Novembre és el mes de l’òpera en la programació del Teatre Chapí. En aquesta ocasió, podrem gaudir de “La Flauta Màgica” que va ser l’última òpera escenificada en vida del compositor i estrenada sota la direcció del propi Mozart, amb prou faenes dos mesos abans de la seua mort. La representació que podrem veure el dissabte 17 de novembre a Villena és una producció d’Òpera 2001, amb els solistes, cors i orquestra de la pròpia companyia.
Història de la Flauta Màgica.
Mozart no vivia temps fàcils. Els constants problemes econòmics, la mala salut de la seua esposa Constance i la falta de reconeixement, li fan decaure física i anímicamente. En aquells dies, Mozart, mancant encàrrecs oficials, componia per a amics i coneguts que li pagaven molt poc o gens. En aqueix moment apareix en escena el seu vell amic, l’actor i poeta Emanuel Schikaneder, que caminava cercant una nova peça i que sabia perfectament el que el públic volia sentir. Entre els dos es van posar a la feina: Schikaneder escriu el llibret i Mozart compon la música, creant així La Flauta Màgica, una de les òperes més conegudes ja que ocupa el lloc número 4 en la llista de Operabase de les òperes més representades a tot el món per al període 2005-2010. El seu estatus com a obra mestra de l’òpera és inqüestionable i certament únic dins del més reduït àmbit del singspiel, un gènere teatral típicament alemany, equivalent al que seria la opéra-comique francesa, a la ballad-opera anglesa i a la sarsuela espanyola.
Argument i posada en escena.
L’argument de l’òpera ha sigut molt discutit. Mentre que molts investigadors la veuen simplement com un conte de fades, uns altres la veuen plena de simbolisme i referències a la maçoneria, ja que el propi compositor era maçó. En qualsevol cas, i al marge del seu origen argumental, la producció de la Flauta Màgica que veurem en el Teatre Chapí és pura fantasia. Lliurement inspirada en l’estètica de la sèrie Stargate, amb una ambientació que fusiona l’antic Egipte amb elements de ciència ficció. L’escena està plena de personatges fantàstics que recorren diverses èpoques, des de la prehistòria fins a l’Edat Mitjana, de l’art barroc al contemporani, per a arribar a éssers procedents d’un futur imaginari.
Les músiques de la Flauta Màgica.
Té àries magnífiques per a cada personatge, algunes famoses per la seua complexitat tècnica: les àries per a soprano de la Reina de la Nit, O zittre nicht (quadre I de l’acte I), i sobretot, Der Hölle Rache (quadre III de l’acte II), on apareix la segona nota més aguda composta per Mozart per a la música vocal, para la interpretació de la qual es necessita un grau de virtuosisme important. També són molt coneguts altres fragments, com el quintet de Papageno, Tamino i les Tres Dames, Hm, hm, hm… (quadre I de l’acte I), amb certa comicitat, o l’Ària de Sarastro, In donaren heil’gen Troben (quadre III de l’acte II), on mostra la seua saviesa amb la veu de baix. També les intervencions de Papageno, amb la seua Ària Klinget, Glöckchen, klinget i, sobretot, el seu Duo amb Papagena.
Aquesta serà la primera vegada que es representa aquesta òpera en el Teatre Chapí de Villena, on esperem una vegada més, que la companyia Opera 2001, ens sorprenga amb la seua magnífica posada en escena i cuidada selecció de cantants.
LA FLAUTA MÀGICA de W.A. Mozart
Òpera en dos actes amb llibret de Emanuel Schikaneder
Versió original en alemany amb sobre títols en espanyol.
Direcció musical: Martin Mázik
Direcció d’escena: Roberta Matelli
TAMINO (tenor) Martin MAIRINGER, PRIMERA DAMA (soprano) Milena MINKOVA, SEGONA DAMA (soprano) Shmilena SULTANOVA, TERCERA DAMA (Mezzo-soprano) Nikolina KARMAZIYSKA, PAPAGINO (baríton) Thomas WEINHAPPEL, LA REINA DE LA NIT (soprano) Marie Pierre ROY
MONOSTATOS (tenor) Dimiter DIMITROV, PAMINA (Soprano) Francesca BRUNI, SARASTRO (Baix) Yvaylo DZHUROV, PAPAGENA (Soprano) Pauline ROUILLARD
Dissabte 17 de novembre 2017. 19’00 h.
TEATRE CHAPÍ
Entrades des de 30 € (pati) a 20 € (amfiteatre). Preus reduïts en amfiteatre per a majors de 65 anys i menors de 30 anys.
Comentarios