El pròxim 7 de setembre a les 19 hores en la Seu Universitària d’Alacant, Pepa Navarro i Juan José Cervetto presentaran el seu projecte literari Las canciones que te salvaron la vida que recull en els seus continguts creatius una proposta que navega entra el relat i la poesia amb músiques del segle XX i XXI de creació espanyola o iberoamericana.
Les seues obres aspiren a ser un espai en el qual integrar la passió indicible que mou la literatura i la música així com als seus agents creadors del qual se senten atrets pel coneixement intel·lectual i el gaudi artístic i personal que suposa la comprensió de qualsevol obra resultant de l’estreta relació i mútua dependència de dos arts tan antigues com rellevants en la cultura universal: la literatura i la música.

La literatura utilitza la música com coartada: el text de les cançons necessita d’ella, la lírica comparteix amb la música un dels seus elements essencials com és el ritme. A més, la música també utilitza a la literatura com coartada: els textos moltes vegades són musicalizados i la literatura és font d’inspiració de temes, personatges i formes per a la música.

Per això, la nostra proposta literària pretén requilibrar aquestes dues disciplines prenent com a referència la creació musical per al desenvolupament del nostre projecte literari de relats i poemes, sent una excusa per a obrir diferents vies de creació literària prenent com a referència el treball desenvolupat per dones i homes, músics o compositors, com a base o complement aconseguint un alt grau d’intertextualitat i aquest aspecte el recolzem amb una col·lecció d’autors musicals presents en la nostra obra que presentem i que ens acompanyen.

Com a conclusió final, hem realitzat un projecte conjunt literari, alguna cosa que en aquest sector, el literari, és poc habitual, situació que es viu diferent en altres disciplines com és l’art, la música o el teatre on els seus artistes estan més acostumats a treballar conjuntament. I això, m’agrada.

VENTANAS Y OTROS RELATOS. BANDA SONORA DE UNA PANDEMIA. PEPA NAVARRO RIBERA

En els dotze primers mesos d’una pandèmia que no ha acabat, van nàixer aquests deu relats, un conjunt de xicotetes històries quotidianes o impossibles en les quals el lector podrà trobar un univers de realitats diferents: des d’una dona i la seua filla que s’enfronten a la soledat d’una nova llar en les primeres setmanes del confinament, fins a un home que li escriu a la seua esposa una carta imaginària un any després del començament de la pandèmia i en la qual li conta com és la vida sense ella i quant la troba a faltar.

Els protagonistes d’aquests contes ens demostren que la pandèmia ens ha posat en un escenari diferent, i encara que ens ha obert finestres, també ens ha robat vides, ha fet visible que som fràgils, que nostra cotidianeidad pot veure’s alterada en qualsevol moment, que l’amor no sempre és suficient i que la soledat és una llosa que pesa massa. Entretant, i acompanyats de tots ells, podrem començar a revisar les nostres prioritats actuals per a aprendre de l’experiència, aqueixa que la vida ens regala amb dolçor, però també, a vegades, amb cruesa i perversitat.

Podríem definir a Pepa Navarro com l’escriptora de les coses rutinàries, perquè ella és una dona observadora, detallista, delicada, que fixa la seua mirada en les minúcies que als altres ens poden passar desapercebudes però que ella, en canvi, converteix en el centre de la història: un lloc en el mercat, un balcó, un ancià al qual li queda poc per comptar, una visita al cementeri…

