El MARQ quan va nàixer en el 2002 va vindre per a quedar-se per sempre en la meua vida. Em va permetre que alguna cosa que havia passat durant tant temps quasi desapercebut com eren les pedres i els reste es conviritiera en una cosa important per a la meua.
Quan a més al MARQ va rebre el Premi al Millor Museu Europeu en 2004 per la seua innovació expositiva atorgat pel European Museum Fòrum o va rebre el Premi Important del diari Informació en 2005, tot això es va fer més visible i jo ho vaig viure com un regal.
Allò, per tant es va convertir en una agradable voràgine de descobriments, de quants més anys millor, evocant societats i civilitzacions que van viure en el meu Alacant.
L’espai expositiu del MARQ, que ha rebut en aquests anys més de 2.000.000 de visitants, integra la nostra cultura material, des dels primers pobladors arribats a les nostres terres fins a l’actualitat, amb recreacions, sistemes interactius i audiovisuals i es distribueix en tres àrees: cinc sales per a l’exposició permanent que abasten des de la Prehistòria a l’Edat Moderna i Contemporània. L’espai central, amb un muntatge escenogràfic impactant sobre la metodologia arqueològica en tres ambients i tres de les seues sales habilitades per a exposicions temporals on hem pogut gaudeixes de propostes com El senyor de Sipán (2006), La Bellesa del Cos (2009), Ermitage (2011), El regne de la Sal (2013), Els Maies (2017) entre moltes altres.
El Museu realitza una considerable activitat d’investigació i conservació del patrimoni cultural alacantí. Té un pla anual d’excavacions pròpies en diferents comarques de la província, organitza congressos i seminaris especialitzats i conferències divulgatives, restaura centenars de peces de diferents museus del nostre territori i publica diversos treballs científics d’arqueologia i història
És molt rellevant per a mi la ferma aposta que distingeix el Marq per ser un “Museu per a tots” en el qual per mitjà de nombroses activitats, desenvolupades pel Departament de Didàctica i Accessibilitat de la seua Fundació, la societat en el seu conjunt i preferentment els col·lectius amb diferents capacitats compten amb les mateixes oportunitats per a gaudir de les seues instal·lacions i activitats, tant en el Museu com en els jaciments arqueològics.
Conéixer el MARQ ha aconseguit que em trobe més sensible a les amplíssimes possibilitats del turisme arqueològic de la província d’Alacant on enguany 2018 han existit algunes fites que és necessari contar perquè ja formen part de nosaltres.
Guardamar pot presumir d’història. Els jaciments que podem observar són els de La Fonteta, Cabezo Xicotet de l’Estany i un altre al castell, tots d’època colonial fenícia dels segles VIII i VII a. de C. El de la Fonteta és el més ampli i millor conservat de tota Espanya en haver sigut protegit per les arenes de les dunes i forma part de la Ruta dels Fenicis que és un itinerari cultural internacional reconegut pel Consell d’Europa. Es tracta de tres dels quatre únics jaciments arqueològics d’aquesta època històrica localitzats en la Comunitat Valenciana i únic en tota la geografia espanyola,
La Fonteta. Guardmar,
Les seues excavacions arqueològiques, consolidació i restauració, i la comunicació de les restes excavades són en línies generals el pla de l’actuació que augmentarà el seu potencial d’atracció de ciutadans de tota Espanya i d’altres països interessats en la arqueológia i que coordina l’arquitecte municipal José Gambín. L’actuació compta amb el finançament de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i s’emmarca en un projecte de col·laboració entre l’Ajuntament de Guardamar i l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric, INAPH, de la Universitat d’Alacant.
També Santa Pola està “Oberta per Excavacions” que consisteix en un programa de visites guiades pels seus jaciments amb explicacions dels arqueòlegs i directors de l’espai Juan Francisco Álvarez, Jaime Molina i Daniel Mateo que s’han plantejat realitzar en el Museu del Mar una xicoteta exposició temporal per a mostrar els resultats de les
La Picola. Santa Pola.
excavacions, amb els aixovars i troballes més significatives. La Picola és una zona arqueològica de Santa Pola molt important. Existeix tres localitzacions diferents: la necròpoli, on han trobat diversos cossos, alguns d’ells amb aixovar; el fortí ibèric, que en època romana es va utilitzar com a escombriaire, on han trobat un recipient ibèric; a més, també han excavat un dels magatzems del Portus Illicitanus, en el qual han descobert una àmfora africana. En La Picola existeixen factories de salaons que de tota la província d’Alacant aquesta és la millor conservada i amb una clara cronologia.
El projecte d’intervenció arqueològica en el jaciment del Tossal de la Cala de Benidorm planteja la consolidació, excavació i musealización del “Castellum” romà del segle I abans de Crist. Aquest projecte està valorat en una mica més d’1.000.000 euros i finançat al 50% amb fons europeus de la línia d’ajudes per a la protecció o recuperació del patrimoni cultural valencià del Programa Operatiu FEDER 2014-2020. Una iniciativa que aportarà un major atractiu cultural a aquest enclavament que actualment és tota una icona i un referent turístic.
Tossal de la Cala de Benidorm
El projecte del “Castellum” és el que més informació ha aportat sobre l’estructura i funcionament dels fortins romans de l’època republicana i quan finalitzen els treballs aquest jaciment es convertirà en un dels escassos referents de l’arquitectura militar romana republicana de la conquesta d’Hispània.
Encara que es troba en fase embrionària, l’Ajuntament de Benidorm organitzarà els treballs de tal forma que, a través de visites guiades, les persones interessades puguen contemplar l’àrea d’excavació principal i conéixer les actuacions que s’estan realitzant i com evolucionen.
Finalment, us descubró un jaciment essencial per a mi que és El Cabezo Redomdo de Villena que era un poblat de l’Edat del Bronze, la cultura argàrica, de fa uns 3000 anys d’antiguitat. El seu bon emplaçament, al costat de la desapareguda Laguna de Villena, li facilitava unes condicions molt favorables per a l’obtenció d’aigua, sal, pastures, pesca i caça.
El Cabezo Redondo de Villena
Les excavacions realitzades ho converteixen en un dels jaciments més importants de la Comunitat Valenciana, havent-se oposat en aquest lloc els primers indicis d’un urbanisme preconcebut en la Península. El poblat està ordenat entorn de pomes de cases arrebossades amb algeps, sòls decorats, forns i bancs adossats, i es creu que va poder arribar a albergar entre 500 i 750 habitants.
En ell va residir una classe social elevada, capaç d’atresorar objectes i joies com el Tesorillo del Cabezo Redó descobert allí a l’abril de 1963, uns mesos abans del descobriment del Tresor de Villena. José María Soler va recollir, entre les terres caigudes de la vora d’una de les pedreres del vessant sud-oriental del Cabezo Redó, un conjunt de 35 peces d’or amb un pes total de poc més de 147 grams. Els materials que componen el Tesorillo són, fonamentalment, elements de prestigi i adorn personal que van poder haver format part de l’aixovar d’una o diverses de les sepultures.
Anualment existeix un programa de visites guiades que se solen realitzar un diumenge al mes coordinat per la Torurist Info de Villena. Gràcies al patrocini de la Diputació d’Alacant el jaciment comptarà amb un Centre d’interpretació que serviria per a rebre a visitants i turistes, realitzar explicacions sobre el jaciment i activitats didàctiques prèvies a la visita. Una vella demanda de l’equip de govern i del director de les excavacions, el professor Mauro Hernández des de fa anys.
Comentarios