El jaciment del Cabeço Xiquico de l’Estany de Guardamar, únic en tota la Comunitat Valenciana, està sent objecte d’una nova campanya d’excavació i recerca arqueològica patrocinada per l’Ajuntament de Guardamar del Segura.

L’enclavament investigat és un poblat emmurallat d’origen fenici situat en la marge dreta del riu Segura. Té una antiguitat de 2.800 anys amb una cronologia que comprèn des del 780 al 650 abans de Crist (a.C).

Les excavacions iniciades fa just una setmana ja han començat a donar importants resultats amb la localització d’un forn metal·lúrgic complet, habitatges i casamatas (dependències situades entre els dos murs de la muralla on s’emmagatzemaven cereals). Els arqueòlegs que dirigeixen l’actuació municipal, Antonio García, Fernando Prats i Helena Jiménez han determinat que aquest jaciment va ser utilitze en un ocupació final com un centre metal·lúrgic de primer ordre i des d’on s’exportaven joies a tot el Mediterrani.

El recinte colonial emmurallat ha sigut visitat per l’Alcalde, José Luis Sáez i la regidora de Patrimoni Històric, Pilar Gai, els qui es van sorprendre pels resultats provisionals de les noves excavacions i van mostrar el seu total respatler per a seguir recolzant aquest tipus d’actuacions de recerca en tot el terme municipal.

Pilar Gai explica que el nostre objectiu és seguir invertint a desenterrar i conèixer la nostra història que és la del Mediterrani per a així aconseguir uns jaciments vius, interpretables i visitables amb la finalitat de posar-los al servei dels ciutadans. “La nostra privilegiada situació ens permet implantar a Guardamar un turisme cultural diferenciat i que es desestacionalice gràcies al ric patrimoni científic i cultural que tenim”, subratlla l’edil.

Únics jaciments fenicis de la Comunitat Valenciana.

En aquest sentit, Antonio García, va destacar que Guardamar posseeix els tres únics jaciments fenicis de tota la Comunitat Valenciana, la ciutat de la Fonteta, el santuari del castell i el Cabeço Xiquico de l’Estany “que són dels millor conservats i de major extensió de tot el Mediterrani, especialment la Fonteta, unes deu hectàrees coberta per les dunes”.

La Fonteta “és com Pompeya però coberta d’arena” va postil·lar Fernando Prats qui en referència a l’Estany va destacar que en el transcurs de les excavacions, a més de les estructures trobades, han aparegut àmfores, plats, foies, morters, ceràmica de cuina, llavors de blat, ordi i males herbes així com diversos minerals utilitzats en l’orfebreria fenícia, galena i plom argentífero procedents de Sierra Espuña

Aquest enclavament, segons l’arqueòleg, va tenir un primer període, 780-740 a. de C., amb una població estable dedicada al comerç i la metal·lúrgia que es va veure trastocada amb el terratrèmol de l’any 740 a. de C. aproximadament, el més antic datat que va afectar a una població civil i que va esfondrar part de la muralla i habitatges. A partir d’aquest moment, explica, es produeix un llarg període d’abandó cap a la ciutat de la Fonteta. En aquest període es data el forn de metal·lúrgia trobat, així com un taller circular descobert en una actuació anterior. “És a dir, el Estany es va utilitzar com si fóra un polígon industrial dedicat a la metal·lúrgia per a la fabricació de joies i altres objectes preciosos en la perifèria de la ciutat, la Fonteta” va indicar.

L’excavació arqueològica continuarà durant tot el mes de juny. Està previst que es realitze una jornada de portes obertes perquè totes les persones interessades puguen visitar el jaciment fenici d’entre els segles VIII i VII a. C, i conèixer el seus secrets.

La excavación arqueológica continuará durante todo el mes de junio. Está previsto que se realice una jornada de puertas abiertas para que todas las personas interesadas puedan visitar el yacimiento fenicio de entre los siglos VIII y VII a. C, y conocer sus secretos.