Rebaixes per fi del món va ser el lema triat fa uns anys per la signatura de moda Ananda Pascual per a inaugurar la temporada de rebaixes en el seu portal de comerç electrònic. Vist amb certa perspectiva no anava aquesta marca molt desencaminada: des de fa un temps el furor que sempre ha despertat en el públic l’arribada estacional dels grans descomptes, s’ha estés com a plantejament comercial en el calendari de vendes a la pràctica totalitat de l’any.

Va quedant obsolet l’origen inicial de les rebaixes com a al·licient per a reduir inventari o disminuir la mercaderia obsoleta al final de la seua vida útil. Encara que s’ha volgut fixar l’inici de les rebaixes en la rivalitat que va sorgir a Espanya entre Galeries Preuats i El Corte Inglés durant els anys 40, les rebaixes s’originen en la dècada dels 30 del passat segle XX després de la desfeta del consum durant la gran depressió que va esdevindre als Estats Units. Unes quantes empreses de venda al menor van optar per unir-se tractant de trobar altres fórmules per a la venda dels seus productes. Entre les mesures que van prendre va estar la de repensar la manera de vendre la ingent quantitat de roba emmagatzemada que no havien venut durant la temporada.

Res complau més als professionals del sector que la finalització d’una campanya amb molt bona acceptació, la qual cosa implica vendre la quasi totalitat de l’emmagatzemat. La novetat d’un públic acostumat ja a consumir sempre amb importants rebaixes és una arma de diversos talls per a creadors, distribuïdors i comerciants. No hi ha res que objectar al fet que els consumidors troben les seues ofertes, però la lenta i allargada pressió a la baixa que s’està exercint sobre punts professionals, minvament sens dubte la qualitat, la possibilitat de desenvolupament i innovació, i fins al compromís de les marques amb el consumidor; un consumidor que acaba convencent-se que baix cost i qualitat potser van de la mà, alguna cosa que és sinònim d’una galopant malinformación.

Lamentablement, en un mercat saturadísimo de brillant low-cost, es ve donant cada vegada més que les signatures busquen formes alternatives de finançament en lloc de la venda del seu treball, la qual cosa en un altre temps haguérem cridat simplement vendre fum, lògicament sense cap descompte.