Si hi ha algú que ens recorda a Boris Johnson és el personatge Willam The Bad (Guillem L’Entremaliat) creat per Richmal Crompton. Un xic anglés amb uniforme escolar que sale indemne de totes les entremaliadures que comet. L’escriptora i periodista Anne Applebaum, pinta al primer ministre britànic en els anys en què era company del seu marit, amb el seu uniforme de dandi de la germanor universitària Billingdon (frac, jupetí de seda groc, corbatí blau) trencant mobles i finestres en plena borratxera. Més tard, convertit en reporter expert en fake news i encimbellat al poder , va soscavar els fonaments de la Unió Europea amb un Brexit al qual en principi era renuent però que li va convéncer finalment pels seus dividends polítics. Applebaum s’ho va trobar muntant la seua bicicleta pels carrers de Londres i la va convidar a un café, on no paraven de demanar-li selfis.
Applebaum (1964, els EUA), és a més de periodista, historiadora i columnista en mitjans internacionals (The Economist, Evening Standard i Washington Post, entre altres) i guanyadora d’un Premi Pulitzer per Gulag , un llibre sobre els camps de concentració soviètics, a més d’altres guardons per la seua carrera professional com el Francisco Cerecedo que atorga l’Associació Espanyola de Periodistes Europeus . D’ideologia liberal progressista, la seua experiència en els règims ultradretans com Polònia (on resideix amb el seu marit Radoslaw Sikorski, ex polític ,també escriptor i periodista) i altres de l’Est, la va portar a escriure El Ocaso de la Democracia, la seducció del totalitarisme , en 2020. En ell passa revista als fets històrics que han portat a la radicalització o polarització en aqueixos països que van eixir de l’òrbita soviètica, però també a aquells d’Europa com el Regne Unit, França, Grècia, Itàlia i Espanya, on la temptació autoritària ha començat a tirar les seues arrels.
El procés pel qual es produeix aquest fenomen no és nou i Applebaum pensa que tal com va ocórrer en el bressol de la democràcia, l’antiga Grècia, els períodes de bonança per al pensament i les llibertats són el preàmbul d’uns altres més foscos. En el nostre temps, aqueix perill està representat pel que ella diu “nova dreta”, els epígons de la qual són Viktor Orbán a Hongria, Kaczynsky a Polònia, Boris Johnson al Regne Unit, Trump als Estats Units i Santiago Abascal a Espanya. Sense oblidar a altres espècimens inclassificables però igualment nocius per a la democràcia com Bolsonaro al Brasil i Chávez a Veneçuela.
“No hi ha una explicació única, i no oferiré ací ni una gran teoria ni una solució universal”, llegim en El Ocaso de la democracia. Però afirma que “donades les condicions adequades, qualsevol societat pot donar l’esquena a la democràcia”, i torna a la Història, on troba abundants arguments per a sostindre la seua inquietant teoria. La psicologia també podria donar suport a la tesi, ja que se sap que existeixen temperaments, personalitats o caràcters proclius a l’autoritarisme o al revés, és a dir cap a l’anarquia o rebel·lió contra l’ordre establit. I cita a Karen Stenner, economista conductual que estima que al voltant de la tercera part dels ciutadans d’un país qualsevol té el que ella denomina “predisposició autoritària”, és a dir una tendència innata a l’homogeneïtat i l’ordre. L’oposada, l’anomenada “llibertària” afavoriria la diversitat i la diferència.
La personalitat autoritària no tolera la complexitat, i pot ser indistintament d’esquerres o de dretes, és merament anti pluralista i recela de les persones que tenen idees diferents, eludint els debats .
No obstant això, el que facilita l’adveniment de les dictadures , siguen aquestes blanes com algunes autocràcies o dures com les de països llatinoamericans, africans o asiàtics, és l’entramat de la propaganda que es difon a través de les xarxes socials, amb la complicitat d’escriptors, intel·lectuals, bloguers, , panfletistas, assessors de comunicació política, productors de televisió i creadors de memes capaços de vendre la seua imatge a l’opinió pública. Són el que el filòsof i escriptor francés Julien Benda va cridar clercs (clergues o escrivents, en el seu idioma) en el seu assaig (La trahison ders clercs 1927), traduït com La traïció dels intel·lectuals.
