Quan llegim poesia sempre estem en situació d’arribada. No sabem molt bé d’on part la paraula, la fascinació pel llenguatge, el sentiment. Ens disposem a gaudir d’una conversa solitària on sentir el ressò del poeta, on buscar entre línies i jugar al misteri.

No dejemos de hablar (Ed. Polibea, 2019) és un llibre d’entrevistes, un llibre on escoltar les veus de dènou poetes en actiu que ens parlen de la seua obra, dels seus interessos, de les seues preocupacions. Una recopilació dels articles publicats per Ada Soriano des de novembre de 2016 fins a febrer de 2019 en el periòdic digital Mundiario i en el blog Fruits del Temps.

A través del poder de la paraula, la potència del diàleg i la força transformadora que té la trobada de dues persones que intercanvien coneixements, idees, emocions, l’autora ens col·loca davant un treball personal que busca l’atemporalitat en el propi acte poètic i escurça la distància entre la veu particular i la mirada global dels creadors convocats.

Des d’aquest punt de vista, Ada Soriano ens mostra amb una perspectiva heterodoxa, diferents construccions temàtiques i estilístiques, per a descobrir-nos que la poesia és un món il·limitat en el qual reconéixer-nos i gaudir. Allunyant-se dels tòpics, el plantejament dels qüestionaris ofereix una percepció íntima i pròxima, amb l’objectiu de buscar els punts fonamentals de les poètiques de cada escriptor i descobrir la seua visió sobre diferents aspectes de la cultura en general.

Ada Soriano (Orihuela, 1963) s’ha dedicat des de primerenc a l’activitat cultural, va ser codirectora de la revista de creació literària Empireuma i col·laboradora de la revista sociocultural La llucana. Ha publicat les plaquetes Anúteba (Empireuma,1987) i Alimentant pluges (Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 2000), així com els llibres de poemes Luna esplendente o sol que no se oculta (Empireuma, 1993), Como abrir una puerta que da al mar (Biblioteca Pública Fernando de Loazes, 2000), Poemas de amor (Fundación Cultural Miguel Hernández, 2010), Principio y fin de la soledad (Cátedra Arzobispo de Loazes, Universidad de Alicante, 2011), Cruzar el cielo (Celesta, 2016) y Dondequiera que vague el día (Ars Poética, 2018).  Ha sigut inclosa en diverses antologies i traduïda a l’anglés i al romanés.

Tal com ella explica en la nota introductòria, el “destacable és que hi ha ací una amplitud de veus i una diversitat de propostes creatives en una coexistència generacional”, ja que tots els noms que es recullen en aquest exemplar han nascut entre els anys cinquanta i huitanta.

Els protagonistes d’aquest volum salten les fronteres del pròpiament poètic i abasten altres gèneres literaris com ara l’assaig, la narrativa, el teatre, la biografia i la crítica. També trobem traductors, docents i alguns editors. Cleofé Campuzano, Carlos Javier Cebrián, Alberto Chessa, Antonio Enrique, José Luis Ferris, Ilia Galán, Manuel García Pérez, Rafael González Serrano, María Ángeles Manzano Romera, Marina Oroza, María Antonia Ortega, Esther Peñas, José María Piñeiro, José Manuel Ramón, Marisol Sánchez Gómez, Mª Engracia Sigüenza Pacheco, Rosario Troncoso, Almudena Urbina i José Luis Zerón Huguet són els escriptors que trobarem en aquesta encertada recopilació.

A pesar que Ada Soriano afirma haver utilitzat un criteri d’afectes i afinitats, no falten nexes literaris entre els entrevistats en aquesta selecció. Així es pot comprovar després de la lectura de cadascun dels poemes que tanca cada capítol. D’aquesta manera, en les pàgines de No deixem de parlar i en la seua pròpia cerca, la poeta s’abstrau de si mateixa per a entrar en un ambient de confiança que fa que totes les declaracions d’aquest llibre aviven l’interés del lector i servisquen com a eina per a la comprensió dels versos i les inquietuds que es reflecteixen en les obres d’aquests dènou autors. Un punt de partida en el qual mirar-se als ulls i compartir el nostre amor per la poesia.