El filòleg Germà Colón i Domènech (Castelló de la Plana, 1928) ha mort aquest diumenge als 91 anys. Doctor Honoris causa per la Universitat d’Alacant des de 1990, l’insigne romanista ha mantingut una estreta i amplíssima vinculació amb la institució acadèmica alacantina. Han sigut moltes les condolences i mostres de dolor rebudes per l’equip de direcció, la Facultat de Filosofia i Lletres i diferents departaments de la UA, des que s’ha sabut la notícia. Considerat “mestre i amic”, Colón i Domènech compta en la Universitat d’Alacant amb alguns dels principals experts en la seua obra.
Des del conjunt de la Facultat de Filosofia i Lletres, però molt especialment des dels departaments de Filologia Romànica i el Departament de Filologia Catalana, amb els qui va exercir el magisteri a través de múltiples cursos i activitats, han lamentat una pèrdua que han qualificat de “irreparable”. “Va ser un estret col·laborador dels nostres grups d’investigació i en quantes activitats li van ser proposades per la Facultat”, han assegurat. De fet, va anar a proposta d’aquest centre per la qual cosa va ser nomenat Doctor Honoris causa per la Universitat d’Alacant en 1990 reconeixent la seua important labor com un dels experts més reconeguts en la lexicografia catalana i en lingüística romànica.
Lingüista especialitzat en filologia romànica i lexicologia catalana va ser catedràtic per les universitats de Barcelona i Basilea. Va ser membre del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, del Institut d’Estudi Catalans i corresponent de la RAE.
Un dels principals coneixedors de l’obra de Germà Colón, Josep Martínes, professor del departament de Filologia Catalana de la UA, ha destacat que “ha estat un dels filòlegs més importants que hem tingut a casa nostra: un referent dins els estudis romànics, en general, de la llengua catalana en particular”.
Martínes destaca que obres com “El lèxic català en la Romania” (1976; traduït posteriorment com: “El lèxic català dins la Romània”, 1993), “El panorama de la lexicografia catalana” (1986), “L’espanyol i el català, junts i en contrast” (1989) o “Estudis de filologia catalana i romànica” (1997) “han estat obres de referència en l’estudi de l’origen i l’evolució del lèxic de la llengua catalana”. “El primer d’aquests llibres va ser decisiu per a la caracterització del lèxic català dins el grup gal·loromànic”, assegura.
Gran coneixedor dels clàssics i la parla viva, ha rebut algunes de les principals condecoracions de les lletres catalanes com el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I (1987), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988), el Premi Prat de la Riba de l’IEC (1979), el Premi Serra d’Or (1981), la Creu de Sant Jordi (1985) i el Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1987). En 1999 va rebre també la Gran Cruz d’Alfons X el Savi. És Fill predilecte de la seua ciutat natal, Castelló de la Plana i Doctor Honoris causa per la Universitat d’Alacant, la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat Autònoma de Barcelona.
La Universitat d’Alacant lamenta profundament la pèrdua i s’uneix al dolor de la seua família i afins.
Comentarios