El pròxim 7 de juny comptarem a Alacant en la Llibreria Pynchon & Co, a les 19’00 hores, amb Mónica Rouanet, que presentarà la seua nova novel·la No oigo a los niños jugar, acompanyada per Elia Barceló.

Mónica Rouanet va nàixer a Alacant i quan era xiqueta es va traslladar a Madrid on estudiaria Filosofia i Lletres amb especialització en Ciències de l’Educació i Psicologia, havent treballat en projectes d’intervenció integral amb persones en risc d’exclusió social. Potser per això, els personatges que crega en les seues novel·les tinguen una clara descripció psicològica que els fa molt humans i reals.

La seua gran passió és l’escriptura i fins hui té quatre novel·les publicades. L’anterior a la que ara presenta, Despiértame cuando acabe septiembre, best seller durant el confinament, era una novel·la negra, “domestic noir”, la protagonista de la qual de 55 anys, parla diversos idiomes, però viu en un poble de la Albufereta, vídua, i davant la falta de notícies del seu fill va a Anglaterra a buscar-lo. Hi ha crims, secrets i històries d’amor.

Amb No oigo a los niños jugar, canvia de registre, i crea un thriller psicològic en el qual res és el que sembla. La protagonista, Ànima, ha sobreviscut a un greu accident de circulació en el qual ha perdut a la seua família; sent que ella és culpable i intenta suïcidar-se. Per això és ingressada en una clínica psiquiàtrica on conviurà amb altres joves amb problemes. En aquesta novel·la els protagonistes són els joves i els xiquets, en situació d’exclusió social per patir algun trastorn o patir obsessions i addiccions, apartats moltes vegades per les seues pròpies famílies. Els personatges han sigut tractats amb gran sensibilitat i a més estan plens de matisos el que els proporciona una gran versemblança.

És una novel·la amb bon ritme narratiu, àgil, amb dues veus narratives i dues línies temporals, que es van alternant en capítols curts.

La sinopsi que apareix en la contracubierta ens diu el següent: Després d’un greu accident de cotxe, Ànima, una jove de 17 anys, pateix un xoc posttraumàtic i és ingressada en una clínica psiquiàtrica situada en un antic edifici rehabilitat. Allí conviu amb altres interns i les seues patologies i es creua amb uns xiquets als quals només ella pot veure. A poc a poc, la història de l’edifici i els seus antics ocupants s’embulla amb la realitat d’Ànima i la porta a desentranyar foscos secrets tancats durant anys entre les parets de l’enorme casona i en la seua pròpia ment.

En fi, una novel·la molt entretinguda, que fa pensar, per la qual cosa us va convidar a acudir a la presentació del pròxim dia 7 a Alacant, o a les de l’endemà, 8 de juny a Elda dins de les activitats cultures organitzades pel seu Ajuntament. Segur que l’autora ens explicarà com es va inspirar, si existeix aqueix hospital psiquiàtric i qui són aqueixos xiquets als quals no se’ls sent jugar.