La Universitat d’Alacant ha presentat el nou Pla Director de L’Alcúdia d’Elx. En un acte celebrat en les instal·lacions de L’Alcudia a Elx i amb l’assistència d’autoritats universitàries, municipals de la ciutat d’Elx i personal pertanyent als equips de la Fundació Universitària L’Alcúdia i al cos d’investigadors de la UA i l’Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH), aquest Pla constitueix el quadern de bitàcola d’un jaciment essencial.

Amb “només un deu per cent de la seua superfície excavada”, com ha afirmat el rector de la UA, Manuel Palomar, en la seua presentació, la potencialitat d’aquest “jaciment arqueològic de referència”, és manifesta.

El Pla Director sorgeix de la necessitat de dissenyar un marc estratègic de gestió per al jaciment de L’Alcúdia; pretén potenciar el seu coneixement i projecció cultural, garantint que la seua tutela siga compatible amb la visita pública i la socialització del BIC. Deu, en suma, planificar, desenvolupar i avaluar a llarg termini programes d’investigació, conservació, gestió, difusió i divulgació del ben tutelat.

Sonia Gutiérrez Lloret, directora científica de la Fundació Universitària L’Alcúdia d’Investigació Arqueològica directora del INAPH i catedràtica d’Arqueologia de la UA, ha volgut destacar que «sobretot La Alcudia és un projecte de futur», puntualitzant que “era necessari crear un marc de planificació que marque el futur d’aquest llegat d’història d’història conjunta»

Miguel Louis Cereceda, investigador del INAPH, catedràtic del Departament de Construccions Arquitectòniques de la UA és qui ha anat desentranyant el contingut del Pla Director, no sense abans recordar que ja es va redactar un primer pla en els anys 2003-2006 pel catedràtic Lorenzo Abad. Aquest primer pla es va anar fent a poc a poc, comptant amb les limitacions econòmiques. Louis ha definit el Pla Director com “una figura que pretén protegir el patrimoni”, afegint que “els continguts i la seua forma no estan especificats” ni en la Llei ni en els diferents decrets, per la qual cosa s’han basat en l’experiència de plans anteriors elaborats i els treballs del personal de la Fundació La Alcudia. El Pla d’acció fixat ara abasta fins a l’any 2029. El programa d’actuacions es durà a terme en tres etapes: la primera fase, 2018-2021; la segona fase, 2022-2025; i la tercera fase, 2026-2029.

En la seua intervenció Carlos González Serna, alcalde de l’Ajuntament d’Elx, ha definit de “dia important per al patrimoni cultural d’Elx” el de hui “perquè, amb la presentació d’aquest pla director, la Fundació

Carlos González, Alcalde d’Elx

Universitària La Alcudia estableix un marc estratègic de gestió encaminat a potenciar el coneixement i la projecció cultural d’aquest valuós jaciment”. L’alcalde ha felicitat i agraït a la Fundació Universitària i a la UA “per la seua vital tasca durant més de vint anys”. González Serna ha volgut aprofitar l’acte per a “reafirmar el compromís ferm de l’Ajuntament d’Elx amb la UA”. Consideren, a l’Ajuntament, d’enorme interés totes i cadascuna de les seues línies estratègiques d’actuació i objectius establits, posant l’accent en “la necessitat de posar-lo a la disposició de la societat com a recurs cultural i socioeconòmic”, que, per a Elx, representa.

González Serna ha mostrat la disposició del seu equip municipal per col·laborar sempre en qualsevol iniciativa encaminada a posar en valor aquest patrimoni cultural; a més, ha agraït el treball portat a davant per la UA, pels catedràtics Gutíerrez Lloret i Louis Cereceda, per la família Ramos i pels investigadors entorn de la Alcudia.

Cessió temporal de la Dama d’Elx

En relació amb la reclamació de la Dama per part de l’Ajuntament, el regidor il·licità ha expressat que “el Govern municipal continua treballant amb serietat i rigor per a aconseguir que la Dama d’Elx puga vindre a la nostra ciutat. En aquest moment estem ultimant detalls dels plans museogràfic i museològic per a poder presentar-los davant el Govern d’Espanya i continuar amb el nostre full de ruta que consisteix que la Dama puga vindre de nou cedida temporalment a la nostra ciutat”

Manuel Palomar Sanz rector de la UA i president de la Fundació Universitària La Alcudia, ha tancat l’acte. El rector ha indicat com fa anys tenien clara la necessitat d’una línia estratègica de desenvolupament en aquest jaciment, la qual cosa va portar a la creació d’aquest pla. Palomar ha recordat la creació, l’any 1996, de la Fundació Universitària d’Investigació La Alcudia, conjuntament amb l’Ajuntament d’Elx, a la qual es van sumar després la Generalitat Valenciana i la Diputació d’Alacant. “Això va marcar una etapa nova on es pretenia atorgar la importància que mereix el jaciment”, precisava el rector.

