L’obra de l’alcoià Emilio Sala El fumador de kif, procedent del Museu de Belles arts Gravina, llueix ja en una de les sales del Museu Carmen Thyssen de Màlaga per a participar en una mostra temporal sobre la pintura orientalista espanyola de finals del segle XIX.

La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha assistit a la inauguració de la mostra ‘Fantasia àrab. Pintura orientalista a Espanya (1860-1900)’ al costat de la presidenta de la Fundació Palacio Villalón, Carmen Thyssen, i l’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, entre altres autoritats de la localitat. La diputada de Cultura ha mostrat la seua satisfacció per la col·laboració amb el Museu Carmen Thyssen “perquè amb la participació en aquesta important mostra es dóna visibilitat a una de les joies pictòriques del MUBAG”.

La proposta, comissariada per Francesc Quílez, coordinador de col·leccions del MNAC, i Lourdes Moreno, directora artística del museu malagueny, es podrà visitar fins al pròxim 1 de març. Entre la selecció d’obres que componen la mostra s’han inclòs peces de Fortuny, Tapiró, Fabrés, Lameyer, Delacroix, Benjamin-Constant i Dehodencq, entre altres.

El fumador de kif es va presentar en l’Exposició Nacional de Belles arts en 1876 i, davant la novetat de la temàtica, la crítica, acostumada a quadres d’història en aqueixa mena de certàmens, la va rebre amb cert recel encara que amb grans elogis cap al tractament del color dut a terme per l’artista. Un segle després, en 1996, la Diputació d’Alacant va adquirir a un col·leccionista el llenç que, des que es va inaugurar el MUBAG en 2001, ocupa un lloc destacat en l’exposició permanent ‘El segle XIX en el MUBAG. De la formació a la plenitud d’un artista’.

Emilio Sala Francés (Alcoi, 1850-Madrid, 1910)

Nascut a Alcoi, es va traslladar a València amb la seua família, on va estudiar en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. En 1867 va exposar per primera vegada en la Regional de València i quatre anys més tard es va instal·lar a Madrid per a estudiar a Goya i els grans mestres del Prat. En 1878 va obtindre primera medalla en l’Exposició Nacional amb el quadre Guillem de Vinatea davant d’Alonso IV fent-li revocar un contrafuero, igual que en 1881 amb Novus Ortus.

Pensionat de mèrit, va viatjar a Roma en 1885 i a París on va participar durant diversos anys en el Saló de Belles arts dels Camps Elíseos amb obres de caràcter literari, costumista i retrats com el de la princesa Eulalia. En 1890 va causar gran impacte en l’Exposició Nacional de Belles arts de Madrid amb el quadre d’història Expulsió dels jueus d’Espanya (any de 1942).

Ja establit a Madrid, va ser nomenat professor d’Estètica del color a l’Escola de Belles arts de Sant Ferran on va publicar La gramàtica del color, que es va convertir en referent a les escoles de Madrid i Barcelona. Va tindre com a deixebles a María Blanchard i a Cecilio Pla, mentre que Sorolla ho va considerar com un dels seus mestres. Així mateix, es va dedicar a la il·lustració en publicacions com Blanco i Negre o La Il·lustració Espanyola i l’Americana, i va dur a terme decoracions murals en palaus, casinos i cafés.