En “Ventanas y otros relatos. Banda sonora de una pandemia”, l’autora confinada com la resta de la població, va començar de seguida a observar el seu entorn amb una mirada clarament marcada per la situació sanitària en la qual ens vam veure embolicats quasi sense ser capaces d’anticipar-ho. A partir d’aqueixa mirada, va començar a esbossar, sense ser conscient d’això, un projecte d’escriptura sota la premissa que els seus relats estigueren marcats per la realitat anòmala que suposava la pandèmia, esguitats per les seues conseqüències, immersos en la seua realitat i fins i tot ficcionados, bevent de fonts que podríem denominar com a “realisme màgic”. Valent-se del millor recurs que coneix —l’absoluta llibertat que permet la inventiva— va obrir la veda amb el primer dels relats VENTANAS, que dona títol a tot el conjunt i presentant-nos a una dona jove i quasi anònima (sabem que es diu Álex) que viu aliena a la nova realitat, perquè la seua pròpia és prou complexa com per a absorbir tot el seu temps i energia. A partir d’ací, Pepa Navarro va encadenat històries, i en la segona ens entrega VIDAS, un relat en el qual el narrador i protagonista, forçat per les circumstàncies compleix un encàrrec fatídic que no es qüestiona en principi, però que a mesura que transcorren els esdeveniments, i malgrat que nega tindre qualsevol tipus d’escrúpol moral, acaba comprenent que el seu treball ha despertat una consciència que desconeixia posseir. Amb el tercer, VENTURA, es rendeix un homenatge als ancians, aqueixes víctimes massives de la pandèmia, que obrien els telenotícies durant aqueixos dies amb la notícia de la seua mort en residències de majors. No obstant això, el protagonista, Ventura Caballero, sobrepassa els cent anys i viu amb la seua família, en un format que hui dia ja és poc corrent. La quarta narració, titulada VISIBLE dibuixa amb traços de realisme màgic la vida d’una dona vídua i encara jove, que cada diumenge visita el cementeri municipal, però que ha de deixar de fer-ho a causa de les restriccions. A partir d’ací, rep una sorpresa inesperada i molt reveladora. És un relat en el qual conviu el somriure i la llàgrima i que segons confessió de la seua autora, està inspirat en persones reals i pròximes a ella.

Acabat el període de confinament, va escriure DIA DE DIFUNTOS, una història en la qual el narrador sense prendre si més no aire, comença a explicar-nos com va viure uns anys intensos al costat de la dona de la seua vida, fins que la impossibilitat de tindre fills i la seua reacció, precipiten la ruptura. Però ell lluitarà per recuperar-la, fins a la mort, si és necessari. Una notícia escoltada en la ràdio durant aqueixos dies de l’estiu de 2020, va inspirar HELP!, el sisé relat on es conta la peripècia de dues dones que van ser delinqüents en la seua joventut i decideixen aprofitar la feblesa dels ancians per a traure “tallada” després del confinament. Un lloc del mercat de proveïments és l’escenari de la setena història, LA CLIENTA, on la diferència cultural i les traves socials s’evidencien per més que a vegades no ens donem si més no compta. La necessitat de viure el present amb la intensitat de l’últim dia, i els records de la infància dels seus fills, són l’eix sobre el qual pivota SARDINAS, monòleg del passeig solitari d’una dona per la riba del Mediterrani, carregat de nostàlgia, però també d’esperança. La penúltima història parla de la soledat i de la incapacitat de trencar la distància que a vegades ens limita fins a extrems insospitats. Tots els personatges de IN-VENTARIO pateixen aqueixa “malaltia”. I per a finalitzar aquest compendi, ens trobem enfront de MAÑANA DE MARZO un relat epistolar en el qual el protagonista i narrador escriu una carta imaginària a la seua esposa mentre passeja amb el seu gos un matí de març, just un any després d’iniciar-se el confinament. Li compta novetats de la seua família, com creixen els seus fills i com suporta una soledat en la qual no cap l’oblit.

En definitiva deu històries que són com deu mirades amb les quals l’autora afronta aspectes que com a éssers humans ens concerneixen sense possibilitat de defugir, com són la soledat, l’amor, l’absència, la vellesa, el fracàs, la maternitat, la malaltia, la crueltat, el desarrelament i per descomptat, la mort. Al mateix temps, totes elles estan recorregudes per un denominador comú, un invisible fil argumental que les enllaça, les germana i fins les iguala, malgrat les seues diferències.

PEPA NAVARRO RIBERA

Encara que va nàixer poques setmanes després que el primer home trepitjara la Lluna, sempre procura mantindre els peus en la Terra. Potser, per a contrarestar aquest pragmatisme, a vegades recorre a l’escriptura com a recurs creatiu.

Amb sis anys va escriure la seua primera i fallida novel·la usant com a suport un quadern escolar. Va comprendre de seguida que per a escriure era indispensable haver llegit abans i com l’experiència li resultava enormement satisfactòria, llegir i parlar sobre llibres continua sent una de les seues activitats favorites. Fins a arribar a l’adolescència ella estava segura que el seu futur estaria lligat d’alguna forma a l’escriptura, o com menys a les lletres en les seues múltiples variants. No obstant això en el professional treballa en l’administració local, en l’àmbit de la cultura i en concret de les arts escèniques.

