El regidor de Patrimoni Històric, Rafael Almagro, ha donat a conéixer aquest dijous la troballa recent d’un miliario romà en Devesa de Campoamor, concretament en l’en el domini públic hidràulic del riu Naixement. I és que tal com ha explicat l’edil, “el mes de gener passat es va localitzar aquesta peça històrica, però no ha sigut fins a aquest mes quan s’ha notificat el seu depòsit definitiu en el Museu Arqueològic Comarcal d’Orihuela, gràcies a la resolució de la Direcció Territorial d’Educació, Cultura i Esport d’Alacant”.

Des de la Regidoria de Patrimoni Històric, a través del Museu Arqueològic Comarcal, es va procedir a l’organització del dispositiu per a la recuperació d’aquesta peça, ja que “les fortes pluges i consegüents riuades de principis de l’any 2020 van posar el descobert el miliario, que romania soterrat des d’antic, perquè no és citat ni per erudits, ni cronistes, ni pels investigadors moderns de la via”, ha indicat l’arqueòleg municipal, Emilio Diz. En aquesta recuperació van participar l’arqueòleg municipal, un tècnic de Patrimoni, un camió grua, vehicles de transport i quatre operaris. No obstant això, els vehicles sol van poder acostar-se fins a uns 30 m del miliario pel que es va procedir a la protecció de la peça i la seua extracció mitjançant les “eslingas” de la grua.

Així mateix, Almagro ha manifestat que “després d’aquesta troballa tan important Oriola i el museu disposen també d’una peça emblemàtica d’època romana com és aquesta, que se sumarà a les que ja disposem de la Prehistòria, com el “Ídol d’Orihuela”, per a època tarde antiga, com el “Deixant hebraica” i per a l’Edat mitjana “Sepultures islàmiques” i “sòcol del Castell””.

D’altra banda, s’ha procedit també a l’estudi de la peça, realitzat pel professor de la universitat de alicante Sr. Juan Manuel Abascal Palazón, especialista en epigrafia llatina. “Ja s’han fet importants treballs de documentació com són fotografiat, calc de la inscripció sobre acetat i creació d’un model 3D en negatiu mitjançant l’aplicació de làmines de cel·lulosa sobre la peça”, ha assegurat Emilio Diz. Actualment el professor Abascal està procedint a l’estudi epigràfic i textual. És a més l’autor de la fitxa divulgativa del miliario.

Dades del “Miliario romà”

• Pedra calcària

• Altura 143 cm conservats: diàmetre màxim 37/39 cm.

• Altura de les lletres entre 6 i 8,5 cm.

• Segles III-IV d. C.

• Llit del riu Naixement. Sant Ginés.

• MARQUO

Miliario cilíndric tallat en pedra calcària amb la base lleugerament més ampla, que servia de suport i enterrada en el sòl permetia que la peça es mantinguera en peus. Reben el nom de miliarios perquè aquestes columnes eren els pals que assenyalaven les distàncies en milles a les ciutats, de manera que el caminante o el viatger sabia sempre quant camí havia de recórrer fins a aconseguir un lloc on menjar o on pernoctar.

La milla romana equival a 1.481 metres. El seu nom deriva de l’expressió llatina “millia passuum”, és a dir, 1.000 passos.

La inscripció està molt erosionada a causa de l’acció de les aigües i arenes del Riu Naixement. La banda epigràfica es conserva en una superfície de 65 X 62 cm aproximadament, amb cinc línies apreciables. Així i tot, es distingeixen bé en la primera línia les lletres MP CAUS, és a dir una part del començament del nom d’un emperador amb els seus títols de Imp(*erator) Caus(ar). En les línies centrals es conserven alguns traços inconnexos que al·ludeixen als títols d’un emperador no identificat i, al final de l’última línia, es llig AVG, com pot veure’s en la fotografia, que semblen fer al·lusió a la Via Augusta.

És de destacar que ja es va trobar un altre miliario en la finca de Sant Ginés, actualment conservat en el museu del Pilar de la Horadada. El que ve a confirmar que la via passava per les proximitats d’aquesta zona. La “Via Augusta”, va ser un gran camí romà que recorria la costa mediterrània des del Pirineu a Gades (Cadis), passant per Carthago Nova (Cartagena) i Corduba (Còrdova). Les fonts antigues descriuen aquesta gran ruta, el camí més llarg dels que travessaven la península Ibèrica en època romana. La comarca d’Oriola va ser punt obligat de pas en el trajecte des de Ilici a Cartago Nova, així diversos autors localitzen a la nostra comarca la mansió de Thiar. Les mansions eren parades oficials, mantingudes pel govern.