Tancada la convocatòria bianual que UNESCO llança a totes les ciutats del món per a unir-se a la seua Xarxa de Ciutats Creatives, la candidatura d’Oriola en la modalitat de Literatura ha superat el primer tall de la Comissió Espanyola d’UNESCO i es converteix en una de les quatre ciutats del nostre país que competeix internacionalment per aquest cobejat guardó.

Oriola aposta pel seu potencial multicultural i riquesa idiomàtica -amb més de 122 nacionalitats en el municipi-, la dinamització del seu ric patrimoni natural i cultural, els seus importants arxius i tradició d’impremta, la seua activa comunitat d’escriptors i creadors i la figura internacional del poeta oriolà Miguel Hernández que, pel seu esperit de lluita i compromís, va ser qualificat per Dámaso Alonso com «un genial epígon de la generació del 27» (al costat de Federico García Lorca, Alberti o el Nobel Vicente Alexander, entre altres).

La candidatura d’Oriola contempla un Pla Estratègic de Transformació Urbana a través de la Literatura (2020-2024), amb un Pla d’Acció que s’articula en sis programes que es desenvolupen al seu torn en dotze projectes, tot això dirigit a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) Agenda 2030 i de la Xarxa Ciutats Creatives UNESCO.

Oriola contribuirà així a millorar la convivència i integració social, l’accés a la cultura, de manera específica a la lectura i creació literària; s’afavorirà la participació ciutadana; s’atendrà la sostenibilitat del patrimoni cultural i natural, i es generaran aliances entre governs, sector privat i societat civil. El Projecte Literari d’Oriola, és doncs, un “Projecte Ciutat” orientat al creixement de les indústries creatives com a motor de la seua activitat econòmica i l’ocupació i, de manera especial, a la indústria cultural de la Literatura.

Impacte esperat

La designació de la ciutat suposaria un «segell» de qualitat per a Oriola, que guanyaria en prestigi, reputació i notorietat. Una oportunitat única de compartir amb la Xarxa de Ciutats Creatives idees, talent, recursos i bones pràctiques.

L’impacte esperat resulta molt positiu per als escriptors oriolans i l’enfortiment del sector editorial; la cohesió social i generació d’ocupació; la millora en la conservació del patrimoni; l’enfortiment de la identitat i gestió de la seua diversitat; el rescat de la memòria i llegat; la internacionalització de la seua cultura; la vitalitat, emoció i bellesa en els espais públics; i un augment d’activitats formatives literàries i en indústries creatives, així com un increment de la producció cultural digital.

En definitiva, Oriola aspira a convertir-se en epicentre literari i de l’economia creativa del Llevant espanyol, i servir de pont cultural entre el Mediterrani i Iberoamèrica; ser referent d’una societat inclusiva i solidària, a partir de programes literaris compromesos.

Suports

Fins al moment, han remés escrits de suport a la candidatura d’Oriola quinze entitats: Institut Cervantes, Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, FESABID (Federació Espanyola de Societats d’Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística); ACE (Associació Col·legial d’Escriptors d’Espanya); CEGAL (Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters); Fundació SGAE (Societat General d’Autors i Editors); Gremi de Llibreters Independents de les Comarques Alacantines; Fundació Cultura de Paz; Federació de Centres i Clubs UNESCO d’Espanya; Centre UNESCO València Mediterrani; Associació Espanya Creativa Innovació en Xarxa; Xarxa de Ciutats i Territoris Creatius d’Espanya; Xarxa UNESCO Rutes de la Seda; Cercle Intercultural Hispà Àrab (CIHAR) i Diputació d’Alacant.