Com a tancament de l’exposició “Pepe Estruch. Imatge, veu i paraula” que ha oferit des del 2 d’octubre una mostra dels fons documentals donats l’any passat al IAC Juan Gil-Albert per Israel Chaves, custodie de l’arxiu personal del director teatral. El comisariado de l’exposició va ser duta a terme per les professionals Juana María Balsalobre i Cristina Llorens del propi institut.

“La huella d’Estruch” va ser la taula redona promoguda per l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert per a analitzar la influència de José Estruch en el teatre espanyol durant les últimes dècades. La RESAD va estar representada pel seu director Pablo Iglesias i dos professors, el dramaturg Ignacio García May i el director teatral Eduardo Basc, que esuvieron acompanyats per Paco Alberola, professor de la ESAD de Múrcia i autor recent d’una obra sobre Estruch.

El col·loqui es va centrar en la influència d’Estruch en el teatre espanyol de les últimes dècades. Dos dels ponents, García May i Alberola, li van tractar personalment i van anar els seus deixebles. El primer va mantenir una gran amistat amb el director teatral i professor alacantí, mentre que el segon va ser alumne seu en la RESAD i va participar com a actor en el muntatge de Medora (1978). Era un gran professor, probablement fins i tot més excepcional que en la seua pròpia professió de director escènic i va obtenir la consideració de mestre entre el seu alumnat i cercle teatral.

Per la seua banda, Iglesias va parlar de la “huella” i record que Estruch ha deixat en la RESAD, on el dramaturg va ser professor d’Interpretació, durant sol deu anys, i on l’aula de Teatre Clàssic i l’Associació d’Antics Alumnes porten el seu nom des de fa anys. Basc, que va dirigir la Companyia Nacional de Teatre Clàssic durant set anys i ha sigut també vicedirector de la RESAD, va intervenir com a moderador de la taula.

Estruch era un docent amb el qual s’aprenia molt amb qualsevol excusa que rescatava moltes coses interessants per a la gent. Va aconseguir redescuubrir als clàssics als més joves d’aquella època deixant una petjada invisible apreciable però no visible expressament on la limitació potenciava la creativitat.

En la taula es va considerar d’ell que tenia un pensament expansiu on és essencial el camí o el procés i no tant el resultat. Era una persona global, pluridireccional, atemporal, positivista i, simultàniament, molt individualista i col·lectiu, amant del quotidià.

La seua característica principal era la senzillesa com a bandera. Els docents en aquella època eren com a estàtues, però Pepe Estruch es movia. La seua arribada al nostre país va suposar un fort canvi per l’evolució artística tan diferents a Uruguai pel que fa a l’Espanya d’aquell moment.

El ponent Paco Alberola va presentar la seua obra “Escritos de Pepe Estruch” treball que s’editarà en 2019 de mà de la RESAD i sobre la qual va indicar que és una obra que ve amb retard, tenint en compte que estava ja finalitzada fa una mica més de vint anys. Una obra que arreplega obra literària pròpia de l’autor com a poesia o contes així com diferents escrits de professionals de les arts escèniques del nostre país i una introducció biogràfica. Alberola va proposar que el moment actual era l’adequat per a desenvolupar unes jornades-congrés sobre Estruch, de cort nacional o internacional, així com la pròpia estrena teatral d’una obra pròpia.