S’ha arribat a un punt de maduresa en què, com a societat, assumim obertament que la major part del temps deambulem penosament embriacs. I ho fem sense atorgar a aquesta afirmació la menor importància. No existeix cap reserva en l’exhibició de la contínua melopea, i molt menys vergonya o pudor. No s’esgrimeix ja cap argument per a justificar una puntual embriaguesa, una borratxera esporàdica, ja que la ingesta d’alcohol ha perdut —si és que en algun moment la va tindre— la condició de bufa ocasional. Ni se sufoca un a penes quan ho sorprenen, en el treball, amb el got a la mà.

Considerant aquestes alegres premisses, cal deduir de tot l’anterior, doncs, i sense por d’errar el tir, que un individu que no patisca ressaca un diumenge al matí és un pària. Una persona que, ben d’hora, dedique els matins del cap de setmana a desenvolupar activitats de tall intel·lectual és un zero a l’esquerra. Si es llisca un per la llar, hores després d’assistir a un esdeveniment de caràcter festiu, sense arrossegar els peus pel corredor a les fosques, sense subjectar-se el cap i fugint de la beneïda llum del sol, és un do ningú, un mamarracho, un marginat apedreable. El tipus llegint novel·les amb una tasseta de te a la seua vora, un afable dissabte al matí, al costat de la finestra, és un personatge completament fictici, un titella grotesc d’òpera bufa, un magnífic espantall. La sobrietat, hui, ve a ser una sort d’homeopatia social, menyspreada violentament per la massa.

En aquest santíssim país, bella pell de bou amb la qual bé podria confeccionar-se una extraordinària bota de vi, en aquest bellíssim país, déiem, es bufa fonamentalment per càstig. Es beu, i es beu molt, per a celebrar el més insignificant assumpte, el més ridícul dels assoliments personals. Es beu per a rubricar una promesa o per a beneir un naixement. Es beu per a inaugurar un nidito d’amor o per a desitjar bon viatge al difunt. Es beu, punyetes, per a subratllar una amistosa opinió política o per a denigrar-la. Es beu abans d’impartir una classe magistral, minuts abans de practicar una colonoscòpia i durant els torns de guàrdia. Es beu per a digerir millor la pastilla i per a oblidar els exabruptes de la sogra. Es beu a l’alba, al migdia i contemplant els deliciosos llenços purpúreos de l’ocàs. Es beu fins al desmai per a establir les bases d’una amistat. Es beu immoderadament per a fer apilament de valor i recitar estrafolàries floretes a una dama, i es beu més tard per a brindar pel tan desitjat divorci. Es beu exageradament, i ocorre que moltes vegades no es coneix ni la raó.

I també succeeix que qualsevol pelagatos acaba engiponant línies tortes com aquestes, especialment com aquestes, opinions absurdes i mancades de valor pròpies d’un memo, estúpides reflexions que no aconseguiran mai l’aprovació de ningú. Per perpetrar-se l’escriptura, com és lògic, com Déu mana, en un estat de manifesta i vergonyosa embriaguesa.