El guanyador del premi Alfaguara i premi de la Crítica 2009, l’escriptor argentí Andrés Neuman, serà el protagonista aquesta setmana de dues cites literàries organitzades pel Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti.

El pròxim dimecres 7, a les 16 hores, l’escriptor acudirà a les instal·lacions del CeMaB al Campus de la UA (Filosofia i Lletres III), on impartirà la conferència «Invocando a Bolaño». El dijous dia 8, el narrador, poeta, traductor i columnista visitarà la Societat Cultural Casino de Torrevella a les 20 hores, en un acte organitzat per la Seu Universitària de Torrevella i el CeMaB, on oferirà una lectura comentada titulada «Paseando por las páginas»

Andrés Neuman (1977) va nàixer i va passar la infància a Buenos Aires. Fill de músics argentins, va viatjar a Espanya als 14 anys per a completar els estudis i es va doctorar en Filologia Hispànica per la Universitat de Granada, on va ser professor de Literatura Llatinoamericana. Va formar part de la llista Bogotà-39 entre els nous autors més destacats de Llatinoamèrica i va ser seleccionat per la revista britànica Granta entre els 22 millors narradors joves en espanyol. Escriu regularment en el seu bloc Microrréplicas, i els seus llibres estan traduïts a 23 idiomes. Al llarg de la seua carrera, ha sigut col·laborador de diversos mitjans de comunicació, com ABC o la revista Ñ.

Als 22 anys va publicar la seua primera novel·la, Bariloche que va ser finalista del premi Herralde i triada entre les revelacions de l’any per El Cultural. Les novel·les següents van ser La vida en las ventanas (2002); l’autoficció familiar Una vez Argentina (2003) novament finalista del premi Herralde; i El viajero del siglo (2009) que va obtenir el premi Alfaguara, el premi Tormenta i el premi de la Crítica, atorgat per l’Associació Espanyola de Crítics Literaris. La seua novel·la més recent, Hablar solos (2012) va ser triada entre els millors llibres de l’any pel diari La Vanguardia; nominada a l’International IMPAC Dublin Literary Award, al Best Translated Book Award i a l’Oxford-Weidenfeld Translation Prize; i seleccionada com a número 1 entre els 20 millors llibres de l’any per Typographical Era. És també autor dels llibres de contes El que espera (2000), El último minuto (2001), Alumbramiento (2006) i Hacerse el muerto (2011). El volum El fin de la lectura (2011) ofereix una selecció dels seus relats. L’antologia dels seus contes traduïts a l’anglès, The Things We Don’t Do, va ser premiada als Estats Units amb el Firecracker Award, concedit per la Comunitat de Revistes i Editorials Independents juntament amb l’Associació de Llibreters Americans. Neuman ha desenvolupat una intensa labor d’estudi i divulgació de la narrativa breu. Els seus llibres de contes inclouen apèndixs teòrics sobre el gènere i és el coordinador de Pequeñas Resistencias, una sèrie d’antologies sobre el conte actual en espanyol.

Com a poeta ha publicat els poemaris Métodos de la noche, El jugador de billar, El tobogán, La canción del antílope, i Mística abajo, com també la col·lecció d’haikus urbans Gotas negras i los Sonetos del extraño. Tots aquests títols, revisats i amb dos poemaris inèdits, van ser reunits en Década. Poesía 1997-2007. El llibre-disc Alguien al otro lado conté una breu selecció dels seus poemes, musicats i cantats per Juan Trova. L’antologia Vendaval de bolsillo ofereix una mostra panoràmica del seu treball poètic. Els seus següents llibres de poesia van ser Patio de locos i No sé por qué. El seu poemari més recent és Vivir de oído 2017.

Finalment, és autor dels llibres d’aforismes El equilibrista, Barbarismos y Caso de duda; del llibre de viatges per Llatinoamèrica Cómo viajar sin ver; i de les traduccions poètiques de Viaje de invierno, de Wilhelm Müller i El hombre sombra, d’Owen Sheers.