Vivim en una era d’identitats robades.

Les mateixes identitats distintives que un dia ens vam enorgullir d’enarborar i defensar han sigut en els últims temps transformades per uns altres en limitants instruments de manipulació de la nostra personalitat i idees, a fi de convertir-nos en peons dividits i utilitzables per a fins que en res són els nostres.

Nacionalismes grans i xicotets, ètnies, religions, feminismes doctrinaris, les nostres pròpies lletres i moltes més, al costat d’eixe menyspreable marxamo de víctima que ens col·loquen en el front i sense el qual sembla que no som res…

Quan ens van robar l’Orgull per la propietat de les nostres vides per a ser substituït per l’inoperant orgull de la víctima?

Quan ens van robar el nostre impuls d’activitat per a ser substituït per eixa inane obligació de buenismo i passivitat que ens venen com el «políticament correcte»? Quant temps ens porten mentint per a fer-nos oblidar i de pas neutralitzar la nostra vertadera força?

Quan ens van robar la nostra identitat com a part del tot per a ser substituïda per una interessadament divisòria identitat xicoteta en lluita permanent contra eixe tot?

Quan ens van robar la nostra individualitat, la nostra capacitat de pensament, la nostra llibertat de decisió, per a ser substituïdes per la falsa llibertat d’obediència al grup i l’asfixiant empresonament en les seues regles i estereotips de pertinença?

Resumint: Quan ens van robar la nostra identitat comuna i total d’Éssers humans?

Totes les identitats que van prendre la forma en el seu moment de subjecte polític per a poder aconseguir els drets que encara ens falten s’han acabat convertint en la gàbia de la nostra pròpia individualitat, la qual és ara definida per elles i manipulada per les ideologies a les quals sustenten.

Poques són les entitats i activistes que ens atrevim a denunciar i ens neguem a participar en aquesta apropiació divisiva i políticament interessada, la qual, a més d’espentar-nos a servir fora de tota ètica a fins aliens a les nostres lluites, ens pretén immobilitzar perquè no puguem aconseguir els nostres, ja que aquesta permanent indefensió els beneficia.

De subjecte polític, a objecte de manipulació.

I jo dic, Fins quan?