De les seues línies de treball actuals, el Consell Regulador de la DOP Alacant s’ha proposat recuperar varietats antigues que van existir en la demarcació i que amb el pas del temps, la pèrdua de superfície, les tendències en vins i qualitat, o la pròpia política europea de drets i autoritzacions, s’han anat perdent.

I és que el catàleg de varietats que es va existir en l’horta d’Alacant i en altres comarques protegides – i del qual hi ha testimoniatges històrics- la configuren hivernacles de moltes varietats. Raïms que es destinaven a vi però també taula i fins i tot passes i que van donar motiu a diversitat de negocis. Aquesta diversitat va donar lloc a múltiples sinonímies i homonímies, filtrades al seu torn amb la parla i llenguatge de cada localitat, amb aqueixa curiosa mescla entre castellà i valencià, habitual d’aquests pobles, i que ha complicat la seua reproducció o extensió.

Aquest és un dels reptes més importants del patrimoni vitícola: s’ha comprovat una gran diversitat de sinonímies per a nomenar a les varietats de raïm; per això hui dia, el repte és identificar-les correctament de forma unívoca i protegir el llenguatge tradicional i les seues lleugeres adaptacions.

El primer pas que s’ha donat és el de tractar d’identificar aquell material vegetal que, estant plantat actualment, és diferent per la seua tipologia, antiguitat o disseny. Vinya que està plantat ara mateix, però confós en els registres vitícoles i que els propis agricultors assenyalen com a “diferents”. Per això, el Consell Regulador va fer una trucada pública als seus associats perquè comunicaren aqueixes parcel·les amb vinya especial. Sobre el mateix es realitzarien anàlisi per a detectar de què es tracta realment. I s’ha comptat per a això amb un equip d’investigació de la Universitat Politècnica de València que dirigeix la penailera Carmina Gisbert.

El seu grup de treball desenvolupa en el marc d’un projecte MINECO (CGL2015-708432-R) cofinançat per Fons FEDER, un projecte de recuperacions de varietats tradicionals de vinya en desús o a punt de desaparéixer. En aquest projecte es localitzen ceps antics els noms dels quals es desconeix o es correspon amb varietats esmentades en documents anteriors a l’arribada de la filoxera i l’identifiquen utilitzant marcadors tipus microsatèl·lits a partir del DNA (obtingut de les fulles). Aquesta és una metodologia molt eficient per a dur a terme la identificació, perquè cada varietat mostrarà un perfil molecular determinat i únic. A més duen a terme estudis de variabilitat genètica, sanegen varietats infectades de virus i introdueixen material recuperat per a la seua salvaguarda en condicions de cultiu in vitro.

En aquest projecte ja s’han colectado més de 300 mostres de material vegetal en vinyes antigues de la Comunitat Valenciana, i en comarques de la DOP Alacant com La Marina Alta, L´Alcoiá-Comtat i zones del Vinalopó Alt com en la Vall de Benexama, gran part de les quals ja han sigut identificades i es corresponen amb varietats presents en la zona abans de l’arribada de la filoxera (Va botar de Gall, Forcallat, Rojal, Planta Mula, Valencí blanc, Valencí negre, Verdil, etc.). S’han localitzat i/o analitzat diferents varietats en perill d’extinció (ie. Esclafagerres i Raïm del clotet, entre altres) i s’han detectat sinonímies i confusions en la nomenclatura. Com a exemple de localització d’una varietat antiga alhora que de diferents sinonímies podem comentar que s’han trobat en diferents camps de les províncies d’Alacant i de València plantes de ‘Moscatell’ amb els noms de ‘Grumer’, ‘Moscatell del terreny’, ‘Moscatell dolç’, ‘Moscatell d’Alacant’, ‘Gustico d’Elx’ o ‘Moscatell d’Alfàbega’ que tenen el mateix perfil molecular i que, per tant, són la mateixa varietat que podria ser el ‘Grumer Moscatell’ esmentat en alguns documents.

L’anàlisi molecular també ha permés anàlisi de variabilitat genètica la qual cosa resulta útil per a trobar variabilitat dins d’una mateixa varietat i entre varietats, indicant proximitat genètica i grau de parentiu. Així, per exemple, s’ha trobat variabilitat en accessions de ‘Valencí blanc’ i en ‘Moscatell d’Alexandria’ que podrien ser d’interés per a derivar i/o certificar clons. Amb marcadors moleculars també s’ha pogut determinar que el mateix ‘Grumer Moscatell’ és el resultat d’un encreuament entre ‘Moscatell d’Alexandria’ i ‘Valencí blanc’.

La presència d’aquestes dues varietats des de molt antic en la zona i l’haver trobat el mateix genotip amb diferents noms, fa pensar que podria haver-se produït en aquesta zona la hibridació que va originar aquesta varietat. D’altra banda, s’han trobat errors de nomenclatura i confusió entre varietats. Per exemple, plantes colectadas com ‘Morastell’ (sinònim de Graciano) han resultat ser ‘Monastrell’ i viceversa; la mateixa situació s’ha donat amb ‘Arcs’ i ‘Forcallat’. També amb un mateix nom s’han trobat diferents varietats i fins i tot genotips sense identificar com ha ocorregut per exemple amb la varietat ‘Tortosí’ o amb mostres de ‘Malvesia’. En aquest projecte també s’estan duent a terme estudis de variabilitat en patrons (portainjertos) d’ús comú i altres infrautilitzats o desenvolupats més recentment que ens han cedit diferents planteristes de la Comunitat Valenciana. Això permetrà conéixer la variabilitat en ús i detectar possibles variants.

A aquest projecte cal sumar l’important patrimoni de varietats que es conserva en l’estació experimental agrària d’Elx. Localitzades en molts més municipis de la DOP Alacant (Ibi, Monovar, Monforte, el Pinós, Banyeres o fins i tot Guardamar i La Mata) s’han identificat noms com “Cardeal”, “Cigera”, “Passerell”, “Sinsó”, “Planta Mula”, “Planta Fina”, “Macabeu Negre”, “Montalbán”, etc. a varietats amb noms originaris tan curiosos com “Boval de Alcayat”, “Pastora”, “Baldomera”, “Eladia”, “Morsi”, “Avi”, “Sensur”, l’esmentat “Gustico d’Elx”, “moscatell de Alfábega”…. El que avala aqueix ric llenguatge de la vinya a Alacant. Algunes d’aquestes varietats ja han sigut confirmades amb marcadors en el projecte ací comentat.

L’important per al Consell Regulador de la DOP Alacant és marcar ja aqueixos cultius com a únics i demostrar que encara hi ha cultivades aquestes varietats. És el primer pas per a la seua legalització, posada al dia en el Plec de condicions i en el Registre Vitícola i per a la seua reproducció i desenvolupament ulterior en condicions sanes i de qualitat.

La suma d’aquests materials i l’objectiu de la seua identificació és un projecte molt important per a la zona i per a un desenvolupament d’una viticultura més singular en el marc de la DOP Alacant.