L’alcalde de Torrevella, Eduardo Dolón, juntament amb el regidor de Cultura, Antonio Quesada, l’edil de Patrimoni, Domingo Paredes, i membres del Comité d’Assessorament de les Eres de la Sal, encapçalats per Vicente Esteban Chapapría, han visitat en el matí de hui, després d’una intensa reunió de treball, les actuacions arqueològiques que s’està duent a terme en la denominada Molla Mínguez, situat en la molla pesquera, enfront de l’històric Bar La Marina.

L’arqueòleg José Ramón Ortega ha explicat que aquests treballs estan recuperant el que queda d’aquesta molla del segle XIX i que es troba ben conservat pel que fa als seus carreus de gres. Una actuació que pretén traure a la llum el que va ser la primera molla existent en la dàrsena portuària de Torrevella.

L’alcalde de Torrevella, Eduardo Dolón, ha informat que la intenció d’aquesta actuació és posar en valor aquest element històric de la ciutat i que puga ser visitat per a donar-ho a conéixer, ja que, a més, la molla Mínguez és una obra singular, inexistent en altres emplaçaments a Espanya. L’alcalde ha anunciat que en els pròxims dies s’enviarà el projecte de rehabilitació a l’equip redactor de les Eres de la Sal perquè al llarg del primer trimestre del pròxim any 2024 puga començar a executar-se.

ÚNICA MOLLA EXISTEIX A TORREVELLA DES DE LA DÈCADA DE 1870 A LA DE 1950

En la badia i ensenyada de Torrevella, la denominada Molla Mínguez va ser l’única molla existent des de la dècada de 1870 fins a la de 1950. Va permetre la càrrega i descàrrega de mercaderies, sobretot de pesca i productes d’horta de la Vega Baixa. Cert és que existien les dues molles de les Eres de la Sal, que l’Estat havia construït: el de ponent primer construït a partir de 1777 i el de llevant entre 1835 i 1841. Sobre aquest últim es va construir el cavallet que va estar en funcionament des de 1898 fins a 1958. Però en les molles de les Eres de la Sal només es carregava la sal procedent de la llacuna. Fins que es va construir la Molla Mínguez, les embarcacions es carregaven i descarregaven encallant-se a la platja entre la punta Cornuda i l’emplaçament d’aquella molla.

Antonio Mínguez va ser un dels personatges de Torrevella amb major influència en l’època i va ser alcalde de la ciutat en diferents moments en aquest període de grans convulsions. Una vegada construït la molla Mínguez, totes les operacions de càrrega i descàrrega que no foren de sal, s’havien de fer en eixa molla.

DESAPARICIÓ DE LA MOLLA MÍNGUEZ

La desaparició, funcional que no física, de la Molla Mínguez es produeix en la dècada de 1950 quan es construeix la nova molla pesquera que encara hui existeix. Al març de 1957, es van desplaçar a Torrevella diversos enginyers per a examinar sobre el terreny el que anava a ser el port pesquer de Torrevella. Durant 1958 les obres de farciment després de la molla pesquera van ser a bon ritme d’execució. La molla Mínguez va quedar embegut des de 1959 en la primera alineació de la molla pesquera. En la segona es van edificar posteriorment, mediats la dècada de 1960, la Llotja pesquera i altres construccions auxiliars per a la pesca. El “emplene” del port trasdosó la molla pesquera, de manera que, des de llavors, només s’ha pogut veure la cara de ponent de la molla Mínguez, quedant a la vista els carreus, una rampa, una escala i alguns noráis, elements tots ells de molt bella factura.

Aquesta molla constitueix un bé històric i patrimonial d’indubtable valor que s’ha preservat en estar embegut en la infraestructura portuària construïda posteriorment a Torrevella. Està inclòs en el Catàleg del Pla General d’Urbanisme de Torrevella com a Element Monumental Històric- Artístic.

A l’efecte de garantir la seua conservació, s’ha proposat la declaració de la Molla Mínguez com a Bé de Rellevància Local (BRL), aprofitant la figura jurídica de protecció del patrimoni cultural que apareix en la normativa de la Comunitat Valenciana i per la qual es consideren béns immobles de rellevància local aquells immobles que posseeixen, en l’àmbit comarcal o local, valors històrics, artístics, arquitectònics, arqueològics, paleontològics o etnològics en grau rellevant, encara que sense la singularitat pròpia dels béns declarats d’interés cultural.

Finalment, la proposta de declaració de BRL hauria d’incloure, com a part del conjunt de la molla Mínguez, l’edifici que ocupa actualment l’establiment denominat bar La Marina, ja que ha format part de la història d’aquest espai i contribueix a la singularitat del conjunt i als seus valors identitaris i tipològic-tradicionals.