Divendres passat 18 d’octubre, la Biblioteca Pedro Ibarra d’Elx va acollir la presentació del poemari “Todas las batallas perdidas” de l’escriptor Joaquín Juan Penalva, probablement la primera veure que feia una pròpia en aquesta ciutat.

Joaquín Juan Penalva (Novelda, 1976) és doctor en Filologia Espanyola per la Universitat d’Alacant, màster en Edició per la Universitat de Salamanca i màster en Crítica Cinematogràfica per Aula Crítica. Treballa com a professor en la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Ha escrit, al costat de Luis Bagué, el llibre de poemes cinèfils Babilònia, mon amour (accèssit del V Premi Dionisia García/Universidad de Múrcia, 2005) i la plaquette Día de l’espectador (2009). A més, ha publicat altres cinc poemaris, La tristeza de los sabios (accésit del Premio de Poesía 2006 per a Joves Creadors de l’Acadèmia Castellà-Lleonesa, 2007), hiberna, hibernorum (2013), Anfitriones de una derrota infinita (Huerga & Fierro, 2015, Premi de la Crítica Literària Valenciana), Cronología de Tarkovski (Huerga & Fierro, 2018) i Todas las batallas perdidas (Huerga & Fierro, 2019). Va ser codirector de la revista de poesia ExLibris i col·labora en el suplement Art i Lletres del diari Información i en la revista de cinema online El espectador imaginario..

Todas Las batallas perdidas ja es trobava pràcticament tancat fa uns deu anys, quan va començar a enviar-ho a innombrables convocatòries i guardons. Havia depositat totes les seues esperances líriques en aquest llibre i sempre el va considerar el futur de la seua poesia, el pas següent en la seua marxa poètica, però han anat passant els anys i fins a tres llibres han avançat en data de publicació.

A mi sempre m’ha agradat, indica Joaquín Juan Penalva, que Anfitriones de una derrota infinita era alguna cosa així com la cara B de Todas las batallas perdidas, però les vicissituds editorials han propiciat que la cara A se publique alguns anys després que vera la llum la cara B, la qual cosa, inevitablement, ha convertit a Todas las batallas perdidas en la cara B d’ Anfitriones de una derrota infinita”.

Aquest poemari, per tant, és també una reivindicació de les cares B. Cares B van ser algunes de les millors cançons de The Beatles, però el grup especialitzat en cares B va ser, sens dubte, Oasi, que va reunir algunes de les més representatives en The Masterplan, àlbum que precisament prenia el seu títol d’una cara B. En el cas de Totes les batalles perdudes ocorre justament al contrari: hui es presenta com a cara B el que un dia va ser concebut com a cara A.

Todas las batallas perdidas és el més recent poemari publicat per Joaquín Juan Penalva, un llibre que reuneix trenta composicions d’extensió breu i vers curt, repletes de referències, com va assenyalar en la presentació l’escriptor Juan Lozano Feliçes, de la seua vida quotidiana o biogràfiques, històriques i culturals així com cinematogràfiques perquè la seua obra -assenyala- té vasos comunicants amb el cinema.

Com afirma també Luis Bagué Quílez, “en aquest llibre s’aprecia un territori híbrid on coexisteixen una dicció de línia clara, una iconografia pop i una cosmovisió barroca […]. Amb un peu en l’altiu estoïcisme de Aldana i l’altre en el realisme col·loquial de Karmelo C. Iribarren, Totes les batalles perdudes confirma la singularitat del seu artífex i ens deixa amb ganes de més. No hauríem de demanar-li una altra cosa a la poesia (ni a la vida)”.