La Universitat d’Alacant i la Fundació CAM han fet avui realitat el somni de la filla de Germà Bernàcer quan, coincidint amb el 50 aniversari de la defunció de l’investigador, va reclamar que el seu llegat es “reintegrara al campus, prop dels estudiants que ell sempre ha tingut tan presents”.

Dit i fet, des d’avui el despatx original en què el físic i economista va establir les bases de la macroeconomia, a través de les teories que va desenvolupar i la influència de les quals en el desenvolupament de la ciència econòmica van establir les bases de la macroeconomia moderna, es troba situat en els baixos de la Biblioteca de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat d’Alacant.

El despatx, compta amb els mobles originals de l’investigador, la seua màquina d’escriure i el seu llegat, més de 2.500 documents, 450 llibres i 25 objectes personals, entre els quals s’inclouen fotografies personals i familiars o el bust del seu amic, Gabriel Miró “que ha estat al seu despatx des de l’any 1924”, com assenyalava la seua filla durant la inauguració.

El rector, Manuel Palomar, ha destacat que “el despatx d’un dels referents més importants per a la Universitat d’Alacant es troba en una ubicació perfectament accessible i a la vista a la Biblioteca de la Facultat d’Econòmiques, aquest era el desig de la seua filla, prop dels estudiants”.

Luis Boyer, president de la Fundació CAM, propietària del llegat de l’investigador, ha assenyalat que “Bernàcer era molt més que un simple economista. Va ser el fundador i creador del Servei d’Estudis del Banc d’Espanya, però sobretot era un humanista, un científic, una persona amb una necessitat imperiosa de saber per a tractar de fer un món millor, si escau, a través de la teoria econòmica, i la nostra voluntat és que el seu llegat es puga visitar i adquirisca major visibilitat”.

Raúl Ruiz, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UA, s’ha referit a Bernácer com “un exemple de treball, de persona, de dedicació, d’humanitat, de curiositat, humilitat i d’internacionalització, exemples bàsics per a l’adquisició del coneixement científic”.