A partir de 2013 va reprendre de forma més regular l’escriptura, sobretot a través de relats. En 2018 es va publicar el seu primer d’ells “El niño” inclòs en el primer llibre que l’editorial alacantina Eléctrico Romance dins de la seua línia editorial “Todo era junio” va dedicar a autors contemporanis de la província sota el títol “La frontera, relatos para un territorio compartido”. Al març de 2019, va veure la llum un altre dels seus relats “Madres e hijas” publicat en el llibre “Mujeres que veo. Mujeres que conozco” de la mateixa editorial. Posteriorment a la fi de 2020 es va publicar “Todo era marzo y otros relatos”, una antologia de contes editada amb finalitats benèfics i escrita per autors vinculats amb la província d’Alacant en la qual va participar amb “Volver” un dels relats escrits en el començament de la pandèmia.

EL TIEMPO QUE ME DISTE. JUAN JOSÉ CERVETTO GUIJARRO

La nova obra de Juanjo Cervetto continua amb el mateix to literari que el seu poemari anterior. En aquesta ocasió no sols escriu sobre l’amor, que també, sinó està implícit l’amistat real, l’afecte i l’admiració que un té quan comparteix situacions i raons importants.

Són poemes, en tots els casos, amb un discurs dual, de mi per a tu, de tu per a mi. Ens trobem amb una poesia conversacional on dues senten i s’escolten i on la resta de lectors i lectores són uns convidats a aquest festival de la paraula entre dues.

L’escenari són un conjunt de lletres i músiques que presideixen cada poema i que naix d’un projecte amb l’escriptora villenense Pepa Navarro que inclou dos llibres: un de poemes -aquest- i un altre de relats -el d’ella- que van anomenar Les cançons que et van salvar la vida.

Aquest poemari també compta amb la participació de la compositora alacantina Vera Lebrón qui ha creat quatre peces musicals per a quatre poemes de l’obra i que multipliquen per dues la intensitat d’aqueixos versos.

El poemari El temps que em vas donar és el número 7 de la col·lecció de poesia El Pont dels Espills realitzat per l’editorial alacantina Elèctric Romanç.

És el poemari número 2 del seu autor Juanjo Cervetto on ha fet coincidir en els seus continguts dos arts: la música i la literatura que conviuen individualment en cada poema.

Són poemes que realment són converses que ha escrit i verseat, però que naixen de l’experiència viscuda i sentida amb un conjunt de dones de la seua vida que li han sumat en tots aquests anys: des de l’amor o l’amistat, des de l’afecte o l’admiració.

Són 30 històries en 30 poemes, totes importants però que no conflueixen. Són poemes que narren un moment i no segueixen cap ordre, ni cronològic ni espacial. Ocorre on ocorre i pot ser abans o després però això sí, són íntims, mai comptats i cada instant viscut amb molta intensitat.

Aquest poemari també compta amb la participació de la compositora alacantina Vera Lebrón qui ha creat quatre peces musicals per a quatre poemes de l’obra i que multipliquen per tres la intensitat d’aqueixos versos: la seua música, la seua veu i l’escènica molt apreciable.

JUAN JOSÉ CERVETTO GUIJARRO

Juan José Cervetto Guijarro (Alacant) és director de l’editorial Eléctrico Romance i responsable de les col·leccions Puente de los Espejos (poesia), Todo era junio (relats) i Todo era marzo (llibres solidaris).

És director de la Revista Cultural LOBLANC.info i en l’actualitat col·labora periòdicament com a columnista en el diari Informació d’Alacant en el Suplement Arts i Lletres amb la proposta INÉSPERADAS que retrata el treball artístic que realitzen diferents dones de la província d’Alacant.

En una altra etapa desenvolupe columnes culturals per al diari El Mundo en el seu suplement ARTS i per al diari Alicantepress.com

Co-organitzà la Fira del Llibre d’Alacant en 2017 i en 2021 va rebre una ajuda de l’Ajuntament d’Alacant per a la creació literària.

Especialista en disseny de programes, coordinació d’esdeveniments i tot el relacionat amb la comunicació i la cultura. Artífex del Festival La Poesia és Notícia amb quatre edicions o el Festival cultural Los Lunes Lucen amb dues edicions i va experimentar amb el disseny d’un programa de potenciació de les Arts Plàstiques que va denominar ART PRÒXIM. També és cuiner.

Publicacions pròpies

Poemari “Coses nunca te dije”. Editorial Eléctrico Romance. Alacant, juny 2021.

Poemari “El tiempo que me diste”. Editorial Eléctrico Romance. Alacant, desembre 2021.

Antologia poètica “Poetas en el Puente de los Espejos”. Editorial Eléctrico Romance.. Alacant, desembre 2021.