Cinc artistes presenten cinc projectes anàlogs, però en paral·lel i que exploren els postulats de les seues investigacions més immediates. Cinc propostes expositives diferents i individuals, que aborden la investigació i el quefer artístic des de diferents mètodes de producción i que sorgeix com a resultat de la investigació, anàlisi i experimentació, tant de la materia com dels diversos procediments i processos utilitzats en la creació artística.

Cadascuna d’aquestes personals poètiques sintetitza el sentit íntim i profund de l’art. Allò que no es pot tocar, gairebé impossible de definir, però que expressa de manera singular els sentiments i emocions humanes, de vegades des de la subtilesa, altres des del compromís i sempre des del misteri. Fragments, matèria, cossos i mites mostren que l’absència es materialitza en subtils ombres, en la petjada que deixen les diferents obres.

Els resultats, es configuren com una reflexió del univers personal de cadascún dels artistes.

L’exposició es realitza en Centre Ovidi Monllor de la ciutat d’Alcoi del 5 de febrer al 29 de març en horari de 18 a 21 hores.

 

 

Alissia (María Penalva), planteja una anàlisi i adaptació de diferents mitologies femenines en un context contemporani prescindint de la seua arrel pejorativa. Mitjançant el brodat, els fils, el poder expressiu de la línia o la creació des de l’argila o la fusta intenta reflectir que les dones no són bones o dolentes, sinó, en essència, persones, en una direcció molt més intangible, àmplia i coherent amb el nostre temps. Reinterpreta i reelabora, amb un llenguatge artístic propi, una nova simbologia d’arquetips, deïtats i trilogies femenines integrant-les en diverses figures mitològiques i paisatges existents heretats de la societat heteropatriarcal, i els plasma en una nova creació artística reivindicativa de l’essència de cada persona, reivindicant l’intangible de la mateixa i l’absència d’etiquetes heretades per qüestions de gènere o sexe.

En l’obra de Juan Fco. Martínez Gómez de Albacete, podríem parlar que el fragment és elevat a obra on el desig pel que no existeix, l’anhel del que es absent, pot estimular la nostra imaginació i la intel·ligència reconstructora, potenciant l’essència d’un tot ara incomplet, però infinit en possibilitats estètiques. Possibilitats que transiten per un cos indeterminat i on tota identitat i singularitat es caracteritza precisament per no ser més que un fragment d’un atles inacabat, infinit, de jocs d’homogeneïtats i heterogeneïtats.

Imma Mengual, conceptualitza i genera la seua obra creuant contínuament la prima línia espai-temporal de la normalitat-anormalitat, atraient els seus discursos cap als límits normatius que imposa la societat (des de la microsocietat familiar fins al macro- cosmos social). Una línia difusa, canviant i convencional que deixa fora dels seus límits a qui no acata les seues normes. Mengual presenta ací una obra que s’expressa a través dels processos que l’originen com a analogia de la construcció del jo-gènere, desplaçant sinestèsicament l’ésser i el sentir de la identitat de gènere a ossos, alguns d’ells sobre llenços invertits.

David Vila, centra el seu estudi sobre el cos i els seus distints processos d’evolució. Utilitzant diverses estratègies i materials sobre els quals destaca el metall fos, genera la seua obra amb el cos com a principal protagonista conceptual i material. D’esta manera ens invita a la reflexió cap al propi ser contemporani i la busca d’identitat, utilitzant recursos centrats en l’àmbit escultòric, però abordant altres disciplines com la instal·lació i la performance. El seu univers plàstic personal aborda l’expressió de les pulsions humanes més intimes, acostant a l’espectador a les zones més ocultes del ser. Un ser viu, en constant regeneració.

M.ª José Zanón, encamina la seua proposta cap a una exploració i anàlisi de les distintes qualitats expressives que posseïxen els materials al ser manipulats per mig de distints processos tècnics. Tot un delicat treball de laboratori dut a terme per a així oferir en cada una de les seues obres les qualitats sensibles dels materials i mostrar-nos-els més vulnerables i expressius. De l’abstracció, entre el simbòlic i la realitat, es mouen les escultures de M.ª José Zanón, obres que per mig de formes netes, senzilles però sòlides, murmuren subtils històries que a vegades criden, a vegades sospiren, i altres dialoguen amb l’espectador, estremidors relats que només es perceben amb els sentits, i que, sempre, transmeten emocions.

María Marco

Doctora en Història de l’Art.

Técnica Superior d’Art, Seu ciutat d’Alacant