Miguel Ángel Vaquer és un escriptor, però primer de tot un dramaturg, que va nàixer a Alacant fa alguns anys. El seu temps de treball ho dedica a la gestió de les comptabilitats però pràctica un esport que no està en perill d’extinció que és el Teatre que va començar amb una primera experiència que va ser un encàrrec que li van fer d’un entremés fa anys i que posteriorment li va portar a escriure diferents obres.

Li agrada més fer que veure fer. Si llegir estiga bé com ha de ser escriure, reflexiona. Després d’un regal que li va fer la seua dona, quan va complir 30 anys, que va ser una senzilla llibreta folrada en cuir, va escriure el pròleg de la seua novel·la de hui, que va mantindre.

Lucca, la seua obra, es va presentar el passat dia 8 de juny en la Seu Universitària Ciutat d’Alacant amb la qual va obtindre un «ple de sala» i un calorós acolliment tant per part de tots els i les assistents com dels mitjans de comunicació, que a través dels seus ressenyes i entrevistes, van fer possible la seua visibilitat.

Pregunta: Ara que hem aconseguit posar de moda llegir teatre, vas i publiques una novel·la.

Resposta: Sempre m’ha fet molta ràbia quan vas a una llibreria que no hi ha una secció de teatre normalment. He promogut la creació d’un club de lectura de teatre i estem intentant, realment, posar de moda llegir teatre.

P: A “Luca”, la teua primera novel·la, hi ha un assassinat i un investigador privat que amaga un passat. Per tant, els lectors s’enfronten a una novel·la negra a l’ús?

R: No és una novel·la negra de les d’ara. És una novel·la policíaca de les d’abans o fins i tot un llibre de filosofia. Arranca amb un mort, perquè no hi ha vida si no hi ha mort. Lucca és un supervivent per a aprofitar l’ocasió, fins a la següent novel·la.

P: Si eres lector d’aquest gènere, com veus actualment la novel·la negra al nostre país?

R: Llig sobretot teatre, perquè està de moda, manuals d’història i clàssics de la literatura castellana i a Jardiel Poncela, dramaturg i novel·lista, encara que no estiga totalment en voga.

P: La teua relació amb el teatre és intensa. Has estrenat obres, eres director i actor en la companyia Akra Leuka Teatre, imparteixes tallers sobre la teoria del teatre.

R: El teatre és amb el que viu i la comptabilitat amb el que com. La passió del teatre és una mescla entre curiositat i un enganxament, amb molta variació atés que no hi ha dues representacions iguals. És una manera de contar històries que t’absorbeix tant amb el seu llenguatge que no és compatible a priori amb escriure novel·les. En una novel·la em permet presentar un cotxe roig en canvi en el teatre no és possible.

De la meua trajectòria destaque dues de les meues obres teatrals: «Bon Nadal i Pròsper Any Nou» i «La Cara Oculta de la Lluna» que vaig collir els afalacs i aplaudiments d’un públic en directe, ja que ambdues van ser representades sobre els escenaris de diferents teatres i sales culturals d’Alacant.

P: Quines obres estàs pastant en l’actualitat?

R: Estic preparant VERSO SUELTO que és una obra de 8 dones que vaig escriure durant un any i que sorgeix per un desafiament que m’ha permés aconseguir produir a 8 dones fortes. Són 8 dones i una ombra que és el personatge masculí, que és el vers solt, que afecta a la vida de les dones però que el necessiten per a explicar-se a elles mateixes. En els assajos comence a entusiasmar-me i a hores d’ara està quedant bé i on Akra Leuka Teatre està fent coses diferents. Això m’està portant fins i tot a escriure una manual de teatre. L’obra està previst la seua estrena l’abril vinent.

P: Col·labores amb Llibre Dorment que és una organització de voluntariat cultural dedicada als llibres en el Centre Imaginalia?

R: Estic començant a col·laborar amb l’objectiu final, insistisc, de posar de moda llegir teatre i on dijous passat dia 5 de desembre vaig presentar i vaig participar en el club de lectura amb la meua novel·la Lucca.

P: Avantatges i desavantatges de ser escriptor en una ciutat com Alacant?

R: Personalment crec que per escriure no hi ha avantatges ni desavantatges perquè escric per a Miguel Ángel Vaquer. És un tema que no em preocupa.