“No es pot viure de l’art, almenys jo ni l’intente”. Ángel Puado, madrileny i alacantí d’adopció, no viu del cinema sinó de la seua ocupació en la Universitat d’Alacant. Però viu per al cinema, i la prova és aqueixa dedicació que des de fa anys li fa ser un atleta veloç en el curtmetratge -uns dotze a l’any és el seu rècord- i recentment un tot terreny del llarg, que ha presentat amb bon acolliment a Espanya i a l’estranger.

Entre aquests últims, projectat a Onil i en la Universitat d’Alacant, està “Els dies de la nit”, la seua pel·lícula basada en l’obra teatral del mateix nom de l’autor Joan Lluís Moreno. Puado la va veure en la seua estrena en el Paranimf de la Universitat d’Alacant i es va quedar fascinat per ella. La peça combina elements de tragèdia i comèdia i encara que el cineasta alacantí no sol treballar amb adaptacions teatrals ni amb guions aliens, va decidir traspassar aquest drama de només dos personatges a la pantalla. “Mai ho hauria fet de no comptar amb els actors adequats”, ens diu, mentre mantenim una xarrada informal en una cafeteria universitària. Ángel Puado en persona transmet sinceritat i senzillesa. No podria ser d’una altra manera, ja que el seu mateix estil de fer cinema es basa en aqueixa indestructible voluntat de mantindre’s al marge dels circuits promocionals i comercials, la qual cosa li permet, segons ens assegura, mantindre la seua llibertat i independència com a creador. “Jo faig el que em dona la gana”, afirma amb un cert orgull. Però per a això, reconeix, ha de comptar, com en la cançó famosa dels Beatles, “amb l’ajuda dels amics”. I aqueixes amistats imprescindibles són els seus actors fetitxe, com Fele Pastor i Tomás Mestre, protagonista de la seua última pel·lícula i la seua pròpia neboda, Sofía, en un dels papers secundaris. Puado roda a tota velocitat amb pocs mitjans, la qual cosa sens dubte és una gesta en els temps que corren. Usa el que té i s’adapta a això i el resultat és tan bo o millor que el d’altres produccions nacionals d’alt o mitjà pressupost.

PASSIÓ PEL SETÉ ART

“Els dies de la nit” (“Els dies de la nit”, en la versió teatral original), es va rodar simultàniament en castellà i valencià, una altra gesta. Ángel va agregar, de la seua pròpia collita, personatges secundaris al duo compost per dos ancians interpretats per Tomás Mestre i Neus Agulló, actriu veterana de teatre i televisió. Es tractava d’un text alié i per afegiment amb la dificultat de posseir un llenguatge diferent, el d’un drama concebut per a les taules. Puado va haver d’exercitar la seua flexibilitat i talent per a entrellaçar nombroses trames i per a afinar la direcció d’actors, que en aquest cas provenien de l’escena. No obstant això, el director no es considera especialment dotat per a aquesta faceta de l’ofici. “El meu secret és, simplement, triar a bons actors, siguen de l’ofici teatral o cinematogràfic, que sàpien dir els seus parlaments i deixar-los que s’esplaien amb l’aval de la seua experiència actoral”. A vegades, com en aquesta pel·lícula, hi ha defectes de realització, imperceptibles per a l’ull profà i que altres professionals del cinema veuen. Puado és conscient d’això i conseqüentment s’ha posat a la tasca de solucionar-los per a la presentació de “Els dies de la nit” en el pròxim Festival de Cinema que realitza la nostra ciutat, en el qual ha participat amb totes les seues anteriors pel·lícules.

L’obra es mostrarà també en altres esdeveniments, tal com l’anterior, “Mirant a la mar”, que és l’antecedent d’aquesta nova producció de Puado, que tracta els avatars d’un malalt d’Alzheimer, la seua lenta deriva cap a la foscor de la memòria i com aquesta dolorosa pèrdua afecta al seu entorn més pròxim. La projecció de la pel·lícula en 2022, en la localitat d’Onil, on van ser rodades les escenes principals, va comptar amb el suport de les autoritats locals i amb una associació de familiars d’aquests malalts, al benefici dels quals es va donar la recaptació.

Entre els pròxims projectes d’Ángel Puado, incansable en la seua obstinació de crear un cinema independent i singular, està una comèdia amb tints dramàtics titulada “Bruno”, en la qual un supòsit malalt mental acudeix a la consulta d’un psiquiatre, al qual provoca serioses complicacions en la seua vida professional i personal.

El cineasta alacantí és dels quals senten la passió del seté art en la sang. Qui desitge comprovar-ho pot acudir a la seua pàgina web https//angelpuado.com o visionar els seus curts en You Tube.