La troballa a Elda del primer monestir bizantí d’Espanya confirma al Monastil com un dels jaciments arqueològics més importants de la província i un dels més rellevants de la Comunitat Valenciana. L’alcalde d’Elda, Rubén Alfaro, al costat dels regidors de Cultura, Rosa Vidal, i de Patrimoni, Estimat Navalón, i el director del Museu Arqueològic d’Elda, Antonio Poveda, ha visitat el jaciment per a donar a conéixer els detalls d’un descobriment d’enorme rellevància.

Rubén Alfaro ha assegurat que “el descobriment que aquest monestir en el qual ens trobem és bizantí suposa un salt qualitatiu en la importància que té. A la província d’Alacant hi ha 36 jaciments arqueològics i els experts coincideixen que aquest és el tercer més important, al costat del de Lucentum, a Alacant, i el de la Alcudia, a Elx”.

L’alcalde d’Elda ha afirmat que “aquesta importància ha d’obligar a les administracions superiors a l’Ajuntament d’Elda, com són la Diputació, la Generalitat i el propi Ministeri, a atendre aquest jaciment i oferir el suport i els recursos per a desenvolupar-lo, per a investigar i excavar més i per a tindre el centre d’interpretació que hem reclamat. L’Ajuntament d’Elda no pot afrontar en solitari aquest projecte i estaré en la primera línia d’aquesta petició perquè els investigadors ens recorden la importància que té”.

L’Ajuntament d’Elda continuarà treballant per a divulgar l’interés i la importància del conjunt arqueològic, “com el demostra la xifra de visitants que cada any passen pel jaciment i que supera amb escreix les 2.000 persones. Sol ser gent d’Elda, Petrer i de la comarca, però volem fer un pas i anar més enllà i que vinguen visitants d’altres zones. Però per a tirar avant aquest projecte necessitem el suport d’institucions que tinguen més recursos. Hem de tindre un centre d’interpretació de visitants i barallarem per a aconseguir-lo”.

Durant la visita s’han mostrat les peces trobades durant les investigacions que han permés confirmar que les restes corresponen a la primera basílica bizantina de la Península Ibèrica. En concret, es tracta d’un conjunt de pesos amb inscripcions en grec, una caixa cilíndrica d’ivori on es guardaven les oblies i una cullereta i un diminut ganivet utilitzats per a manipular les hòsties.

Les investigacions han culminat un treball iniciat fa 25 anys, però que es remunten al segle XIX quan l’arxiver municipal Lamberto Amat va advertir de la presència de les restes arqueològiques.