Primera presa de contacte, i molt bones vibracions. La diputada provincial d’Arquitectura i Conservació d’Instal·lacions, Carmen Sellés Prieto, va conéixer detalladament La Illeta dels Banyets, un dels jaciments arqueològics més importants del Mediterrani, situat al Campello i propietat de la Diputació Provincial d’Alacant. Es tracta d’un Bé d’Interés Cultural (BIC) que fins a l’Edat mitjana era una xicoteta illa, que es va unir al continent a través de la construcció d’un istme de terra l’any 1944.

La visita oficial va resultar molt enriquidora, no sols per conéixer el resultat dels últims treballs de conservació i excavació, sinó perquè la diputada va avançar a l’autoritats locals la seua intenció d’habilitar més mitjans per a fomentar el seu coneixement per part de la població i avançar en l’anhelat projecte de museïtzació del perímetre i el seu entorn, del qual destaca la Torre de La Illeta (del segle XVI i propietat l’Ajuntament del Campello), i una àrea encara sense excavar en la que ja s’ha documentat l’existència de forns ibèrics per a fabricar àmfores.

La comitiva oficial que va visitar el jaciment estava integrada, a més de per Carmen Sellés, per l’alcalde del Campello, Juanjo Berenguer; la primer tinent d’alcalde i també diputada provincial Lourdes Llopis, la regidora de Turisme, Marisa Navarro, i part de l’equip de professionals responsables de la seua conservació, com Adoración Martínez, arqueòloga de la Fundació MARQ amb lloc de treball permanent en el jaciment; Dolores Sanchís, restauradora i llicenciada en Belles arts, i Rafael Pérez, director de l’àrea d’Arquitectura de la Diputació Provincial.

El jaciment va registrar l’any passat fins a 27.000 visitants, xifra que les autoritats consideren que augmentarà considerablement amb la posada en valor de tot el conjunt. Malgrat la seua reduïda extensió, aquest jaciment és d’una gran importància per la seua àmplia seqüència cultural, ja que en ell s’han identificat restes de l’Edat del Bronze, previs als quals conformen un assentament ibèric i els que queden d’una vila romana, a més de la presència de materials islàmics que ens parlen d’una ocupació, de caràcter esporàdic, en l’època medieval. Això demostra que la Illeta dels Banyets va ser un important port comercial, des del qual es dominaven tant les vies marítimes com les de penetració cap a l’interior.

Els programes d’investigació són constants en el paratge, així com les campanyes d’excavacions, sempre sota la direcció del prestigiós arqueòleg Manuel Olcina. Donat el seu innegable valor, la vigilància del jaciment es manté durant les 24 hores del dia, i la zona peninsular que encara no ha sigut excavada està protegida per un clos. La part propietat de la Diputació té una extensió de 6.000 metres quadrats, dels quals fins ara s’han excavat 3.500. Restauracions minucioses i panells explicatius permeten una visita molt didàctica.

Tant Carmen Sellés com Juanjo Berenguer van coincidir en l’interés de totes dues institucions (a les quals se sumarà en breu la Generalitat Valenciana), per a donar visibilitat a tota eixa riquesa patrimonial.

LA IMPORTÀNCIA DEL JACIMENT

Les primeres evidències d’ocupació de La Illeta del Banyets es remunten a la prehistòria, i més concretament al període Eneolítico, en què els seus pobladors vivien en cabanyes de planta oval de les quals han quedat algunes restes. Posteriorment, ja en l’Edat del Bronze, es van construir dues grans cisternes parcialment excavades en la roca, al voltant de les quals s’han trobat enterraments i estructures d’habitació. En les tombes han aparegut punxons i punyals de metall, braçalets, poms i botons d’ivori, i alguns gots de ceràmica.

El següent nivell correspon a l’Època Ibèrica, del s. IV i part de l’III a. C., una etapa en la qual es va desenvolupar un important poblat del qual únicament s’ha excavat una part. Es pot observar dos temples, magatzems i habitatges, algunes de les quals de gran complexitat arquitectònica. Aquest nucli, donada la singularitat dels edificis, la seua riquesa i varietat, es pot interpretar com un emporium, destacat lloc d’intercanvi comercial. En terra ferma, al costat de la torre d’època moderna, s’ha descobert una terrisseria per a la fabricació d’àmfores ibèriques, del qual s’han documentat diversos forns.

El nivell més superior correspon a l’Època Romana, entre els segles I i II d. C.. Sobre els fonaments de l’abandonat poblat ibèric es va alçar una vila romana amb unes xicotetes termes annexes. És molt poc el que es conserva, encara que sí que es pot distingir perfectament la zona de residència del propietari i una altra relacionada amb activitats agrícoles. S’ha trobat també un edifici termal molt simple en una estreta nau en la qual s’alineen el forn, la sala calenta, el tepidarium i el frigidarium-apodyterium D’eixe moment daten també les restes d’unes basses llaurades en la roca i comunicades amb la mar per mitjà de trapes corresponents a uns vivers per a peixos: quatre basses comunicades, que reben l’aigua de la mar mitjançant dos canals situats en tots dos extrems.