Analitzar la realitat climàtica del País Valencià, les característiques que la fan tan peculiar i reflexionar sobre el futur que se’ns aproxima, és el fil conductor de “Climas y tiempos del País Valenciano”, la nova publicació de la Universitat d’Alacant, coordinada per Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional en la UA i Enrique Moltó, professor del mateix departament.

La publicació es presentarà aquest dimecres 12 de juny a les 12.30 hores a la Seu Ciutat d’Alacant (Ramón y Cajal, 4), amb les intervencions de Jorge Tamayo, Delegat d’AEMET a la Comunitat Valenciana; Amparo Navarro, vicerectora d’Investigació UA; Mercedes Martín, Serveis Meteorològics d’Antena 3 Televisión; i Jorge Olcina i Enrique Moltó, coordinadors de la publicació. A més la presentació comptarà amb l’assistència dels autors dels diferents capítols que formen el llibre.

“El llibre és una invitació, dirigida a aficionats i a lectors curiosos, a conèixer la nostra realitat climàtica i les característiques que la fan tan peculiar i a reflexionar sobre el futur que se’ns aproxima”, afirmen els autors. Els territoris adquireixen personalitat geogràfica pels trets del medi físic d’aquests. En el cas del País Valencià, un espai geogràfic riberenc del Mediterrani occidental, és el clima –o, millor, els seus climes– l’element del medi natural més característic i el que el distingeix d’altres territoris pròxims. Aquest racó del Mediterrani ha estat marcat per uns trets climàtics, en general poc plujosos i amb suavitat tèrmica, amb notables contrastos a tot el territori i amb manifestacions de vegades extremes dels seus temps diaris, que han sotmès els habitants a un grau de risc elevat, al qual han hagut d’adaptar-se per a implantar nuclis de població i activitats econòmiques. Així, els autors afirmen que “en aquesta trajectòria de canvis constants al llarg de la història per causa natural, amb moments freds i càlids, actualment ens trobem davant d’un futur incert en el context de calfament tèrmic causat per l’ésser humà, un escenari que ens obliga a adaptar-nos a manifestacions atmosfèriques més extremes i a un menor confort climàtic”.