Ara és quan per fi quan toca ja de veritat parlar de debò. Aprovada la Llei i mirant del tot cap avant, m’agradaria ara aprofundir-vos una miqueta més i sense falsos triomfalismes sobre el tema ja sobado de la mal anomenada Llei Trans, en quedar fora del text final una sèrie de qüestions de summa importància que defineixen i col·loquen en el seu just lloc aqueixa amenaça de text legal, i fixant de pas la situació en la qual en aquest moment, després de la seua aprovació final en el Congrés dels Diputats, ens trobem. Perquè, a part de considerar el molt debatut dret a l’autodeterminació com aqueix tan esmentat peu a la porta (més aviat hauria sigut necessària una bona puntada), poc és el que hi ha en aquest text que puga significar un avanç real, seriós i substancial en el benestar i drets de les persones LGTBI i molt menys en el de les persones trans. Molt poc. Més aviat, res.
A part de la ja assenyalada omissió en el text de tota referència a la infància trans, majors trans, migrants trans i persones no binàries tenim una sèrie de regals enverinats ocults en els secrets d’aquesta llei. I em permetré transcriure i en part utilitzar ací un post creat per NoEsTerapia, Associació Espanyola Contra les Teràpies de Conversió, en el qual es reflecteixen una sèrie d’esmenes presentades al text durant el seu període de tramitació, totes elles, quede clar, votades en contra pel PSOE:
-Infàncies de menys de 12 anys: Cinc esmenes perquè els menors trans de menys de 12 anys pogueren sol·licitar a través dels seus representants legals la rectificació registral, mitjançant una declaració i prèvia modificació del seu nom. (denegades)
-Teràpies de conversió: El projecte finalment aprovat de Llei trans i LGTBI no les defineix i imposa multes que s’han demostrat inaplicables i ineficaces. L’administració no té capacitat per a imposar aquesta forma de violència, que es fa sense publicitat.
Es van presentar set esmenes per a definir de manera completa les teràpies de conversió, criminalitzar la pràctica de teràpies de conversió i sancionar administrativament la seua promoció, difusió i la desinformació sobre elles. (denegades)
-Persones intersex: La Llei no defineix el que són les característiques sexuals com a categoria protegida, i obliga al fet que s’assigne un marcador de sexe en el registre civil en el termini d’1 any a les persones intersex.
Es van presentar sis esmenes per a permetre que l’esment registral del sexe de les persones intersex poguera quedar en blanc fins que aquestes tingueren la capacitat de decidir sobre la mateixa. (denegades)

  • Persones no binàries: Dues esmenes per a poder eliminar el marcador de sexe en la documentació i permetre una tercera casella. (denegades)
    -La LGTBFobia comesa per menors queda impune: La Llei no reconeix responsabilitat de menors en l’àmbit sancionador, per la qual cosa les infraccions i els actes de discriminació comesos per menors no podran sancionar-se.
    Més País va presentar una esmena per a garantir que els menors d’edat siguen subjectes responsables de la comissió d’infraccions i se’ls puga sancionar a ells o als seus representants legals. (denegada)
    -La Seguretat Social no cobrirà els tractaments afirmatius de gènere a les persones trans: La despatologización de la transsexualitat inclosa en la Llei era una mesura del tot necessària i reconeguda per les Lleis Europees des de l’any 2016. Sis anys ha tardat el nostre país a reconéixer-la, però com si es tractara d’una injusta ”compensació” a aquesta despatologización. El text ni tan sols fa esment exprés a la inclusió en les prestacions de la SS dels tractaments afirmatius del gènere, com sí que el fan algunes lleis autonòmiques. En conseqüència, les molt necessàries mesures per a pal·liar els periòdics desproveïments dels medicaments necessaris per al tractament hormonal de les persones trans tampoc apareixen, ni estan ni li’ls espera. Ens agradaria molt que algú versat en lleis ens aclarira aquesta exclusió i les seues conseqüències en els tractaments mèdics necessaris per a les persones trans a nivell nacional.
    ERC va presentar una esmena que incloïa dins de la cartera bàsica de serveis els tractaments hormonals, quirúrgics, de veu, protètics, de congelació de teixits i d’acompanyament psicològic a persones trans. (denegada)
    -El discurs d’odi i els continguts discriminatoris en línia no podran ser retirats: la llei prohibeix la LGTBfobia en internet i la publicació de continguts discriminatoris. Però el Tribunal Suprem va indicar que és necessari habilitar a un jutge perquè acorde la retirada de contingut discriminatori en línia.
    ERC va presentar una esmena per a modificar la llei de la Jurisdicció contenciosa administrativa i establir un procediment de tutelajudicial que permeta als jutges acordar la retirada de contingut discriminatori i LGTBófobo. (denegada)
    Ho torne a dir: cap d’aquestes esmenes presentades va fructificar gràcies al vot en contra del PSOE.

