La sala Aifos de la Universitat d’Alacant, situada en l’edifici C de la Facultat de Filosofia i Lletres, serà escenari de l’exposició “Sinergies. Les malalties de la pobresa en l’Europa mediterrània contemporània. Les lliçons de la història”, que estarà en l’espai expositiu fins a abril del 2023.
Amb un exercici d’història aplicada, en l’exposició es convida el visitant a mirar al passat per a entendre el present i encarar el futur. La mostra proposa de quina forma, al llarg de les primeres dècades del segle XX, societats com l’espanyola o la italiana van poder erradicar les malalties infeccioses associades a la pobresa gràcies a les sinergies científiques, polítiques, demogràfiques i socials que els van atorgar la condició d’intolerable social en atenció a la condició d’evitables. «Es tracta d’aprofitar les lliçons de la història i l’experiència de l’Europa mediterrània en l’abordatge del repte que continuen representant moltes d’aquestes patologies, avui anomenades malalties tropicals desateses, als països més pobres i menys desenvolupats», indiquen els organitzadors.
L’exposició ha sigut coordinada pel Grup Balmis d’Investigació en Història de la Ciència, Cures en Salut i Alimentació de la Universitat d’Alacant i és un dels resultats finals del projecte d’investigació “Passat i present en el control de les malalties de la pobresa desateses: l’exemple històric de l’Europa mediterrània i la cooperació sanitària internacional”, finançat per Ministeri de Ciència i Innovació i que forma part del projecte coordinat “Catàstrofe sanitària i cooperació internacional en temps de crisi: Europa 1918-1945”.
En concret, la mostra està comissariada per la professora Maria Eugenia Galiana-Sánchez, investigadora principal del projecte i directora del Grup Balmis d’Investigació. En l’elaboració del discurs expositiu i en la preparació dels continguts han participat investigadors del Grup Balmis i del Grup Interuniversitari d’Investigació Sanitat, Història i Societat (SANHISOC) de les universitats d’Alacant i València. També ha comptat amb la col·laboració de la Càtedra Emili Balaguer de Bioètica, Història de la Medicina i Medicina Social, de l’Institut Universitari d’Investigació d’Estudis de Gènere de la Universitat d’Alacant (IUIEG), de l’Institut Interuniversitari López Piñero i de la Xarxa Nivells de Vida, Salut, Nutrició i Desigualtats (Xarxa NISALdes).
Del disseny i la producció s’ha encarregat el Gabinet Rocamora Arquitectura i Disseny, d’Elx, especialistes en instal·lacions efímeres i amb una dilatada i reconeguda trajectòria en el món de les exposicions i la museografia.