Si hi ha alguna cosa que mai em passaria pel cap és intentar justificar la meua condició de dona trans davant els altres. El meu orgull d’ésser humà m’impedeix fer aqueixa estupidesa, per la simple raó que les persones trans no hem de justificar la nostra condició socialment davant res ni davant ningú. No és de cap manera la nostra comesa ni obligació demostrar a la societat cisheteronormativa en la qual ara com ara ens ha tocat viure, la nostra inclusió i pertinença a aqueix constructo de binariedad anomenat ordre natural de les coses, un concepte arbitrari del que se’ns ha pretès sempre separar i aïllar adjudicant-nos els consabidos estigmes d’anormalitat, malaltia, perversió i perillositat social.

Per açò em produeixen tanta irritació aqueixos arguments superficials i erronis que se solen escoltar en una majoria de mitjans i canals voluntariosament reivindicatius de les nostres realitats trans, i que a mi em sonen simplement a excusa barata, a un medroso mantra autojustificativo i poc seriós, un intent ingenu pel seu simpleza de cercar la seua aprovació, reivindicant amb una mentida a manera d’excusa aquest origen natural de la nostra singularitat, i per tant la innocència sense màcula de la nostra condició de persones trans.

Un d’aqueixos arguments que més se sol escoltar per ací és aqueix pretès dogma ara de moda segons el qual la transsexualitat existeix en la naturalesa des de sempre, i en el qual s’equipara aquesta característica congènita d’algunes espècies animals amb el fenomen de la transsexualitat humana. Un argument bienintencionado però que cau pel seu propi pes, i que a manera d’exercici de lògica, ací em sembla interessant rebatre.

Partim de la certesa que existeixen espècies animals tals com a peixos, mol·luscs o rèptils que al llarg de la seua vida poden exercir la capacitat de canviar el seu sexe una i més vegades, en alguns casos fins i tot arribant a combinar sexe masculí i femení. A aquesta molt bàsica “transsexualitat animal” li la denomina hermafroditismo seqüencial, una funció de naturalesa purament adaptativa i necessària per a la seua supervivència i continuïtat. En aquest cas parlem d’un tret biològic característic d’aqueixes espècies. No és l’excepció, sinó la regla.

El cas de l’espècie humana apareix ja en principi del tot diferent, ja que el nostre procés evolutiu va rebutjar aqueix camí fa molt temps. En nosaltres aquesta facultat de trànsit sexual adaptatiu no existeix ni té perquè existir, ja que no necessitem aquesta funció per a la nostra supervivència. Quan un ésser humà recorre a la transsexualitat com a tractament mèdic sol ser per conseqüència d’un conflicte entre identitat de gènere i sexe biològic. Aquesta condició neurològica és un fenomen singular, específica i exclusivament humà i íntimament lligat al desenvolupament de la nostra intel·ligència i autoconsciencia.

Els qui ho patim sentim que alguna cosa en nosaltres no funciona, i en conseqüència hem d’arreglar-ho. I el mètode de reordenació física i mental al que recorrem actualment és aqueixa amalgama de procediments quirúrgics i hormonals a la qual denominem transsexualitat. Transsexualitat, paraula que serà sempre entesa ací en la seua accepció de tractament mèdic, i mai com a denominació d’un grup social. Al llarg de la nostra vida, la transsexualitat és una més de les característiques que ens defineixen i no la nostra definició, ja que som éssers humans complets i complexos. Som persones, i punt.

Recapitulant per a concloure, els éssers humans tenim la capacitat de mirar dins de nosaltres mateixos i de qüestionar-nos el que veiem. Els animals en general no són autoconscientes al nivell de l’espècie humana, manquen de raonament abstracte i els conceptes de sexe o gènere no signifiquen gens per a ells, ja que no són capaços d’imaginar-los. La seua ment realitza aquesta diferenciació únicament de cara a la consecució de l’acte sexual com a funció instintiva de reproducció i perpetuació, per tant mai podrà existir en ells un conflicte entre identitat de gènere i sexe biològic, fenomen que pertany per si mateix al domini de les esferes superiors de la intel·ligència.