Llavors, què és el que tenim?
Respecte als drets de les persones trans, res més que una Llei cosmètica. Una llei inofensiva amb la qual, en aquest any d’eleccions, els mateixos que l’han afaitada i reduït a la total inoperància es presentaran davant la ciutadania com els capdavanters de la diversitat i l’activisme LGTBI i ens la repassaran i intentar com una grandíssima conquesta dels drets humans, igual que van fer durant anys amb la Llei del Matrimoni Igualitari, secundats a més pel servilisme d’una FELGTBI que, després de la seua xicoteta “rebel·lió” d’opereta, ja està tornant a la cleda de la formació política que sempre li ha donat menjar. Ah! I no ens oblidem de Podemos, que amb tot el seu pretés “bon rotllo” ha acatxat el cap i consentit tot aquest despropòsit.
Bé, i ara ens queda el millor: un tema en el qual ningú sembla haver-se fixat i en el qual potser resideix el quid de tota la qüestió, la clau que ens obri i ens explica la pitjor de les infàmies. Llegiu bé:
Projecte de Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI Article 41. 4. :La persona que rectifique l’esment registral del sexe passant del sexe masculí al femení no podrà ser beneficiària de mesures d’acció positiva adoptades específicament en favor de les dones en virtut de l’article 11 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, respecte de les situacions jurídiques anteriors a la rectificació registral. No obstant això, la persona que rectifique l’esment registral passant del sexe femení al masculí conservarà els drets patrimonials consolidats que s’hagen derivat d’aquestes mesures d’acció positiva, sense que hi haja lloc a el seu reintegrament o devolució.
Aquesta, la mal anomenada Llei Trans, i la dic així amb tota raó i coneixement de causa. Una llei que molt pocs dels quals ara es cremen les mans aplaudint semblen haver llegit. Supose que us adonareu del que aquest article 41 significa. Vull que ho comprengueu, que ho assimileu. És del tot indignant que, en utilitzar el tema de l’autodeterminació com a principal cimbell que s’ha revelat del tot efectiu, aquest punt haja passat inadvertit. Una peça més de les moltes que converteixen a aquesta llei Frankenstein en un nyap buit i del tot inoperant, a més de revelar la seua naturalesa ofensiva per a qualsevol persona trans amb dos dits de front.

I en què es fonamenta aquest tan curiós i vergonyant article 41.4?
Comencem subratllant que aquest text confeccionat a nivell nacional pel govern del PSOE compta amb l’aplaudiment de la FELGTBI i el consentiment servil de Podemos, formació política que ens ha deixat clar a tots que, encara que el fet de registrar una llei s’agraeix en el que val com a bona intenció, sembla ser que portar i defensar aquests tres anys de procés de tramitació els ha vingut certament “una mica” gran, perquè entre altres pífies i la infinitat de retallades ja de tots conegut han deixat passar, quedant escrit i reflectit en el text final de forma claríssimament clara, que aquesta llei es refereix únicament i íntegrament a la IDENTITAT SEXUAL I EXPRESSIÓ DE GÈNERE.

I això què vol dir?
Identitat sexual: Ja sabeu, encara que en el Títol Preliminar de la Llei es diu una altra cosa, aquesta expressió pot de fet ser interpretada perfectament com només el concepte físic de mascle i femella. Es tracta d’una expressió prou ambigua com perquè la jurisprudència la puga manejar al seu antull en existir i utilitzar-se una sèrie d’interpretacions oposades a l’hora de definir-la.
Expressió de gènere: Les persones trans podríem ser considerades únicament una «expressió de gènere» basada intencionadament en aqueix concepte evanescent al qual ells denominen sentiment.
La Llei òbvia del tot el concepte real d’IDENTITAT DE GÈNERE basada en condicionants biològics (en tots els éssers humans, no sols en les persones trans), una rotunda veritat demostrada empíricament que tot activisme i activista pels drets trans amb un mínim d’integritat hauria de defensar com la pedra angular del nostre subjecte polític. En ignorar la realitat i basar-se en els seus propis i falsos constructes ideològics, queda del tot clar i diàfan que en aquesta Llei el PSOE ha deixat gravada la seua empremta. Per a ells, per als qui han votat afirmativament aquesta Llei, les dones trans continuem sent homes i els homes trans, dones. Identitat sexual i EXPRESSIÓ de gènere, recordeu-ho. Per al govern del PSOE l’única cosa que compta a l’hora de legislar drets és el sexe que en nàixer portàvem entre les cames. Feta la llei, feta el parany a gust de la gossada feminista del PSOE.
