Aquest mes el nostre habitual diàleg sobre moda s’acosta a la poesia, perquè poesia i moda no estan tan allunyades com puga suposar-se, i amb curiositat multidisciplinària parlem amb una de les ments més inquietes en la divulgació de la moda emergent des d’Alacant. Alexandra Bonet va estudiar periodisme i després de crear la revista de moda Möndan, va decidir seguir abastant diferents projectes que han confluït aquesta tardor en l’edició del seu primer llibre de poemes “El alma en la garganta”.
Pregunta: Alexandra, com definiries aquest primer poemari?
Resposta: Per a entendre aquest primer llibre hem de definir el seu títol. Quan parlem de l’Ànima en la Gola, ens referim a aqueix ou que sentim quan som a punt de plorar. Aqueixa angoixa que ens envaeix per dins i hem de traure d’alguna forma. No obstant açò, podem sentir-la per alguna cosa bé o per alguna cosa dolent, i si és dolor, amb el pas del temps, es convertirà en aprenentatge. Per a mi, el dolor acaba transformant-nos en els qui som.
El llibre es divideix en 2 parts: “el passat, els meus tremolors” i “les meues ales, el meu present”. Textos que he arreplegat des dels 19 anys fins avui. Es podrien definir com les meues vivències, el pas de la pubertat a la maduresa com a dona, com vaig ser capaç de vèncer les meues pors, com vaig aprendre a gestionar les emocions, com vaig modelar la definició d’amor, i com vaig vèncer a l’espill en la meua pèrdua d’identitat i orientació sexual.
P: Has estudiat periodisme, dirigeixes una revista sobre moda, t’interessa la poesia, has realitzat també aquests anys diferents treballs com a model… Alexandra Bonet és una persona amb moltes inquietuds?
R: La veritat que sí, sóc una xica a la qual li encanta crear sense parar, posar-se metes i aconseguir-les. Motivar-me cada dia amb alguna cosa nou, realitzar una llista de somnis per complir i anar fins a ells.
El meu treball té molt a veure amb la creativitat i l’expressió. Podríem dir que sóc una persona bastant artística. De fet, m’apassiona l’arquitectura, la pintura i els llibres.
P: Vas escriure el passat any una crònica sobre moda i androginia per a la revista de la plataforma Alacant Fashion Week. S’entén per fi la androginia en el nostre panorama moda o segueix sent inevitable la sensació de dificultat? Et pregunte açò també des de la teua experiència com a model.
R: La androginia va entrar fa poc de ple en el sector de la moda, però sobretot en llocs com Amèrica on podem trobar a models com Erika Linder, Ruby Rose o Jenny Shimizu. No obstant açò, a Espanya ens quedem amb la referència de Bimba Bosé, qui va lluitar per aquesta forma d’expressió al costat del dissenyador David Dofí.
Encara queda molt per lluitar en aquest sector per la diversitat en els seus models. Però hem de destacar que el públic està acceptant aquests canvis de forma admirable, ja que el “diferent” i la moda transgressora, cada dia té més seguidors.
P: Què és per a tí la poesia?
R: La poesia per a mi és la forma més bonica d’explicar l’abstracte. És posar imatge a les emocions. És una forma d’expressió que estarrufa la pell i accelera el cor. La poesia forma part de la meua vida des que vaig descobrir les paraules, quan les vaig entendre i vaig saber veure que diuen més del que volen dir, i que existeix una unió entre elles que fa que es convertisquen en màgia.
P: Tornant a la moda, m’agradaria que ens parlares d’Elx Fashion Day, un esdeveniment que has organitzat recentment.
R: Elche Fashion Day va ser el tret d’eixida d’un projecte que comencem amb força al costat de Águeda Mogedas i la seua nova agència The Essence of Beauty, Ruth Duréndez com a dissenyadora de arneses Samurai San, i Isabel Aguado com a dissenyadora de calçat personalitzat. Tres dones que s’han creuat enguany en el meu camí i que transmeten motivació i passió per la moda. Pròximament seguirem llançant esdeveniments amb desfilades i molt més.
La primera desfilada va ser en la discoteca Tingues 10 a Elx, però tenim com a objectiu realitzar-la en un lloc públic amb un aforament més gran i dissenyadors de diversos estils diferents. Així com actuacions en directe i diversitat en els seus models.
Comentarios