L’autor i director teatral Josep Maria Miró, també llicenciat en Periodisme per l’Autònoma de Barcelona, estarà el pròxim dimecres 14 de desembre a la Universitat d’Alacant, on impartirà la conferència “Aquest és un lloc bonic per viure-hi?”, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, a les 11 hores. El Departament de Filologia Catalana organitza aquesta trobada amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària, un acte que comptarà amb un col·loqui posterior de l’autor amb les persones assistents.
Josep Maria Miró Coromina va rebre el Premi Nacional de Dramatúrgia el 14 d’octubre de l’any 2022 per la seua obra El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (Arola) edició en català; o El cuerpo más bonito que se habrá encontrado nunca en este lugar (Artezblai), traducció al castellà d’Eva Vallines, a proposta del jurat. El premi, concedit pel Ministeri de Cultura i Esport, està dotat amb 20.000 euros. El jurat va destacar aquesta obra «pel seu alè poètic i pel domini de les veus teatrals. Josep Maria Miró i Coromina ha construït una obra coral per a un sol intèrpret que es nodreix de diferents perspectives que interpel·len i emocionen el lector. Una obra que, a més de tractar una temàtica d’apressant actualitat, se sustenta en una estructura prismàtica original i d’un enorme risc estètic».
Josep Maria Miró, nascut a Prats de Lluçanes (Barcelona) en 1977, és llicenciat en Direcció i Dramatúrgia en l’Institut del Teatre de Barcelona i de Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de 2013 és membre del Comitè de Lectura del Teatre Nacional de Catalunya (TCN). És autor de La travesía (2015), Umbrío (2014), Rasgar la tierra (2013), Humo (2012), Nerium Park (2012), El principio de Arquímedes (2011), Gang Bang (Abierto hasta la hora del Ángelus) (2010/2011 –Autor resident en el Teatre Nacional de Catalunya–), La mujer que perdía todos los aviones (2009), Una historia contada al revés, o no (2009), La mujer y el debutante (2008) o Cuando todavía no sabíamos nada (Poema dramático para seis voces urbanas y un músico) (2007), entre altres. Ha rebut més d’una desena de premis pels seus textos teatrals, entre els quals destaquen el prestigiós Premi Born –en dues ocasions, el 2009 i el 2011, i finalista l’any 2015–, el Frederic Roda, el Jaume Vidal i Alcover, el Ramon Vinyes, Fundació Teatre Principal, el Marquès de Bradomín o finalista internacional de l’Stückmarkt 2009 que organitza el Berliner Festspiele entre autors de tota Europa. També és autor de diverses dramatúrgies, entre les quals destaquen Neus Català (2015), Esperança Dinamita (2014), Los libres cautiverios de Ricardo y Leonisa (2014), Como si entrara en una patria (2010), Cocaína, absenta, pastillas de valda y café con leche (2009) o l’infantil 5 cuentos diferentes (2010). Els seus textos s’han traduït a una quinzena d’idiomes i, a més de l’Estat Espanyol, s’han fet produccions i lectures en nombrosos països, entre d’altres Argentina, Mèxic, Regne Unit, França, Itàlia, Estats Units, Xipre, Grècia, Alemanya, Rússia, Croàcia, Brasil, Uruguai o Puerto Rico. Ha dirigit els seus textos propis i també obres com La calle Franklin (Lluïsa Cunillé), La voz humana (Jean Cocteau i Francis Poulenc) o els espectacles de creació dins del cicle Drames litúrgics al Monestir de Santa Maria de l’Estany en les edicions 2009/10/11. Ha sigut ajudant de direcció de Xavier Albertí en vuit produccions entre 2005 i 2008, també de Xavier Pujolràs, i de la coreògrafa Germànica Civera. En l’àmbit periodístic ha col·laborat com a tertulià en Els matins de Catalunya Ràdio i Matins de la Xarxa i ha treballat com a periodista en Radio Nacional de España, COM ràdio i El 9 Nou, entre d’altres. Com a docent és coordinador de l’Àmbit de Dramatúrgia del grau d’Arts Escèniques de la Universitat de Girona (ERAM, a partir del curs 2015-16) i ha impartit classes a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), en el programa de teatre per a adolescents Projecte Escola, i per a l’agència de comunicació Kvlar Fotoperiodistes a la UAB.
Comentarios