L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert inicia la programació de l’IV Concurs Art a la Casa Bardín amb la proposta titulada ‘bri(c)ks’, un projecte presentat per l’artista Aurelio Ayela i la seua comissària Natalia Molinos en la modalitat de dibuix, escultura, pintura i instal·lació. L’exposició, que s’inaugurarà demà dijous 14 de gener a les 19.30 hores, podrà visitar-se fins al pròxim 26 de febrer.
La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha explicat que “s’obri així el programa d’exposicions de la Casa Bardín per a 2021, amb una gran selecció de propostes culturals que es desenvoluparan a més en un entorn segur que compleix totes les mesures necessàries per a garantir la salut de les persones”.
La mostra d’Aurelio Ayela ofereix a l’espectador una obra que conté diferents nivells d’interpretació, més enllà de la simple anàlisi estètica, derivant en l’espectador la cerca d’aquests aspectes, que depén també de la seua experiència i emoció artística.
Aurelio Ayela juga en aquesta mostra amb la noció de dos tipus de contenidors, el que es forma a base de rajoles -bricks en anglés- i el dels envasos de líquids. A més de l’evident, formes germanades, dissenys industrials per a ser fabricats en massa, en l’aspecte simbòlic, la rajola ens remet a les construccions que ens acullen, a la llamborda emblema de rebel·lió de maig del 68, a les crisis del sector… El tetrabrick ens parla de la necessitat de conviure amb la naturalesa, de l’engany del biodegradable, de la preocupació pel planeta, la preocupació per alimentar-nos, per menjar, el consumisme, les conseqüències per a la salut… De tot això es desprén una subtil crítica social.
Els bri(c)ks són ‘trobats’ per la mirada de l’artista, descompostos per a conéixer el seu patró i reconstruïts en una nova vida reinterpretada per Aurelio Ayela. Tapes d’envasos de menjar amb suggeridores taques de greix que serveixen per a inspirar motius de cercles en pintura grisa asfàltica, línies compostes per escuradents escuradents, plecs dels cartons o paraules aleatòries ens ofereixen un repertori molt urbà de noves obres creades sobre existències anteriors. Objectes que reviuen en multiversos: cadascun posseeix infinitat de possibilitats de ser.
Aurelio Ayela va estudiar Arts Plàstiques i Disseny en la EASD Alcoi i, posteriorment, escultura i gravat. Alterna la pràctica artística amb el disseny, manifestant gran interés per la hibridació dels recursos i els plantejaments de tots dos. Desenvolupa el seu treball en diferents mitjans i àmbits: dibuix, gravat, escultura, instal·lació, escenografia, il·lustració, disseny gràfic i editorial i comissariat d’exposicions. En 2010 va ser inclòs en A Thousand Living Painters, selecció bianual dels pintors més interessants a nivell mundial per la Iniciativa Verfhond.
La seua obra s’inclou en importants col·leccions públiques i privades, exhibint-se en destacades galeries i fires d’art contemporani com: CALÇ ART, Universitat de Los Angeles; CatalystArts, Belfast; Museu Guggenheim, Bilbao; Centre Cultural Bancaixa, Galeria Luis Adelantado; Festival Internacional de les Arts Costa Rica; ARC; ART-BRUXELLS; SWAB; Museu Art Contemporani Unión Fenosa; Centre del Carmen, València; Centre de Desenvolupament de les Arts Visuals, Cuba; Mustang Art Gallery; Galeria Pau i Comèdies; Museu Pati Herreriano; Affordable Art Fair, NY; Fundació Michelin; Col·lecció DKV i Col·lecció Fundació Mediterrani.
Per part seua, Natalia Molinos Navarro és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Madrid i doctora en Art i Patrimoni Cultural per la Universitat d’Alacant. Molins està vinculada a la gestió cultural, la crítica de l’art i el comissariat d’exposicions. Així mateix, és professora de cursos d’art i conferenciant. Entre altres institucions nacionals i internacionals ha col·laborat amb l’Institut Cervantes Palerm, la Casa del Mediterrani, l’Institut Cervantes Alger-Ambaixada Espanyola, la Universitat de Ouarzazate, la Universitat de Rabat, Aigües d’Alacant, el Museu del Prado, Mustang Art Gallery, Bancaixa i el SIGA-Symposium d’Escultura d’Alacant.
Comentarios