Exposició Visible Discontinuo en La Peluquería: última passada aquest divendres

Aquest divendres a les 20 h. és l’última sessió de l’Exposició Visible Discontinuo en el no espai d’art La Peluquería, amb poc espai que és gran.Són 25 metres per a l’art, per a compartir-ho, dialogar i congeniar amb l’art i els seus creadors-es.

Com ja ens va explicar, en el recent maig, Juan F. Navarro, l’impulsor de La Peluquería diu que en realitat és un Happening que s’ha desenvolupat en el temps, al llarg de ja un any i escaig, i en un espai concret. En realitat, no és un espai, sinó el que ha succeït en aqueix espai concret que la gent ha anat visitant.

La Peluquería no és, per tant, un espai d’art, ni tan sols un espai, i menys encara una galeria o un museu. Està al marge de tot el sistema, també del mercat de l’art, ja que l’única transferència que té lloc és la de coneixement. En La Peluquería l’artista ens parla de la seua obra, del seu procés creatiu i de tot el que té a veure amb açò. Un projecte econòmicament inviable, però amb interessos i objectius d’un altre tipus atès que és un laboratori d’experimentació.

El passat 22 i 23 de juny es va presentar l’exposició Visible Discontinuo en la qual participen artistes com Eva Martí, Francisco Palacios i Juan F. Navarro. Aquesta mostra és en realitat la celebració del seu retrobament

En l’exposició tracten una forma de delimitació del territori, i de la seua identificació, ben mostrant els límits del territori, elements mínims que poden passar inadvertits per a l’observador però que defineixen aqueix territori, o una fotografia d’un paisatge en transformació.

Eva Martí

Eva ens proposa el resultat de la seua recerca sobre les trucades Cares de l’Aigua / Caras del Agua de les antigues canonades de les ciutats. Dissenys en relleus de rostres que s’instal·laven en les mateixes amb una fi creiem que decoratiu però que les creences populars li donaven la funció d’espantar dimonis i esperits atès que protegien aquells canalons de zinc o ferro. És un projecte, el d’Eva, d’ubicació.

Un treball sobre un territori no visible per ser tan quotidià que fa que passe quasi desapercebut i que a ella li sembla molt curiosos. Són xicotetes obres, en relleus, sobre les quals Eva segueix treballant per a conèixer el món artístic i descobrir qui ho va fer, el propi motle o el disseny.

Les empresas que els van fabricar normalment han tancat, són bastant antigues. Ella ha recopilat unes cinquanta peces en els últims deu anys.

Eva viu a Altea, és una artista visual especialitzada en l’escultura des de la perspectiva conceptual i, en qualsevol cas, especialment connectat al món artístic de la província de València que per raons personals i professionals visita més habitualment. En l’actualitat està exposant també en Mulier Mulieris en la Universitat d’Alacant.

Francisco Palacios

La sèrie que planteja en l’exposició és una reflexió sobre els processos on hi ha claus que es manifesten més clarament en aquesta fase. Aqueixa essència la troba en el període de transició que és el que més li interessa, més enllà del projecte final. Tot succeeix per a ell abans del final: paisatges en transformació, paisatges en construcció.

En l’actualitat està treballant en dues sèries. La sèrie 1 sobre il·luminació en l’arquitectura: la pròpiament integrada i l’afegida: els pobladors lumínics dels espais. La sèrie 2, també sobre pobladors de l’espai, fotografia fragments d’escultures adossades a l’arquitectura que defineixen expressament la identitat corpòria d’aqueixa arquitectura o aqueix espai.

Obra de Francisco Palacios. Foto: Juanjo Cervetto

Juan F. Navarro

La proposta que ens presenta Juan F. Navarro és la delimitació. La delimitació del territori a partir d’una corba tancada i arbitrària com totes les fronteres que li ha permet construir nous contorns a través del contorn original que en aquest cas és la província d’Alacant. Per tant, ell pretenia explorar les trasformaciones sobre el contorn i construir altres figures que té la mateixa corba contorn però no obstant açò la superfície que delimita és diferent, explorant així totes les possibilitats de transformació que després ha unit a un resultat final de caràcter estètic que li convenç en els quals inverteix el paper d’interior i exterior, d’alguna manera.

La figura final és la composició de moltes transformacions elementals que és la part matemàtica del seu treball que ve a ser un procés de recerca formal, estètica i del seu inconscient del que no sap la raó per la qual fa aqueixes coses.

També ha sigut seleccionat en la convocatòria Mulier Mulieris 2018 exposada en el MUA amb l’obra Crema AM Antimaltrato que ve a ser un producte irònic que intenta crear un debat sobre com els mitjans de comunicació tendeixen a transferir la responsabilitat d’una agressió masclista a la víctima.

Per a aquest divendres a les 20 hores, si us ve de gust assistir a la sessió, heu de contactar amb l’equip organitzador per a confirmar assistència en el seu perfil de Instagram: www.instagram.com/lapeluqueria.art