Si vosté ha sigut tan immensament afortunat com per a haver romàs adormit durant aquests últims dos anys, haurà experimentat en despertar, per contrast amb els dies anteriors al seu extraordinari privilegi, una sensible impressió en percebre els visibles canvis del panorama social. S’haurà sorprés en comprovar, per exemple, que ja no es pertany a una lluenta i elevada estirp senyorial per atresorar enormes anells en el calaix de la còmoda o per custodiar diamants en un esmaltat estoig, o per passejar amb el dolç vesprejar en primorosa calesa. Hui, la blavosa reialesa exhibeix botelles d’oli d’oliva verge extra en el sortint de pedra de la ximenera. Haurà observat, després de la seua envejable letargia, que es fan comptes de cap i es mira de gairell el rellotge abans de posar la llavadora: la pensió no aconsegueix ja per a abonar la factura de l’electricitat. El meu regne per un quilowatt.

S’haurà fixat vosté, no tenim cap mena de dubte, en què reposar el combustible del vehicle és cosa de orondos jerarcas. Amb el que abans costava omplir el tanc d’un jet privat ara plena vosté, amb sort, mig depòsit del Dacia. Precisament per això, haurà reparat vosté també en què les invitacions de noces retenen hui una agradable aroma a gasoil: el combustible aporta elegància i empaquetatge, i cert aire de tiesura aristocràtica. Haurà distingit que hi ha persones que porten entre les dents un passaport, però no el d’antany, no el que vosté va guardar acuradament en la maleta —sense rodes— per a gaudir del seu anhelat viatge de lluna de mel: són aquests minuciosos certificats que faciliten l’accés a cafeteries i altres llocs perillosos de restringida admissió. Haurà arribat vosté a la lògica conclusió, d’altra banda, que probablement s’han deteriorat de tal manera els hàbits d’higiene personal que ara, per decisió unànime i amb la deguda repulsió, ens protegim de l’horror amb màscares. Haurà advertit vosté, naturalment, que els ciutadans acudeixen al supermercat lluint els seus millors gal·les: és imprescindible que el seu nom s’assente en una exclusiva llista, un delicat foli de suau color salmó que un somrient empleat comprova a la porta amb polits posats. És el nou elitisme: al matí a fer la compra, a la vesprada als bous.

S’haurà adonat així mateix que a alguns individus se’ls adhereix al cos tot tipus de quincalla: la veïna del tercer, fixe’s bé, es passeja amb tres lluentes culleres pegades a l’omòplat. Són els efectes de la multidosi vacunal. Del xip, pare atenció, que miraculosament ens han inoculat, gràcies al qual, sembla ser, l’Estat vigila atentament els hàbits quotidians del ciutadà: quantes vegades visita l’excusat, en quantes ocasions alça el gotet d’anís i amb quin motiu, quantes vegades frig uns xoriços al vi blanc, amb quantes aliances polítiques està d’acord… Minúcies de l’enginyeria social. El CIS s’adapta als nous temps i reforça els seus mètodes.

Haurà observat vosté, per descomptat, que ara vivim sota el turbador i repugnant jou de l’amenaça nuclear. Una altra minúcia. Servisca’s, doncs, d’aquest impagable consell: en cas d’ofensiva, tibe vosté les natges.