Solo el deseo enseña a mirar és el llibre, que pertany a la Col·lecció Assaig i que acaba d’editar Publicacions de la Universitat d’Alacant, en el qual el seu autor, Juan Navarro San Pío, reivindica el plaer de la experiència i el pensament cinetogràfics a través de la mirada i de la lectura.

En l’actualitat el món i la ment humana estan travessats d’imatges. L’experiència cinetogràfica emancipa el pensament i expandeix la mirada, rescata realitats invisibles i espigola el món més enllà de la visió instrumental i utilitària de les coses. A partir de breus assajos i ressenyes, la monografia Solo el deseo enseña a mirar, que abraça les pel·lícules més rellevants de les dues primeres dècades d’aquest segle en diàleg amb altres clàssics, proposa una pedagogia del cine a través d’imatges, mirades i pensaments procedents del cine, la filosofia i la literatura.

L’estètica del cine es desenvolupa a partir de dues perspectives que articulen el llibre: a través de l’anàlisi de pel·lícules i assajos de cineastes on les imatges pensen (com Vertov, Bergman o Hitchcock, entre altres) o persegueixen els reflexos de la vida (Ozu, Truffaut, Pasolini…); però també reflexionat sobre el significat del cine en diàleg amb la literatura (de Maikovski a Piglia, passant per Pessoa, Bradbury o Auster) i la filosofia (Benjamin, Kracauer, Cavell,  Žižek…).

Navarro San Pío ha distingit sis parts en el llibre. La primera d’aquestes està dedicada a la pedagogia del cine; la segona part analitza diferents motius visuals al cine; la tercera, i també la més extensa, està formada per quatre capítols: el primer tracta el pensament cinematogràfic des del punt de vista de les pel·lícules i assajos d’una sèrie de cineastes. El segon té com a fil conductor la reflexió al voltant de la relació entre el cine i la vida a través de pel·lícules d’Ozu, Truffaut, Fellini, Pasolini, Allen, Emmalle o Linklater, entre d’altres. El tercer capítol tracta del cine sorgit des de l’inconscient. I en el quart i últim capítol l’autor tracta la crisi de la realitat i el buit existencial en filmografies com les d’Antonioni, KieśBlowski, Malick, von Trier o Sorrentino. En la quarta secció de la monografia analitza l’experiència vital i intel·lectual del cine d’una manera específica des de la literatura i la filosofia. La cinquena secció gira al voltant de la relació entre història, memòria i autobiografia. Finalment, la sisena i última secció d’aquest llibre està dedicada a la sociologia del cine.