Els tres moviments fonamentals de l’art contemporani que van nàixer a principi del segle XX centraran la conferència “Tabula rasa”, demà dijous 27 de maig a les 19 hores, a càrrec de l’artista multidisciplinari Massimo Pisani. La conferència, organitzada per la Seu Ciutat d’Alacant, forma part del cicle Diàlegs en el Territori del Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària i podrà ser seguida en l’enllaç.
Pisani oferirà aquesta reflexió i revelarà les seus interrelacions, la influència en moviments posteriors i la vigència com a motors i precursors de les noves investigacions artístiques en l’actualitat. María Marco, tècnica d’art de la UA, presentarà el conferenciant.
Massimo Pisani
Nascut a S. Martino dall’Argine (Itàlia) el 09-07-1958. Freqüenta l’Istituto Statale d’Art de Màntua en la secció Arquitectura i Interiorisme. Es forma artísticament en el clima de l’art pobre i conceptual i de la matriu racionalista del mateix institut. De 1982 a 1986 és membre del grup musical de jazz-rock Shockhausen Band. L’any 1990 funda el centre cultural Cül dal Sac Produzioni amb seu en un antic cinema a S. Martino dall’Argine (Màntua) i hi organitza debats, exposicions d’art contemporani, concerts, etc. Entre 1996 i 1997 és director artístic del centre Casbah Art de Pegognaga (Màntua). Des de 1997 resideix a Alacant. La seua obra consta d’accions, pintura, dibuix, escultura, instal·lacions, vídeo, digital.
1975-1978. Primeres experiències en el camp de l’art d’acció amb intervencions de mesurament del cos relacionat amb l’espai natural i emocional.
1980-1983. Obres matèriques en l’ordre de l’expressionisme (sèrie «Illes, iceberg, avortaments i vòmits”).
1986-1993. Investigació sobre la idea de la fàbrica, que representa el final de la societat industrial i de les ideologies relacionades amb el tema de la producció (revisió de la imatgeria soviètica socialista com a element estètic desplaçat en l’espai i en el temps).
1993-1997. Instal·lacions i escultures realitzades amb materials d’ús industrial (plàstic, alumini) amb un component tecnològic i conceptual.
2001-2003. Visors: obres en què s’investiga la visió de paisatges urbans i elements de la naturalesa en una situació d’anomalia determinada per la percepció. Imatges interiors generades mecànicament a l’interior d’estructures mínimes.
2003-2006. Obres digitals de treballs en tercera dimensió dels anys 90 (rapide scritture per rapidi cambi di opinione). Vídeos, instal·lacions.
2006-2009. Ultralleugers (estructura de tensió creada a través de materials lleugers) amb estructures de tensegritat amb un component biomorf conseqüent dels fets físics.
Comentarios