La VI edició dels ‘Premis Altea de literatura i investigació va celebrar ahir el seu tradicional sopar de gala, moment en el qual es va donar a conéixer als guardonats d’aquest any d’entre els 131 originals presentats. El mirador del Palau Altea va acollir aquest esdeveniment, que es recuperava després de dos anys d’aturada per la pandèmia, que va comptar amb unes 170 persones entre les quals es trobava l’alcalde d’Altea, Jaume Llinares; la regidora de Cultura, Aurora Serrat i gran part de la Corporació Municipal; Verónica Cantó, nova presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Pilar Tébar, directora de l’Institut Alacantí de Cultura Juan-Gil-Albert; Joan Borja, director de la Càtedra Enric Valor de la UA y José Miguel Cortés, president de la Fundació Caixaltea.

El Premi Carmelina Sánchez- Cutillas de novel·la i prosa creativa va ser per a l’obra ‘Com és de gran el meu voler!’ de Modest Barrera Aymerich. El guanyador, original de Borriana, va presentar una obra ambientada en la postguerra. “Escriure sobre la guerra suposa també reflexionar sobre la vida, perquè en les circumstàncies més adverses és quan es plantegen els grans dilemes morals i l’amor, és un dels grans temes de la literatura”, comentava l’autor que va agrair aquest premi recalcant que “és un honor formar part de la llista de guardonats amb els Premis Altea, i molt particularment en el qual porta el nom de Carmelina Sánchez-Cutillas. El somni de l’escriptor és arribar al lector, establir amb ell una relació basada en les emocions, i els premis en la mesura en què impliquen reconeixement de qualitat suposen una porta oberta per a establir aquesta relació. Només per això ja hem d’estar agraïts a iniciatives com les dels Premis Altea”, va concloure.
Silvestre Vilaplana i Barnés va ser el guanyador del Premi Altea de literatura infantil i juvenil amb ‘La marca del temps’, una història d’intriga i misteri que recorre diferents èpoques. “L’objectiu de la novel·la era construir una narració que divertisca al lector adolescent. És molt important que els joves s’enganxen a la lectura i per això és necessari crear novel·les que puguen despertar el seu interés per llegir i per això és necessari treballar amb molta cura les obres, tant temàticament com en la manera d’estar escrites”, va narrar Vilaplana. Aquest escriptor alcoià va comentar sobre el guardó: “és una gran alegria i un gran honor haver guanyat aqueix premi que porta el nom d’Altea. Els Premis Altea estan consolidats i resulten molt atractius per als autors. La prova és l’enorme quantitat de manuscrits, procedents de tot arreu, que opten cada any i em sent molt orgullós de poder afegir el meu nom a la llista de guanyadors”.

El Premi Francesc Martínez i Martínez d’assaig i investigació va ser per a Jordi Julià Garriga per ‘Perdre l’escriure. Cròniques particulars del món dels lletres (2006-2013)’ un volum integrat per més de huitanta textos assatgístics relativament breus. Julià, original de Sant Celoni, va comentar sentir-se “molt honrat que ‘Perdre l’escriure’ haja sigut distingit amb el Premi d’Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez’, no sols perquè sempre ens complau que ens reconeguen el treball lluny de casa, sinó també, i molt especialment, perquè aquesta obra puga publicar-se en una editorial de tan valor com la de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El Premi Estela d’Honor, tal com s’havia anunciat va ser per a la pintora alteana Joana Francés, per la seua aportació a la pintura contemporània. Els seus familiars no van poder assistir, però van enviar un vídeo d’agraïment.

Va tancar l’acte la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Altea, Aurora Serrat, qui va agrair la gran participació d’enguany i va recalcar la importància del suport de les diferents entitats i institucions sense les quals seria impossible celebrar aquests premis “sou part imprescindible de la consolidació d’aquest projecte” va comentar. L’edil va destacar que els Premis Altea “fan del poble referent en la literatura i investigació de la nostra llengua, i són part essencial per a convertir a Altea en capital cultural permanent”, va concloure.