Aquests mitjans amb l’assistència de les seues amanuenses “intel·lectuals” o ideòlegs de pacotilla són els responsables del que Anne Applebaum assenyala en el seu capítol Al·luvions de falsedats. Allí es descriu el vídeo de Santiago Abascal, ideat per Rafael Bardají, ex assessor de José María Aznar, de ministres, de l’OTAN i ex director de Política Internacional de FAES . En ell, l’ex membre del PP i líder de VOX apareix corrent a camp través llançant missatges patriòtics com ara “sabràs que estàs fent Espanya gran una altra vegada”. La periodista coneix bé a Bardají , al qual anomenen Darth Vader, també a Espinosa de los Monteros, amb qui s’ha entrevistat per a conéixer la seua idea d’Espanya, que no és una altra que el país es veu arrossegat inevitablement cap a la ultraizquierda mentre el centre i la dreta romanen impassibles.
El significatiu no són aquests vídeos ni les idees dels seus líders sinó com aquests utilitzen falses capçaleres de premsa, vídeos falsejats i tota classe de fake news per a caçar incauts que les prenen per vertaderes, ja que rebutgen als mitjans informatius tradicionals com la premsa i la televisió, a les quals acusen de vendre versions “oficials”.
Abascal, Bardají i els seus camarades se sentien defraudats i furiosos davant l’ascens de l’independentisme català i el nacionalisme basc, però Donald Trump va vindre en la seua ajuda com a inspiració. I ràpidament van adoptar els seus mètodes, utilitzant el mateix llenguatge a Espanya. Un llenguatge amb ressonàncies bèl·liques, anti musulmà i anti comunista. Segons compte Applebaum, en la seua entrevista amb l’ideòleg ultradretà Bardají aquest se sincera dient : “Estem entrant en un període en el qual la política s’està convertint en una cosa diferent, la política és la guerra per altres mitjans, no volem que ens maten, volem sobreviure”.
Per part seua, el seu deixebles Abascal no es queda curt. Quan el lloc web Cas Aïllat va publicar que hordes musulmanes celebraven alegrats l’incendi de Notre Dona’m a París, el líder de VOX tuitava : “els islamistes volen destruir Europa i la civilització occidental celebrant l’incendi de Notre Dona’m. Prenguem nota abans que siga tard”.
L’engany sistemàtic, el victimisme ètnic o nacional que divideix al món entre “ells” i “nosaltres”, i una vegada aconseguit el poder l’eliminació dels seus enemics polítics, és l’estratègia de règims autoritaris com el de Orbán a Hongria, únic país d’Europa que ha tancat una Universitat i que ha utilitzat una combinació de pressió política i financera per a sotmetre als mitjans públics i privats al seu control.
“Pot ser que estiguem vivint un punt d’inflexió”, diu Applebaum en la part final del seu llibre. Com en èpoques històriques anteriors, les de la Viena d’Habsburg o el Berlín de Weimar, és possible que assistim al crepuscle de la democràcia, tal com van preveure els antics filòsofs. Cita també a l’escriptor italià Ignazio Silone, membre fundador del PCI: “Els règims polítics venen i van, però els mals hàbits romanen”. I quin pitjor hàbit que el nihilisme que ens fa pensar que tot és igual i que aquesta decadència obeeix a causes naturals. Com ho expressava Crompton a través del seu personatge tan semblant al populista Johnson. “Hi ha quatre tipus de persones que aspiren a governar, i totes elles volen millorar les coses, explica Guillermo al seu amic Ginger en Guillermo, primer ministre (1929) : “Els conservadores volen que tot millore, sense que res canvie; els liberals canviant una mica les coses sense que es note, els socialistes llevant als altres els seus diners, els comunistes matant a tothom menys als seus” .Per això, ens insta Anne Applebaum, tal vegada seria necessari que , obrint una bretxa en la foscor que s’aveïna, ajuntem forces per a resistir.
Ve a través d’un forat en l’aire
D’aqueixes nits en la Plaça de Tiananmen
Ve de la sensació que això
No és exactament real
O és real, però no està exactament ací
De les guerres contra el desordre
De les sirenes nit i dia
De les fogueres dels sense sostre
De les cendres dels gais
La democràcia està arribant als Estats Units.
(Democracy, Leonard Cohen)