El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) obri al públic, a partir de demà 12 de març i fins al 16 de maig, una nova exposició sobre el Museu d’Art Contemporani Vicent Aguilera i Cerni de Vilafamés, amb el títol “Suma i segueix. El Museu de Vilafamés”. L’exposició pretén ser el reflex, no d’una trajectòria, sinó d’un ideal, a través d’un conjunt d’obres molt diferents entre si, però lligades per un mateix desig d’interpel·lar-nos, de despertar-nos o de parlar-nos a cau d’orella.

Les obres de 28 artistes formen el recorregut expositiu, més de mig segle després de la creació de l’avui Museu d’Art Contemporani Vicent Aguilera i Cerni de Vilafamés, una de les institucions més antigues dedicades a l’art contemporani a Espanya. Hugo Alonso; María Aranguren; Elena Asins Rodríguez; Luis Baldosa Conill; Ricardo Bastid Pérez; Nassio Bayarri Lluch; Pepe Beas Barnes; Concha Benedito; Angiola Bonanni; José Caballero; Joan Callergues; Joan Castejón; Teresa Chàfer Bisquert; José Díaz Azorín; Maribel Domènech; Teresa Gancedo; Concha Jerez; Ángeles Marco Saturmino; Sebastià Miralles Puchol; María Dolores Mulà; Ana Navarrete Tudela; Maribel Nazco; Rafael Pérez Contel; Wences Rambla; Josep Renau; Pilar Sala; Alberto Sánchez Pérez i Rafael Santana Monagas, formen l’elenc d’artistes que donen vida a aquesta mostra amb les seues creacions.

El Museu de Vilafamés, és conseqüència del dissens i dels contradictors, de l’exquisida obstinació dels qui no van voler continuar creient en el que era donat, dels no acomodats i incòmodes per als contemporanis. Vicent Aguilera i Cerni i un nodrit grup d’artistes van voler mostrar al món, a l’Espanya dels últims anys de la dictadura franquista, que no podíem resignar-nos a acabar abocats a una sola veritat. El més difícil, el més necessari, el que cal intentar, és conservar la voluntat de lluitar per un món diferent. El més complicat, però també el més essencial, és valorar positivament la diferència, com allò que enriqueix la vida i impulsa la creació, l’art i el pensament. A la fi de la dècada de 1960, el crític d’art Vicent Aguilera i Cerni va visitar Vilafamés, un xicotet poble de l’interior de Castelló, i allí, a través del que fora Museu Popular d’Art Contemporani, va iniciar un projecte fora de convencions, lluny del cànon.

El museu manté el caràcter compromès i la dimensió social dels inicis, amb un valor testimonial i històric afegit. I augmenta la col·lecció constantment i acurada. En l’actualitat, el patrimoni de més de set-centes obres de més de sis-cents cinquanta artistes diferents, és reflex d’una manera d’entendre l’art com un mitjà per a arribar més lluny, per a la reflexió. Perquè per a qüestionar el funcionament de la societat respecte de nosaltres mateixos i del món, necessitem un art que ens permeta aprendre a pensar.