10 anys després que ho sol·licitara l’Ajuntament del Pinós i de treball amb l’administració autonòmica, el Ple del Consell ha aprovat aquest divendres 8 d’octubre, el decret que declara monument natural el Cabezo de la Sal. Amb aquesta figura de protecció s’ha aconseguit preservar l’únic aflorament triàsic del prebètic intern central, un element geològic singular, catalogat per l’Institut Geològic i Miner d’Espanya.

L’edil de Medi Ambient, Silvia Verdú i l’alcalde del Pinós, Lázaro Azorín, en nom de l’equip de govern agraeixen al Consell i al seu màxim representant Ximo Puig, el seu compromís ferm per treballar pel Pinós i contribuir a preservar el seu entorn.

El primer edil també ha destacat la importància d’aquest espai mediambiental per a la ciutadania pinosera per l’enorme valor geològic, botànic i cultural que posseeix la muntanya Cabezo. ”Érem conscients de la importància, rellevància i significat que té per a la població i amb aquesta declaració es tanca la porta a les especulacions” referint-se Azorín a l’any 2011, quan l’empresa Invexta Recursos S.L. va sol·licitar un estudi perquè els pous del diapiro salí s’utilitzaren com a reserva estratègica de petroli.

Per a Silvia Verdú la declaració oficial de monument natural per part del Consell, ve a constatar el treball dur que des de l’any 2011 s’ha realitzat des de l’ajuntament, amb reunions incessants amb representants autonòmics i nacionals. “Ha sigut un esforç molt gran, però teníem molt clar que un dels millors exemples d’Espanya i fins i tot d’Europa, de diapiro Triàsic clàssic constituït per sal gemma, anhidrita, algeps i argiles havia d’estar protegit” ha incidit Verdú.

El diapiro del Pinós constitueix l’únic aflorament triàsic del prebètic intern central, comportant-se tectònicament com una unitat d’enlairament.

A més dels valors geològics que posseeix la muntanya Cabezo de la Sal, alberga una fauna i flora excepcional adaptada, com és el cas d’algunes comunitats vegetals especialitzades a colonitzar mitjans amb un acusat estrés hídric i salí.

També és important assenyalar l’existència de nombrosos ‘gorgs’ i ‘forats’, situats en la zona més superior del diapiro i que es produeixen a conseqüència de la dissolució dels materials d’algeps i el seu posterior enfonsament.

Morfològicament constitueix un dom d’intrusió de vores retallades i contorn el·líptic, amb vessants de tipus abarrancado on tenen lloc importants processos de dissolució, sufusión i abarrancamiento.

L’interés econòmic del diapiro del Pinós resideix en l’explotació dels materials salins que allí es troben, alimentant mitjançant un ‘salmueroducto’ les salines de Torrevella.