La situació que estan vivint les sales de concerts té summament ofegats i probablement moltes de les sales es veuran obligades a tancar definitivament, amb el mal que això suposarà a la cultura de base, ja que quan una sala de concerts tanca, rares vegades un emprenedor intenta continuar apostant per la cultura. I més en aquests temps que per algunes decisions polítiques es mescla CULTURA amb «oci nocturn», que curiosament se’n diu així encara que la majoria de llicències que ha segrestat la Generalitat amb les recents mesures, tenen fixat el seu horari d’obertura a les 12:00h o 17:00h.

Què sol·liciten concretament? Doncs que legislen en el sector amb EQUITAT respecte a la resta de llicències emparades en la llei 14/2010 del 3 de desembre. Amb la següent mesura s’acabaria amb totes les contradiccions legislatives que estem patint, ja que per posar un exemple, actualment aquest govern està permetent els salons de joc i apostes en comptes de les sales de música en directe. I és terrible, ja que en termes objectius podríem dir que se secunda més la ludopatia que la cultura, una cosa paradoxal i inquietant en els temps que corren. Per tant exigeixen:

– Permetre l'»Oci Cultural», habilitant la total activitat dels epígrafs concrets relacionats amb la música en directe detallades en la Llei 14/2010), de 3 de desembre, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, legislant en equitat amb els altres epígrafs de la citada llei, aplicant reduccions d’aforament, horari d’obertures, protocols d’actuació i mesures de prevenció enfront del Covid-19, en comptes del tancament total que tenim vigent.

– Comunicar aquesta resolució públicament i a totes les institucions per al correcte desenvolupament de l’activitat.

Per la qual cosa, han demanat que resolguen aquesta situació, atés que necesitam un marc legal per a poder treballar amb garanties, i sobretot no patir també el tancament del servei. Han de valorar que els aforaments de les nostres sales són molt reduïts, que encara que s’indique que es pot aforar al 75% per a nosaltres és impossible, els nostres aforaments inicials van ser calculats amb públic en peus, i comptant entre 2 i 4 persones per m² segons llicències d’obertura; ara en haver d’instal·lar cadires i corredors l’aforament mig resultant és del 26% de l’ocupació, un ràtio gens alarmant des del punt de vista de la transmissió del virus. Amb aqueixos aforaments, la viabilitat econòmica del concert resulta IMPOSSIBLE, si a això li sumem que l’única via d’ingressos de l’organitzador és la venda d’entrades només existeixen 2 solucions, o l’activitat és subvencionada al 100% o les entrades haurien d’augmentar moltíssim el seu preu, creant el precedent que la cultura queda relegada a les elits socials amb major poder adquisitiu, alguna cosa que des del seu punt de vista és totalment contrari a com ha de ser la cultura del nostre territori.