Sis joves de la Generació Z queden una nit d’estiu als afores d’una gran ciutat per a beure, ballar, parlar, besar-se. El públic els observa i escolta a través d’una imaginària finestra indiscreta que els dona accés durant una hora i mitja a l’univers íntim de l’adolescència, quan aquesta s’expressa sense filtres aparents. En veure’ls parlar i comportar-se com si ningú estiguera mirant, l’obra construeix una bambolla, un niu. Aquesta és la premissa de partida de Future Lovers, la peça de gran format i enorme potència visual que protagonitzarà aquest dilluns a les 20.30 hores en el Teatre Principal d’Alacant la programació de la XXXI Mostra de Teatre Espanyol d’Autors Contemporanis. Es tracta a més del debut a la ciutat de La Tristura, una de les companyies més transgressores sorgides a Espanya en els últims vint anys.

Produïda per Teatres del Canal, Comunitat de Madrid i La tristura i escrita amb el suport del Programa de Desenvolupament de Dramatúrgies Actuals del INAEM, Future Lovers és una de les peces més icòniques del repertori d’aquesta reconeguda companyia madrilenya, fundada en 2004 per Celso Giménez, Itsaso Arana i Violeta Gil. En ella s’emporta a la seua màxima expressió el concepte de teatre que distingeix a aquest col·lectiu: la dissolució dels límits entre la vida íntima i la vida pública. La fusió del personal i el polític damunt de l’escenari.

“Aquesta obra recull molt bé el tipus de narrativa que desenvolupem en La Tristura -apunta Celso Giménez-; una narrativa que juga dins dels límits d’un aparent naturalisme, però dins d’un univers lúdic i profund al mateix temps. Una dels nostres senyals d’identitat és la cerca de la idea de diversió, però mai amb frivolitat. Sempre treballem amb idees complexes (i impossibles). En aquest cas les preguntes són: Com érem de joves? Com ens imaginàvem que seria la nostra vida? Quines eren les nostres inquietuds existencials? Fins a quin punt les hem resoltes?”.

Una aproximació universal a l’etapa vital de l’adolescència

Future Lovers ens acosta a una generació a la qual li ha tocat viure en un món hiperestimulado i tecnològic que determina una nova manera de relacionar-se i estimar. Però l’eufòria, la por i el desig d’estimar que observem en aquest grup d’amics no sols parla de la seua generació, sinó de la de tots. L’aproximació a l’etapa vital de l’adolescència és universal, no específica dels joves nascuts l’any 2000. “Encara que l’estètica és contemporània i hi ha referències concretes a la relació amb les tecnologies, la idea de l’obra és generar la trobada entre diferents joventuts -assenyala Giménez-. De fet, l’espectre d’edat del públic de Future Lovers és enorme: des dels 18 fins als 60 anys. Molts dels espectadors majors comenten amb sorpresa el semblant que els ha semblat el que han vist respecte a les seues pròpies experiències personals. Moltes vegades, quan el teatre retrata la joventut, el fa alçant fronteres amb altres generacions. La nostra intenció és justament la contrària; el que ens interessa és construir ponts. Volem demostrar que estem molt més prop del que ens creiem. És molt emocionant comprovar que ens uneixen moltes més inquietuds de les que ens separen. Future Lovers se centra per tant en l’energia inherent a la joventut d’una forma atemporal”.

Una altra de les claus d’aquest espectacle és la seua proposta escènica. “En La Tristura treballem molt amb l’espai com a disparador d’idees, fins al punt que moltes vegades el germen de les nostres obres no és el text, sinó l’atractiu del lloc on ocorreran les coses. En el procés de creació de Future Lovers, teníem molt clar que volíem reproduir un espai en el qual un poguera relacionar-se amb els seus iguals; un lloc situat al mateix temps fora i dins del món; en algun punt intermedi entre el salvatge i el civilitzat. Càlid i amb atractiu lúdic, però també un poc perillós. Eixa paradoxa era molt important per a nosaltres. Per això, la trobada dels adolescents protagonistes es produeix a l’aire lliure, en un bosc pròxim a una gran ciutat, amb el skyline com a teló de fons”.