El passat 14 de gener va tindre lloc la inauguració de l’exposició ʻbri(c)ksʼ d’Aurelio Ayela, en l’Institut Juan Gil-Albert d’Alacant. La mostra es podrà visitar fins al 26 de febrer.

Les obres de l’artista alacantí poblen des del 14 de gener les sales de l’emblemàtica Casa Bardín, amb una arriscada proposta que convida als visitants a reflexionar sobre la societat de consum i les noves possibilitats de l’art. Al llarg de les tres seccions en les quals es divideix l’exposició, els espectadors assistiran a una crítica mordaç de la desídia de l’ésser humà respecte al seu entorn, a través d’una proposta estètica que es disposa a trencar amb els patrons establits.

Aurelio Ayela és un artista alacantí nascut en 1970, que va estudiar Arts Plàstiques i Disseny en la EASD d’Alcoi, ampliant després coneixements en escultura i gravat. La seua trajectòria ha estat marcada per l’interés a combinar diferents mitjans i àmbits artístics, com ara pintura, escultura, dibuix, gravat, etc., i la seua capacitat innovadora li ha portat a exposar en sales tan emblemàtiques com el Museu Guggenheim de Bilbao o la fira ARCO de Madrid.

Aquesta exposició es compon íntegrament d’obres d’art realitzades a partir de materials reciclats, entre els quals destaquen els residus plàstics i el cartó. A partir d’aqueixos components, l’artista ha elaborat una sèrie d’obres en les quals es combinen diferents tècniques: pintura, escultura, i fins i tot videoart. No obstant això, malgrat els diferents formats i tècniques, aquestes peces mantenen una relació molt estreta entre si, ja que existeix en totes elles un consolidat rerefons conceptual.

Natalia Molinos, comissària de l’exposició, assenyala que “s’ha pretés acostar l’exposició a l’espectador comú, per la qual cosa la col·locació és molt didàctica. Es troba dividida en tres seccions:bricks, cartó i una última secció en la part alta de la sala.ˮ

La primera part de l’exposició consisteix en obres elaborades a partir de tetrabricks, als quals l’artista ha dotat amb diferents formes utilitzant plecs i tècniques d’unflat. Sobre ells, utilitza materials de pintura, com ara acrílics, amb l’objectiu d’utilitzar aquests articles quotidians com a suports artístics. El resultat és un conjunt d’obres en les quals predominen els colors foscos i apagats, que posseeixen geometries desconcertants i que transmeten una sensació de brutícia i contaminació.

La segona secció es compon d’obres elaborades a partir de cartó. Sobre aquest suport, Aurelio Ayela elabora un conjunt de peces que demostren la seua versatilitat en el maneig de diferents tècniques artístiques, ja que en elles trobem treballs realitzats mitjançant collage, pintura i escultura. En la majoria dels casos, es combinen diferents tècniques en una sola obra.

Entre aquestes dues primeres seccions podríem reconéixer també una altra secció de transició, en la qual trobem peces en les quals es combinen tant residus plàstics com cartó, i en les quals predominen les formes naturals i els colors més vius.

En aquesta secció de transició trobem la que, possiblement, és l’obra que més convide als visitants a la reflexió: “Homelessserviceˮ. En ella s’aprecia una crítica fèrria a la societat de consum i al problema de repartiment d’aliments que es dóna en ella. A través del propi títol, ja es reconeix aqueix rerefons conceptual, que no és sinó una ironia cruel que posa a l’espectador davant l’espill d’un dels majors problemes humanitaris del nostre temps.


Finalment, quan ascendim les escales del Gil – Albert cap a la part superior de la sala, podem trobar diverses peces que componen la secció final. En aquest cas el nombre d’obres és més reduït, però es reconeix en elles una major complexitat, ja que són peces que sintetitzen l’essència de l’exposició, i en les quals es concreta tot el contingut conceptual que s’ha vist fins a aqueix moment.

A l’ésser una mostra artística que pivota entre la figuració i l’abstracció, la pròpia comissària de l’exposició reconeix que “potser no és una mostra per a tots els públics, ja que requereix de l’espectador un profund treball de reflexió.ˮNo obstant això, assenyala que aqueix component conceptual també és el que dota d’un encant especial a les propostes d’Aurelio Ayela.“En un món que busca el superficial i la immediatesa, és necessari el paper dels artistes, que sempre ens conviden a pensar i areflexionarˮ, ha afirmat la comissària.

La creació d’aquesta exposició és el resultat d’un llarg procés d’experimentació artística, que s’ha desenvolupat de manera paral·lela a altres creacions al llarg de quatre anys. El propi artista ha revelat quin ha sigut el seu sistema de treball al llarg d’aquest temps: “jo podia recollir unes vint tapes de cartó, les pintava i les deixava donant tornades diversos dies pel taller. Després, trobava una que em semblava interessant i començava a treballar sobre ella.ˮ

“El resultat d’aquests quatre anys de treball podrà gaudir-se per primera vegada en conjunt,ˮha assenyalat Natalia Molinos. També ha conclòs que la resta del treball per fer queda ara en mans dels futurs espectadors, als qui assegura que “aquesta exposició se’t queda gravada, i et convida a reflexionar sobre ella una vegada i una altra després d’haver-la visitat.ˮ