Declarat BIC en 1992 el jaciment, quasi cent anys després que es trobara la Dama d’Elx en 1897, “el jaciment és molt més que el bressol d’una peça singular”, afirmava. Com a prova d’això ha anat apuntant cadascun dels espais i centres creats, com és el Museu, inaugurat en 2015, amb les tres sales, dedicades a les èpoques ibèrica, romana i hispànica.

La Alcudia, ha afirmat Palomar, “reuneix les condicions i la potencialitat necessàries per a convertir-se en un referent de la història i l’arqueologia valenciana”, qui ha afegit que la UA “pretén desenvolupar unes excavacions permanents, que es duguen a terme des de la investigació, però sobretot també enllaçant amb els estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres”, amb la formació.

El rector ha recordat com “l’any 2003 ja desenvolupem un primer pla director creat, per Lorenzo Abad”. “Aquell pla director va funcionar”, com ha mostrat per la relació d’assoliments obtinguts aqueixos anys. El Pla Director actual és una part important perquè tots coneguen que “existeix una estratègia clara; que la seua tutela siga compatible amb la visita pública i la sociabilitat d’aqueix bé cultural, independentment de qui estiga al capdavant d’ella; ha de planificar, desenvolupar i avaluar, a llarg termini, programes de gestió i conservació”.

En referir-se als quatre projectes arqueològics ja iniciats, Palomar ha assegurat que es tracta d’un “conjunt de projectes que continuarem potenciant”.

No ha volgut deixar d’esmentar la creació de l’Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH), al setembre de 2014, amb l’objectiu de conjuminar el potencial que té en arqueologia la UA.

En resum, Palomar ha definit el Pla director com a una “aposta clara de la UA pel patrimoni cultural, la investigació i el coneixement”.

Així mateix, precisava, en aquests tres últims anys hi ha hagut una col·laboració “molt pròxima amb l’Ajuntament d’Elx” i, dirigint-se a l’alcalde de la ciutat li ha remarcat “que també és la teua universitat”.

Pla Director de L’Alcúdia: quadern de bitàcola d’un jaciment essencial

El jaciment arqueològic de L’Alcúdia va ser declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) en 1992, quasi cent anys després del descobriment de la famosa Dama en 1897. Encara que aquest fet li ha donat rellevància internacional, el jaciment és molt més que el bressol d’una peça singular, ja que en ell s’entrellacen petjades de les diverses societats que el van habitar. L’Alcúdia reuneix les condicions i la potencialitat necessàries per a convertir-se en un referent de la història i l’arqueologia valencianes.

El Pla Director sorgeix de la necessitat de dissenyar un marc estratègic de gestió per al jaciment de L’Alcúdia; pretén potenciar el seu coneixement i projecció cultural, garantint que la seua tutela siga compatible amb la visita pública i la socialització del BIC. Deu, en suma, planificar, desenvolupar i avaluar a llarg termini programes d’investigació, conservació, gestió, difusió i divulgació del ben tutelat.

L’Alcúdia d’Elx. Pla director 2017-2029, el llibre, representa el quadern de bitàcola del passat, present i futur d’un dels jaciments més emblemàtics de l’arqueologia espanyola: L’Alcúdia d’Elx. Des de fa més de dues dècades la Universitat d’Alacant va adquirir la responsabilitat d’aquest gran llegat patrimonial, per a la gestió del qual va crear la Fundació Universitària La Alcudia d’Investigació Arqueològica, de la qual també són patrons l’Ajuntament d’Elx, la Diputació d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández, i igualment col·labora la Generalitat Valenciana.

El Pla Director naix amb la filosofia de ser una eina útil per al maneig de la multiplicitat de dades de diferent ordre: arquitectònic, arqueològic i de difusió, que convergeixen en el dia a dia del jaciment i que han de treballar-se tant en sinergia com de manera transversal. Aquest tipus de treball de tipus coral requereix necessàriament una planificació detallada i consensuada pels diferents agents intervinents amb la finalitat de poder complir els objectius en uns terminis cíclics i assequibles.

El nou Pla s’assentisca sobre la recollida de dades de planificacions desenvolupades i executades amb anterioritat, conformant una sèrie de fites sobre els quals es tracen les metes per al present i el futur del jaciment a curt i mitjà termini. L’aposta de la UA amb l’ajuda de la GV i el suport de l’Ajuntament d’Elx, ha generat durant aquests anys dues infraestructures museístiques de primer ordre que mostren als visitants del jaciment la col·lecció d’obres fonamentals dels períodes ibèrics, romans i tardoantiguos, albergades en el Centre d’Interpretació inaugurat en 2008 i el remodelat Museu Monogràfic de 2014. Així mateix, la Diputació d’Alacant va contribuir des del 2006 fins a l’any 2008 en la musealización i posada en valor de la muralla que, després del Centre d’Interpretació, obri la visita a la part alta del jaciment on es poden visitar les antigues excavacions i altres patrocinades per l’Ajuntament a través del Pla Confiança en 2011. Una etapa es tancava després de la commemoració del vinté aniversari de la Fundació, amb les infraestructures museístiques ampliades i renovades.

