El 24 d’abril un grup d’alumnes de l’IES Las Fuentes de Villena havia d’haver estrenat Antígona, en la versió de Salvador Espriu. El muntatge d’aquesta obra, realitzat en català, formava part del projecte del centre d’impulsar el teatre com a mitjà d’expressió, integració cultural i multidisciplinària, de sentir la llengua dels nostres veïns com un pont i no com una frontera. Era també un homenatge, en paraules dels responsables del projecte, “a tots els professors que vénen, cada dia, des de pobles valencians als instituts de Villena”.

La proposta havia unit a diversos departaments declara Jordi Gandia, un dels directors de l’obra, “Actors i actrius eren de grups diferents, des de 4t de l’ESO a 2n de Batxillerat. Alumnes de Formació Professional i alumnes del Grau d’Estètica i Perruqueria havien treballat amb les seues professores el disseny de maquillatge i pentinat per a cada personatge”. “El departament de valencià supervisava els textos i professores d’anglés i castellà havien preparat el disseny de vestuari”.

L’adaptació de l’obra i la direcció estaven a càrrec de Jordi Gandia Navarro, professor de literatura espanyola, i Virtu Ribera Navalón, mare d’una de les actrius. ”Els assajos van començar el mes de setembre, tots els dimarts a les vesprades, a la Casa de Cultura de Villena. Durant els esbarjos aprofitàvem per a repassar els textos”, ens compten tots dos directors.

Projecte interromput

Es dóna la circumstància que la Universitat d’Alacant havia seleccionat el projecte per a participar en el certamen escolar de Teatre Grecollatí “el dia 15 de maig hagueren actuat en la sala d’actes de l’antiga residència d’estudiants”.

En decretar-se l’estat d’alarma el grup va continuar treballant, “l’estrena estava a prop i descobrim en la plataforma ZOOM una manera de continuar assajant. Amb el pas dels dies la cosa va canviar radicalment i vam veure que el projecte havia de morir: mai podríem estrenar l’obra. La Universitat també havia cancel·lat el seu certamen”.

“En aqueixos dies on havíem de comunicar-los als xavals que s’abandonava el projecte, ens vam adonar que, durant aquells assajos, el que véiem en zoom era nou i atractiu: hi havia alguna cosa en la imatge. Així prenem la decisió de gravar l’obra, almenys perquè els alumnes tingueren un record del treball que havien fet durant el curs”, relata Jordi Gandia.

Una proposta completament nova

Però en reflexionar sobre la manera de fer-ho van incorporar al projecte a Rubén Gandia Navarro, professional de la publicitat. “De sobte tot va canviar”; ens vam adonar que no valia només gravar un text: havíem d’aspirar a utilitzar de manera cinematogràfica aqueix llenguatge que oferia la videoconferència”. Segons els responsables del projecte “aquesta era l’única manera d’aconseguir que el document poguera cridar l’atenció d’algú alié al projecte”.

A partir d’ací es va desenvolupar un vertiginós moviment per a afrontar el nou caire que prenia l’obra: la direcció d’art va transformar l’obra completament. Va caldre redissenyar el maquillatge, calcular les possibilitats expressives de la imatge que ofereix zoom (pràcticament primers plans), i reorganitzar el text per seqüències, tractant de conservar la força dramàtica i la línia argumental de l’obra. Esmeralda Bernabéu, professora d’Estètica, va crear un disseny per a cada personatge, de manera que cada alumne poguera maquillar-se a casa, amb un simple llapis corrector. Inés Hernández, Graciela Tomás i Maribel Sam van organitzar un nou vestuari. Vera Caballero va adaptar el disseny de perruqueria a les possibilitats de cada alumne.

La segona setmana de Pasqua van començar els assajos. Deu després va haver-hi una setmana d’enregistraments maratonians, alguns dies els xavals van estar hores i hores gravant seqüències, provant coses.

Després van vindre hores de muntatge i selecció de noves cançons. La música que s’havia triat per a l’obra no podia utilitzar-se: no podíem pagar drets d’autor, i encara que intentem connectar amb els cantants, va ser impossible. L’empresa de publicitat Gettin Better ens va oferir els seus bancs de sons i plataformes musicals.

Divendres que ve 29 de maig, un mes i cinc dies després de la frustrada estrena, tindrà lloc l’estrena d’aquesta obra per part del grup “Teatre de la Vaca Elèctrica” de l’IES “Las Fuentes” de Villena. Un projecte en el qual la Casa de la Cultura s’implica de la mateixa manera que ho haguera fet si l’estrena s’haguera arribat de manera presencial, posant de manifest i reivindicant l’esforç que han dut a terme els alumnes i les alumnes, el professorat, els directors i totes les persones a les quals Jordi Gandia ha contagiat, com ho fa sempre, el verí del teatre.

No descartem quan siga possible, dur a terme una projecció pública en la pantalla gran, d’aquesta obra que, amb la informació de la qual disposem, és la primera que s’assaja i s’estrena per videoconferència.