Aquesta nova secció pretén acostar al públic lector les novetats literàries escrites per dones que es presentaran elles mateixes per a donar-nos a conéixer el seu perfil més personal i les motivacions que les porten a l’escriptura.
Al febrer ens escriu la poetessa, antóloga, radiofonista, actriu i animadora cultural ESTHER ABELLÁN RODES. Apassionada de la paraula, l’escriu, la recita i la declama amb singular passió. Autora de poemaris successius on expressa els seus sentiments i experiències: Recordant el que vaig ser (2013), En l’alcova de Venus (2014), Plors entre carícies (2015), Amor encadenat (2016), Quart sense ascensor (2018) i Passat en la boca (2021). En la seua carta ens presenta la seua últino, fecund i generós treball: l’antologia Poetes en el Pont dels Espills (2021) que recull els versos i les biobibliografies de seixanta-set poetes alacantins o vinculats a Alacant i la seua província.
Benvolguda Consuelo:
És complex saber per què i per a què s’escriu, més enllà de la pròpia necessitat. Enfrontar-se al paper en blanc és com estar enmig de la immensitat de la mar i voler recollir-lo en una xicoteta botella, en un continent que a priori saps que serà escàs, però que plenes i plenes per a quedar-te lliure, per a desfer-te dels monstres o donar fe del que eres.
Trobar respostes o ser conscient de les incerteses que ens mouen cada dia, en el meu cas, passa per la poesia i pel teatre. La meua mirada sempre camina perplexa davant el que m’envolta i camí pel precipici dels versos sense més objectiu que compartir el que amo, la qual cosa em fa mal, el que m’emociona… El teatre és diferent; és una eina de comunicació, de denúncia, que obri portes i m’uneix amb uns altres (públic i artistes) de manera directa i quasi espontània.
Des de la perspectiva multidisciplinària intent que quant escric cobre vida, s’expandisca i es convertisca en vivència compartida. És per això que cada llibre publicat va unit a performances, obres de teatre, recitals, tallers i altres activitats artístiques. Un exemple és “Passat en la boca”, un poemari que se centra en la mar Mediterrània com a metàfora de la vida i la mort, com a llum i foscor, com a passat i futur. Cada presentació s’ha convertit en un recital ple d’escena i música, on m’han acompanyat #elabrigoverdeteatro i Matuska Project.
Com a lectora apassionada de poesia, sempre intente mirar a través de l’espill i, si és possible, traspassar-lo. Aprendre i gaudir amb cada autor que em captiva i em fa entendre una miqueta més el món. En 2015 vaig entrar a formar part de l’equip del programa radiofònic “Connectats en la nit” i allí vaig tindre l’oportunitat d’entrevistar desenes de poetes. Anys més tard, vaig començar a escriure sobre ells i molts altres en la meua columna setmanal “Creuem El Pont dels Espills amb…”. Fruit d’aqueix treball acaba de publicar-se, per l’editorial Elèctric Romanç, “Poetes en el Pont dels Espills”, un llibre que recull els meus estudis sobre la poètica de seixanta-set autors nascuts o vinculats a Alacant i les seues comarques, al costat d’una antologia inèdita i una bibliografia poètica completa de tots ells.
Algú ha dit que “Poetes en el Pont dels Espills” té una clara voluntat incloent. Crec fermament en què la cultura es crea des de la unió i això és el que aquest llibre pretén: ser un punt de trobada entre les diferents maneres de veure la poesia, un enllaç intergeneracional sense distingir estètiques o maneres d’afrontar els versos; un lloc, des de la meua consciència personal, en el qual conéixer-se i reunir-se a través de l’obra publicada pels autors inclosos en el projecte. Soc conscient que queden molts poetes per llegir, per conéixer, i espere seguir amb els meus articles i les meues investigacions personals.
L’escriptura en general, i la poesia en particular, em fa ser jo mateixa, sentir-me lliure en un espai de creació, i parlar de coses que no existeixen en un altre llenguatge que no siga el poètic. Així, tot és cerca i rebel·lió, soledat i misteri.
Esther Abellán, Poetas en el Puente de los Espejos. Ed. Eléctrico Romance. Alacant, 2021.
Referències:
Comentarios