Impulsat per la UA, el Pla Director és un projecte coral realitzat per l’Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA. Ha sigut dirigit per Miguel Louis Cereceda, catedràtic del Departament de Construccions Arquitectòniques de la UA, i Sonia Gutiérrez Lloret, catedràtica del Departament d’Arqueologia, directora científica de la Alcudia i del INAPH. En la seua elaboració ha participat un ampli equip de professors i investigadors de la UA i tècnics de la Fundació Universitària “La Alcudia”, coordinats per Yolanda Spairani i Mercedes Tendero. L’equip de documentació està format per Diego Peña, Alejandro Ramos, Ana Ronda, Ángela Ramos, Rafael Ramos, David Torregrosa, Luis Jaime Morales, Mª Ángeles García i Raúl Prado.

Han col·laborat en aquest projecte, assessorant en diversos aspectes, Lorenzo Abad, catedràtic d’Arqueologia i director científic de la Alcudia entre 2003 i 2014; Rafael Pla, gerent de la UA i secretari de la Fundació; així com els membres del Consell Científic de la Alcudia i directors de projectes d’investigació en curs: Francisco Javier Jover, Alberto Lorrio, Juan Mesa, Feliciana Sala, José Uroz i Jaime Molina.

Programa d’ajudes del Vicerectorat d’Investigació i Transferència de Coneixement de la UA

La gestió integral del Bé d’Interés Cultural necessàriament es recolza en tres corrents bàsics de transmissió: la investigació, la gestió i la difusió, convergint i retroalimentant-se entre si. Per aqueix motiu, ha sigut i és el Vicerectorat d’Investigació i Transferència de Coneixement de la UA l’organisme encarregat des de 2017 de projectar aqueix impuls amb un programa d’ajudes econòmiques destinades a la investigació arqueològica sobre el terreny amb tres projectes: Domus, Virtualització del Patrimoni i Herois i Dames, tots ells encara en marxa i amb objectius d’aprofundir i canalitzar un major coneixement de la realitat arqueològica de L’Alcúdia.

Per a aconseguir la revaloració, al mateix temps que la difusió i sociabilización del Bé, en el Pla es fa una diagnosi i anàlisi, des del punt de vista estructural, de l’antiga trama urbana que roman al descobert i que és víctima de la deterioració que imposen els elements climatològics i el pas del temps. La visita al jaciment requereix d’accions precises i contundents referent a aquesta qüestió vital i per això adquireix un destacat protagonisme en el contingut del Pla. Després de l’anàlisi i recollida de dades, s’estableixen les línies estratègiques de gestió a tenor de les necessitats i amb una periodització de major a menys urgència, establint-se un programa d’actuacions en tres etapes seqüenciades cronològicament de 2018 a 2021, de 2022 a 2025 i de 2026 a 2029.

Com resa en la sinopsi del llibre, L’Alcúdia pot i deu convertir-se en el paradigma d’una història crítica, inclusiva, ben compresa i ben explicada, deixant de ser “el lloc on va eixir la Dama” –mer espai de remembranza i reivindicació permanent– per a convertir-se per fi en un conjunt arqueològic modèlic que, potser així, podria visitar periòdicament la Dama.

Objectius del Pla Director

D’acord amb aquesta filosofia, compartida amb el INAPH, el Pla Director pretén protegir, conservar i desenvolupar el seu coneixement, a través dels següents objectius:

  • Investigar, conservar, gestionar, difondre i divulgar el patrimoni arqueològic del jaciment de L’Alcúdia.
  • Fomentar i planificar una investigació arqueològica i patrimonial de qualitat en i sobre el jaciment, en relació amb el seu marc territorial.
  • Promoure el jaciment universitari de L’Alcúdia com a espai d’investigació, formació i difusió de coneixement.
  • Consolidar L’Alcúdia en l’avantguarda del coneixement com a referent cultural d’abast internacional.
  • Impulsar la innovació i transferència en matèria de coneixement històric-arqueològic i patrimonial.
  • Realitzar un estudi històric centrat en l’evolució constructiva del jaciment arqueològic.
  • Obtindre la morfologia detallada de les restes arquitectòniques mitjançant l’ús d’aparells de precisió.
  • Analitzar els sistemes constructius i els materials emprats.
  • Abordar l’estudi diagnòstic de l’estat de conservació dels elements de major rellevància.
  • Previndre les necessitats d’intervenció en els elements estudiats, amb proposta de fases d’actuació i una valoració econòmica estimada.
  • Posar el jaciment a la disposició de la societat, com a recurs cultural i factor de desenvolupament social.