant el recurs a algorismes d’intel·ligència artificial, que generen imatges en moviment a partir de dades amb diversos orígens, com poden ser estímuls musicals, o síntesis d’imatge analògica. En altres casos es tracta de filtres de Realitat Augmentada, pensats per a ser completats de manera interactiva des del dispositiu digital de l’espectador. La translació a tècniques i suports digitals de la pintura o el dibuix analògics protagonitza algunes altres obres.
Un segon tret comú en les obres reunides és, en paraules del comissari de l’exposició, “la seua renovada atenció a la naturalesa, a les formes biològiques i del paisatge, mediades no obstant això a través d’un recurs intensiu a la tecnologia”. Aquesta aparent paradoxa mostra com temes i gèneres tradicionals continuen servint d’inspiració a artistes de llenguatges radicalment contemporanis.
“La divisió centenària entre artificialia i naturalia, objectes artificials i éssers naturals, és reelaborada en obres que construeixen ponts entre aqueixos dos àmbits, aspirant a trobar inspiració precisament en la hibridació entre tecnologies digitals i formes de vida animals o vegetals”, explica Jorge Sebastián, en la seua faceta d’historiador de l’art. Són obres que, a més, “conviden a repensar la noció d’autoria, perquè parts significatives d’elles no resulten directament de l’acció creativa o tècnica de l’autor, sinó que deriven d’altres paràmetres no regits per la seua intenció, com l’ús d’algorismes o la interactivitat amb els espectadors”, afig Sebastián.