L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, ha expressat el seu suport a la “Nit del Betlem” que l’Associació de Belenistas ha programat per al 3 de desembre en la Plaça de la Muntanyeta, coincidint amb la inauguració del Betlem Social. Aquest ha sigut un dels principals punts de la reunió que va mantindre la setmana passada amb el president dels belenistas, Alejandro Cánovas, i el vicepresident Vicente Ramírez, en la qual també ha sigut present el regidor de Cultura, Antonio Manresa. “Hem de continuar potenciant el belenismo perquè és una dels senyals d’identitat i tradició de bona part de la cultura alacantina”, ha ressenyat l’alcalde durant la reunió.

La Nit del Betlem es desenvoluparà a partir de les 19 hores, després de la inauguració del Betlem de la Montañeta. Consistirà en sengles actuacions dels cors del Col·legi Jesuïtes i de l’Escola Europea, una explicació sobre com es realitza un pesebre, la degustació de pastes de Nadal i mistela, la recepció de la denominada Llum de Betlem, i una recollida d’aliments no peribles. La Nit del Betlem està programada tres dies després que siga inaugurat el Betlem Municipal que se situa en el vestíbul de l’Ajuntament d’Alacant.

L’exposició

A escassos metres d’aquest enclavament, se situa el Museu de Pesebres d’Alacant. En concret, presta servei des de fa més de dues dècades, en el número 3 del carrer Sant Agustí, al costat de la Plaça de la Santíssima Faç, a esquena de l’Ajuntament. En els seus tres espais expositius es poden apreciar sengles sèries de diorames de 90 i 1,50 centímetres d’ample. Crida l’atenció la maqueta, de dos metres, del pesebre que l’Associació de Belenistas va muntar en 2009 coincidint amb el 50 Aniversari de la seua fundació. Altres efemèrides significatives en la història recent d’Alacant que tenen el seu reflex en forma de Naixements són el 5é Centenari de la Declaració d’Alacant com a Ciutat, amb figures originals de José Luis Mayo, de factura bíblica i 30 centímetres d’altura, o l’al·lusiu al 5é Centenari de la Santa Faç, amb figures abillades amb vestidures pròpies de la terreta. Les figures de tots dos pesebres estan exposades en diferents vitrines del recinte.

Una altra de les escenificacions, en aquest cas de caràcter popular, es pot aprecia en interior d’una fornícula en la qual es reprodueix la plaça de Luis Foglietti, i la façana del monestir de Monestir de Santa Faç.

En les diferents vitrines repartides per les diferents estades es poden veure figures de pesebres provinents de, entre altres països, Colòmbia, Veneçuela, Alemanya, Portugal, Itàlia, Paraguai, i el Japó, a més del continent africà. La mostra compta també amb obres de belenistas de renom com els germans Castell, d’Olot, ja jubilats, la siciliana Ángela Tripi, o Nicolás Almansa o José Luis Mayo. Crida l’atenció, per la seua singularitat, la col·lecció de set pesebres situats a l’interior de marcs de quadres.

Visites

Prop d’un miler de persones han visitat en els deu primers mesos d’enguany el Museu de Pesebres, fins i tot tenint en compte les mesures sanitàries derives de la crisi de la covid-19. En 2020, excloent els mesos en què el recinte va estar tancat pel confinament, la xifra de visitants va arribar als 4.400. La meitat, aproximadament, de 2019 quan l’assistència de públic va aconseguir la cota màxima amb 8.661 persones. En els dos mesos que falten perquè acabe l’any, i tenint en compte les celebracions nadalenques s’espera que com menys es puga arribar als 3.000 visitants.

L’horari de visites és de dilluns a divendres, de 10 a 13.45 hores i de 17.15 a 19.45 hores. Dissabtes, diumenges i festius roman tancat. Es compta amb les visites guiades per a majors i escolars, programades per les diferents regidories, i amb l’oferta que fan algunes de les companyies navilieres per als creueristes per a poder augmentar aqueixes xifres.

El testimoniatge d’unes visitants

Dues de les persones que van visitar el museu aquesta passada setmana van expressar la seua sorpresa per la gratuïtat per a accedir al recinte. Van valorar el lloc on està situat “perquè en aquest espai recollit es pot apreciar més la diferència d’estils”. A més, van subratllar que “quan es visita aquest museu, ens retrotraiem a la infància, recordem als nostres pares quan els muntaven a casa i ens deixaven participar en aqueixes tasques”. Al mateix temps van explicar que “contemplar tot el que ací està exposat comporta un efecte anomenada perquè el vegen els més xicotets de la família. És una cosa que s’ha de compartir”.