Quan Franco va morir, la família va passar a un pla més discret. Ara, amb l’exhumació del cadàver del dictador, torna a estar en el punt de mira. Però els Franco han arribat a estar alguna vegada apartats del poder econòmic i polític d’aquest país? Mariano Sánchez Soler descobreix en el seu llibre La família Franco S.A. els negocis i fils que la família Franco mou en l’ombra per a continuar formant part dels poderosos d’Espanya, posant fins i tot “entre les cordes” al govern socialista de Pedro Sánchez que es va presentar dimarts passat en la llibreria 80 Mundos.

Sánchez Soler va estirant de la madeixa i ens mostra amb dades contrastades com la família va continuar gaudint de privilegis després de la mort del dictador. Cap membre de la família Franco ha entrat mai en la presó malgrat haver estat involucrats en diferents estafes tant a Espanya com a Sud-amèrica. Carmen Franco va intentar traure d’Espanya medalles del seu pare a Suïssa i en 1978 va ser interceptada en l’aeroport. Tot va quedar en una anècdota i tant ella com el seu marit van mantindre el seu passaport diplomàtic fins a l’any 1986. Algunes de les antiguitats que haurien de formar part del patrimoni nacional es van detectar a París, venudes pel reconegut antiquari, Jean Marie Rossi, segon marit de Carmen Martínez-Bordiú, la “nietísima”.

Mariano Sánchez Soler nació a Alacant en 1954, és llicenciat en ciències d’Informació. Ha dedicat part de la seua vida professional a la investigació i està considerat un dels principals experts en la família Franco. Ha treballat per a diaris com El Periódico de Catalunya, Diari 16, Temps, Interviú i Le Monde Diplomatique. És professor de guió en la Universitat d’Elx i dirigeix un taller de novel·la negra en la Universitat d’Alacant, on coordina la trobada anual Maig Negre. Ha publicat novel·les negres com a Carn fresca, Festí de taurons, Per a matar, La nostra pròpia sang o L’assassinat dels marquesos de Urbina i, entre altres títols, l’assaig Anatomia del crim: guia de la novel·la i el cinema negre.

Pregunta: A partir de quan la família Franco va començar a enriquir-se?

Resposta: Des del precís instant en què Franco va ser nomenat Generalíssim, en plena guerra civil. La família va passar de tindre com a únics ingressos el sou del general a acumular grans propietats immobiliàries (Meirás, Canto del Pic, Valdefuentes, etc.) i manejar importants sumes de diners.

P: Qui formava el Clan del Pardo?

R: Les famílies Franco, els Pol (Felipe, especialment, i Cita), els Martínez Bordiú (comte de Argillo, el marqués de Villaverde i els seus germans), el secretari José María Sanchíz; els empresaris Banús, el navilier Aznar, el banquer Coca, Barrié de la Maça. El palau del Pardo era un gran centre de tràfic d’influències, on molts anaven a asseure un membre de la família en els seus consells d’administració i fer negocis aprofitant la influència de Franco. Quan va morir el general, els membres del clan estaven en més de cinquanta empreses.

P: Quin va ser el paper de Carmen Polo després de la mort del Cabdill?

R: Carmen Polo, la Senyora, va ser la que va mantindre la unitat familiar. Les propietats i els negocis de la família ja estaven sota el control de la filla, Carmen Franco i del seu marit Cristóbal Martínez-Bordiú, encobertes la majoria d’elles en societats anònimes, presidides per les seues testaferros (Ursaria, S. a., Comercial Flores, S. a., Valdefuentes, S.A.)

P: En el llibre apareixen a més del cognom Franco el de coneguts empresaris i banquers: Koplowitz, March, Coca, Aguirre, Marsans… i molts altres. El pas de la dictadura a la democràcia, com va afectar les grans fortunes d’Espanya?

R: De conjunt, no els va afectar gens ni mica. Va haver-hi canvis estructurals en la banca i el món empresarial, canvis generacionals i fusions (Coca, Aguirre…). Però no van ser molestats i van adaptar els seus grans negocis als nous temps sense cap dificultat. Van passar de grans magnats de la dictadura a alts executius de la democràcia.

P: En «La família Franc SA» es parla de divorcis, accidents, títols nobiliaris…i estafes. Algun membre ha anat a la presó o ha hagut de pagar indemnitzacions?

R: Cap membre ha anat a la presó ni ha sigut condemnat. Només Francis Franco va haver de pagar una multa en un assumpte de caça furtiva. Durant la transició van rebre un tracte privilegiat pels responsables polítics.

P: El Pazo de Meirás va ser un regal o una imposició?

R: Va ser un “regal” imposat en plena guerra civil, amb bons i aportacions sota pressió. La pertinença legal als Franc està sent qüestionada, en ser denunciada l’adquisició en els jutjats per l’Advocacia de l’Estat, ja que s’ha descobert que es van signar dos contractes de compravenda. El segon, es va signar quan la família habitava ja la propietat amb la intenció d’evitar que el Pazo passara a pertànyer al Patrimoni Nacional, és a dir a l’Estat, quan morira Franco. L’assumpte està sub iudice.

P: Es pot saber a quant ascendeix la fortuna dels Franc?

R: És pràcticament impossible. La foscor de les xifres durant la dictadura, les vendes, els negocis realitzats mitjançant testaferros, el temps transcorregut després de quatre dècades d’impunitat… Es poden realitzar estimacions: valorar totes les propietats immobiliàries, els regals que va rebre el general durant quaranta anys, els negocis empresos per la família i pels seus representants. Es parla de sis-cents milions d’euros, segons determinades informacions, però és impossible comprovar-ho. Quan va morir Franco, informacions periodístiques van calcular en més de mil milions de pessetes de l’època.

P: Quines activitats realitza la Fundació Franco?

R: Administra l’arxiu que estava en poder de Franco quan va morir. Són documents oficials en la seua majoria, que haurien d’estar en mans de l’Estat. El seu objectiu és mantindre viva la memòria, els missatges i les idees polítiques de Franco. És una Fundació política, encara que es diga cultural. La Fundació va rebre quatre subvencions, sota el govern de José María Aznar, per a digitalitzar els seus arxius i modernitzar el seu accés.

P: L’exhumació del cos de Franco de la Vall dels Caiguts ha suposat una àrdua “batalla” per al Govern, quins han sigut els obstacles amb els quals es van enfrontar?

R: La dificultat fonamental ha sigut jurídica. Els recursos de la família, de la Fundació Francisco Franco i de l’abat de la Vall dels Caiguts, principalment, han entorpit el procés. En l’assumpte han intervingut, a més, el Vaticà, quasi mil militars en la reserva, l’arquebisbat de Madrid, algun jutge singular… El Tribunal Suprem ja ha dictaminat a favor, però van quedar alguns esculls judicials de procediment i la resistència de sectors franquistes que no es van donar per vençuts.

P: Quins vincles té la família Franco amb el partit polític VOX?

R: Luis Alfons de Borbó, el besnét de Franco i president d’honor de la Fundació Francisco Franco, és amic personal dels màxims dirigents de Vox, comparteixen activitats en una ONG catòlica i en actes públics. El vicepresident de la Fundació no ha dubtat a defensar públicament i per escrit a Vox com a alternativa política favorable a Franco. Fins i tot van demanar el vot per a aquest partit des de la Fundació mentre negaven la seua vinculació a aquest.