Coincidint amb el bicentenari del Museu del Prado, la institució que va arribar a ser dirigida pel pintor espanyol Antonio Gisbert, Edicions Dotze Calles publica el llibre sobre la vida i obra titulat Antonio Gisbert (1834 – 1901), escrita pel Doctor en Història de l’Art Luis Alberto Pérez Velarde.
A partir de noves dades oposades en diverses institucions i hemeroteques, Pérez Velarde situa a Gisbert dins del panorama artístic espanyol del seu temps. La investigació reconstrueix la seua biografia, des dels seus inicis artístics a Alcoi fins al seu exili voluntari a París, ciutat on va residir fins a la seua mort.
Antonio Gisbert (1834 – 1901), retrata a detall el seu aprenentatge a Madrid, el seu pensionat a Roma, el seu pas 
per la Reial Acadèmia de Belles d’Arts de Sant Ferran, la seua reeixida participació en els Salons de París i Exposicions Universals, i les seues relacions amb artistes espanyols del s. XIX. Un altre capítol, dedicat a la seua residència a París, descriu dos importants llenços d’història: Eixida de Cristóbal Colón del Port de Pals i Afusellament de Torrijos i els seus companys a les platges de Màlaga.
El llibre també destaca la figura de Gisbert en els càrrecs públics que va exercir, entre ells director del Museu Real de Pintures i Escultures, hui Museu Nacional del Prado, i del Museu de Tapissos de l’Escorial. Aprofundeix en el marc polític i les circunstacias de la seua arribada en 1868 per a reemplaçar el càrrec de Federico de Madrazo en la direcció del Prat fins a la seua dimissió en 1873.
“El llibre es pot considerar com el monogràfic més actualitzat sobre l’artista originari d’Alcoi, ciutat que sempre va estar molt present en la vida de l’artista i a la qual va tornar contínuament per a veure als seus familiars i pintar a la nova societat alcoiana de la segona meitat del segle XIX”, explica Luis Alberto Pérez Velarde, qui actualment treballa com a conservador en el Museu Sorolla.
En aquest llibre, la biografia de Gisbert es complementa amb un catàleg raonat de les obres conservades de l’artista, tant en institucions públiques com en mans privades en el qual s’ha recollit bona part de la seua producció: retrats, pintura d’història, pintura religiosa, pintura de gènere o dibuixos i gravats i inclou imatges mai abans reproduïdes. Conté a més nombroses il·lustracions i un annex documental que aprofundeix en la vida de Gisbert.
La presentació del llibre es realitzarà aquest 27 de novembre en la qual va ser la casa d’estudis d’Antonio Gisbert, la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran, amb la presència de Jesús Cantera Montenegro, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat Complutense de Madrid; Pedro M. Sánchez Moreno, Gerent d’Edicions Dotze Calles; i Luis Alberto Pérez Velarde, autor de l’obra.
Luis Alberto Pérez Velarde. Naix a Madrid en 1981. Doctor en Història de l’Art per la Universitat Complutense de Madrid en 2016 amb la seua tesi doctoral sobre Gisbert. Pertany al Cos Facultatiu de Conservadors de Museus de l’Estat des de l’any 2009. Ha treballat activament en el camp de la investigació, desenvolupant la major part de la seua labor entorn de l’art del segle XIX i la pintura toledana barroca. A més, en la seua breu carrera ha treballat com a conservador en el Museu del Greco de Toledo i en l’actualitat desenvolupa la seua labor professional en el Museu Sorolla i en la Universitat Complutense de Madrid com a professor associat.
Edicions Dotze Calles editorial amb trenta anys dedicats a la publicació de llibres de referència i investigació sobre la memòria històrica del patrimoni científic i social espanyol i iberoamericà. https://docecalles.com/producto/el-pintor-antonio-gisbert/
FIG. 32. LOS COMUNEROS DE CASTILLA
Comentarios