L’expressió Identitat de gènere va ser creada en 1964 per Robert Stoller, professor de psiquiatria de la UCLA, a fi d’acabar amb l’ambigüitat de l’expressió ldentidad Sexual, a efectes pràctics un calaix de sastre que es prestava a interpretacions diferents i a vegades contradictòries, i que en contextos de psicologia i ideològics se segueix hui dia desgraciadament utilitzant degut precisament a aquesta mal·leable (i per a ells molt útil) ambigüitat.
Subratllar a més que aquest concepte d’Identitat Sexual es contradiu obertament amb el concepte identitat de Gènere utilitzat en normatives autonòmiques aprovades anteriorment, com ara la Llei Trans valenciana i la Llei Trans Andalusa.
El terme científic correcte és ldentidad de Gènere, jurídicament ho és el terme que li convinga als polítics i legisladors de torn.
La competència sobre les matèries que no s’hagen assumit pels Estatuts d’Autonomia correspondrà a l’Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les Comunitats Autònomes en tot el que no siga atribuït a l’exclusiva competència d’aquestes. El dret estatal serà, en tot cas, supletori del dret de les Comunitats Autònomes.(149.3 CE.)
I és aquest el paperot del tot fals i confeccionat al seu gust que el PSOE ens intentarà vendre durant aquest any d’eleccions i defensarà la FELGTBI per a conservar el seu lloc com a «avantguarda i capdavanteres de la progresía». Amb un text com aquest que, a més, equipara la violència intragénero amb la violència domèstica, Per a què necessitem a VOX o a un mediocre barrut com el senyor Feijóo i la seua obsessa croada preelectoral per a anul·lar l’autodeterminació de gènere en les lleis autonòmiques, la majoria d’elles molt millor confeccionades i garantistes que est engendre? Perquè no els necessitem, per a això ja tenim al PSOE.
Actualització: aprovada el passat més de febrer del 2023 al Senat, van ser incorporats en el text algunes «qüestions tècniques», entre elles l’eliminació definitiva de qualsevol referència a la violència intragénero. Ara la fan desaparéixer, igual que altres tantes coses la violència intragénero tampoc existeix en aquest text. Ganes de conéixer la resta d’aqueixes «qüestions tècniques», que hui dia tampoc han eixit a la llum.
No s’ha treballat per a traure una llei, sinó per a poder dir “hem tret una llei”. Una llei inútil, buida i del tot inoperant. Però ja tenim llei, senyores i senyors. I qui no s’acontenta, és perquè no vol.
Per a acabar ho torne a remarcar, vull que això ens quede molt clar: si eres una persona trans la que em llig, hauràs vist que els teus drets, els nostres drets, no han canviat absolutament res. Però no, més aviat sí han canviat. A pitjor. Gràcies a aquest text legal basat en la identitat sexual i expressió de gènere, les persones trans estarem a partir d’aquest moment lligades de peus i mans durant anys sense poder crear aqueix per a nosaltres vitalment necessari subjecte polític, un subjecte polític sòlid i basat en realitats. Gràcies als quals han engiponat aquesta llei i als quals ho han consentit, la identitat i drets de les persones trans i qualsevol reglamentació basada en aquesta llei es podran continuar basant en aqueix concepte del tot fals i avorrible, però tan liquide i mal·leable com a ells els convé, com és el sentiment. Sentiment… Les persones trans som un sentiment, la nostra identitat de gènere basada objectivament en sòlides realitats biològiques no existeix per al PSOE, no existeix per a la FELGTBI, no existeix per a Podemos ni per a tot aqueix moviment pretesament progressista amb el qual es retroalimenten. M’entristeix moltíssim dir que la gossada feminista i els seus dogmes sectaris han guanyat.
Ho sabeu i us ho repetisc: són raboses velles, són PSOE… són… doncs això, polítics. Polítics que agranen per a la seua casa, polítics que fan l’impossible perquè tot seguisca igual, polítics que prioritzen els seus beneficis immediats sobre els drets i benestar de (tota) la ciutadania espanyola evitant qualsevol pertorbació en les seues files i nínxols de vots. Ha sigut aquest que assenyale ací el seu objectiu premeditat? Sé que ara com ara no ho puc provar, i qui tinga la facultat de fer-ho, naturalment callarà. Però si voleu la meua opinió, tot és molt clar, diàfan: en aprovar-se la mal anomenada Llei Trans i de drets LGTBI s’ha perpetrat el major atac encobertament legal mai realitzat al nostre país contra la identitat i drets de les persones trans en 45 anys de pretesa democràcia.
Comença ara l’any d’eleccions i ja s’ha deixat de parlar d’això. Jugada perfecta, excepte perquè som molts als qui ningú ens callarà. És exactament així, com ara mateix està el tema i és just des d’ací des d’on enguany hem de començar el nostre treball. Jo acuse, que deia Zola. Continuarem informant.