La Universitat d’Alacant i la Fundació Mutua Levante van inaugurar el dijous 16 de gener l’exposició “Modernisme & Invenció”, a la Sala Aifos del Campus de la UA (Facultat de Filosofia i Lletres III).

El temps que transcorre des de la construcció de la Torre Eiffel en l’Exposició Universal de París del 1889 i l’esclat de la Primera Guerra Mundial, amb l’ús del gas mostassa i la nova tecnologia de guerra, serà l’interval acordat pels historiadors per a classificar el moment històric en què es va desenvolupar un art nou que a Espanya s’anomenarà Modernisme. Des d’aquell segle XIX, el XX va continuar amb el fulgurant desenvolupament de la tecnologia, de l’organització industrial i de l’ambició desmesurada, però també va ser el segle dels exterminis massius de persones i del medi ambient. A cavall entre els dos segles va existir l’Art Nouveau. La mostra exposa algunes peces representatives d’aquells moments, d’aquelles màquines, d’aquells instruments, d’aquell coneixement que, contemporàniament a l’Art Nouveau, donen testimoni del desenvolupament tecnològic que va canviar la manera de viure definitivament.

Alan Colqhoun va afirmar que aquest Art Nouveau “va ser el primer intent sistemàtic de reemplaçar el sistema clàssic de l’arquitectura i de les arts decoratives. El nou moviment va abandonar aquella convenció del realisme que va seguir al Renaixement i va extraure la seua inspiració dels estils estranys al cànon clàssic: del Japó, de l’edat mitjana i, fins i tot, del rococó». El dilema era «com conservar els valors històrics de l’art en les condicions imposades pel capitalisme industrial”. “Es van saltar la història recent i es van situar en un passat remot i idealitzat amb la finalitat de trobar un art que poguera estar justificat en termes històrics i que, no obstant això, fora absolutament nou”. Va ser un estil burgès i luxós que fugia de la realitat fosca i dolorosa de la majoria de la humanitat.